...mentre els dits fan de les seves, mentre els minuts corren dins les hores, mentre el vent bufa les fulles del terra,...mentre el sol escalfa molts clatells,..mentre les agulles van girant i girant,.... i mentre tota la infinitat de coses que succeeixen en la vida...no es paren!!!
hi ha els 'moments', els grans i bonics moments,...
de mil formes i colors,... per oblidar i per recordar,..., per somiar i per viure,..., per tenir i per evitar,... per voler i per volar...
uuuaaaa....,
jueves 29 de octubre de 2009
martes 22 de septiembre de 2009
las termópilas...
hi va haver un temps,... on les guerres se succeien amb frequència,... en el cos a cos, amb fletxes, escuts i espases;....
una d'aquestes grans gestes la van protagonitzar, un grup de tres-cents guerrers espartans,... homes experimentats en la lluita, professionals de la guerra,...
a la platja de les Termópilas aquests homes comandats pel gran Leonidas, van lluitar fins a l'últim alé, per defensar Esparta;... ' por ESPARTA!!!!'... fins que caieren al camp de batalla sota les fletxes i llances del rei Jerges....
avui,... un munt de segles més tard, trobem un munt de batalles,...si,si,..però,... em refereixo a batalles sense sang i fetge,... un xic diferents!!!!,... però,... on els guerrers hi deixen la pell fins l'últim alé,.. com aquells guerrers espartans sobre la sorra de les Termópilas...
calendaris plens de batalles, calendaris plens de guerres de kms i kms,....je,je,je,....
les batalles del primer món, les batalles de l'oci, de la fatiga per la fatiga, de la superació,... i d'alguns 'el triomf',....
qui no ha sentit parlar de la moda dels 'ultra...', un tipus de curses de molts i molts kms on el corredor ha d'afrontar-se a ell mateix durant tota la batalla; on el principal enemic ets tu mateix,...je,je,je,... on només uns quants disputen les places d'honor i els altres lluitem contra els kms, com si fossin guerrers perses,....
al pricipi de les batalla els kms són fluixos,... però a mida que van caient, els que arriben cada cop són més i més valents,...més i més forts,... cada vegada costa més i més vencer aquests perses,... aquests infinits kms, que sembla que no s'acabin...
quan el cos està exhaust,... la ment... i la dura preparació com a guerrer, fan la feina que queda,... entre boires i fluixera...., i enfilats en un bonic i flamant 'globus' (je,je,je), busquem l'últim i més valent de tots els kms, el que ja no ens pot guanyar,...
el vencem amb una força, que ni nosaltres entenem d'on surt,..., potser l'eufòria, potser l'últim alé,...potser.... 'por ESPARTA'!!!!
i com uns 'cavalls del vent', marxaren tots muntanya a munt, buscant els vuitanta-tres guerrers perses que els esperaven....
un somriure....
una d'aquestes grans gestes la van protagonitzar, un grup de tres-cents guerrers espartans,... homes experimentats en la lluita, professionals de la guerra,...
a la platja de les Termópilas aquests homes comandats pel gran Leonidas, van lluitar fins a l'últim alé, per defensar Esparta;... ' por ESPARTA!!!!'... fins que caieren al camp de batalla sota les fletxes i llances del rei Jerges....
avui,... un munt de segles més tard, trobem un munt de batalles,...si,si,..però,... em refereixo a batalles sense sang i fetge,... un xic diferents!!!!,... però,... on els guerrers hi deixen la pell fins l'últim alé,.. com aquells guerrers espartans sobre la sorra de les Termópilas...
calendaris plens de batalles, calendaris plens de guerres de kms i kms,....je,je,je,....
les batalles del primer món, les batalles de l'oci, de la fatiga per la fatiga, de la superació,... i d'alguns 'el triomf',....
qui no ha sentit parlar de la moda dels 'ultra...', un tipus de curses de molts i molts kms on el corredor ha d'afrontar-se a ell mateix durant tota la batalla; on el principal enemic ets tu mateix,...je,je,je,... on només uns quants disputen les places d'honor i els altres lluitem contra els kms, com si fossin guerrers perses,....
al pricipi de les batalla els kms són fluixos,... però a mida que van caient, els que arriben cada cop són més i més valents,...més i més forts,... cada vegada costa més i més vencer aquests perses,... aquests infinits kms, que sembla que no s'acabin...
quan el cos està exhaust,... la ment... i la dura preparació com a guerrer, fan la feina que queda,... entre boires i fluixera...., i enfilats en un bonic i flamant 'globus' (je,je,je), busquem l'últim i més valent de tots els kms, el que ja no ens pot guanyar,...
el vencem amb una força, que ni nosaltres entenem d'on surt,..., potser l'eufòria, potser l'últim alé,...potser.... 'por ESPARTA'!!!!
i com uns 'cavalls del vent', marxaren tots muntanya a munt, buscant els vuitanta-tres guerrers perses que els esperaven....
un somriure....
sábado 12 de septiembre de 2009
... i que dirien els meus pares
mentre em poso entre els llençols...., per fer una bonica migdiada....
em venen al cap un munt de detalls, molts que tenen a veure amb els meus progenitors,... aquells herois que han fet, fan i farien qualsevol cosa per aquella criatura que deixa caure els dits sobre aquest teclat,...je,je,je
recordo quan un bon dia vaig decidir no acabar aquell últim crédit de lliure elecció, aquell insignificant detall que em diferènciava entre ser o no ser un fill llicenciat,...je,je,je... i ells, sense entendre el perquè!!!!,... doncs com moltes coses que mai tenen una explicació directa, però amb moltes de indirectes.
potser un acte de rebeldia amb mi mateix, potser per veure que amb o sense ell podia lliurar les mateixes batalles, sense que aquest condicionés el meu futur,...
però sempre..., "quan acabaràs allò..", quan deixaràs neta aquella taca en el teu expedient curricular de la vida estudiantil,...
doncs ara,... uns quants anys més tard,... la veu d'ells resona més que mai per tots els racons del meu cap,...si,si,..ara, aquell i minúscul crèdit ha agafat forma,..una forma que no em serveix perquè està sense fer,...je,je,je... i lo be que m'hauria anat per un parell de cosetes que tinc entre mans,...catxis!!! com sempre tornen a tenir raó,... no sé ni com ni de quina manera consegueixen que la raó sempre els hi faci costat,...com el millor gos del món...
i per tant,..he decidit encaixar el cop i fer veure que allò que sempre m'havien dit, aquelles frases, tenien un sentit,.. un gran i bonic sentit,... i ara!!!... la frase ja no és futur, és passat,.."ja t'ho deiem,...je,je,je", si,si... ja m'ho deieu,... i ara he decidit lliurar-me en mans d'aquest últim i difinitiu crédit per tancar una porta,.. una bonica i romàntica porta,... una lluita que ja no té sentit,... un acte de rebeldia que ha deixat de ser acte per passar a ser una motivació per acabar allò que un dia vaig començar amb la més gran de les il.lusions,..., i de sobte les mateixes ganes per acabar-ho,...
de sobte,..com moltes i masses coses en aquesta vida,... de sobte!!!
els pares no parlen perquè si!!!,... sempre volen i desitgen el millor per aquelles criatures que un dia voltaven tots els racons de la casa fent les miliuna entremaliadures, .... i ara ja volen amb les pròpies ales,... unes ales fetes amb l'esforç i el dia a dia,....
i que menys que acabar cosetes que els fa més il.lusions a ells que a un mateix, que menys que tornar un xic de satisfacció a tots els esforços que han fet per un,...que menys que finiquitar aquest fantàstic crèdit, i veure un somriure d'orella a orella en els seus rostres,...
i de tantes altres coses,... 'que dirien els meus pares',....je,je,je...
potser tampoc cal passar-ho tot pel cedàs, i amb el que diuen ja n'hi ha prou...
de segur masses moments han patit a l'hombra,..masses preocupacions pel que fem o deixem sense fer,... però és un rol que va de la maneta amb aquesta delicada i feixuga feina de ser pares,... aquell 'arc' que un dia va llençar unes fletxes,..sense saber mai on anirien a caure,... intentant redericcionar al màxim aquells instruments voladors que xisclaven mentre tallaven el vent,.... masses entrebancs per tenir la certesa que farien més o menys diana,...
i ara,... és el moment de que veiguin que aquell 'nanu' ha fet un xic de feina,... que els esforços no han estat en va,....
un noi que mira la vida amb un somriure...je,je,je...
muasmil pels papis,...je,je.je.,je
em venen al cap un munt de detalls, molts que tenen a veure amb els meus progenitors,... aquells herois que han fet, fan i farien qualsevol cosa per aquella criatura que deixa caure els dits sobre aquest teclat,...je,je,je
recordo quan un bon dia vaig decidir no acabar aquell últim crédit de lliure elecció, aquell insignificant detall que em diferènciava entre ser o no ser un fill llicenciat,...je,je,je... i ells, sense entendre el perquè!!!!,... doncs com moltes coses que mai tenen una explicació directa, però amb moltes de indirectes.
potser un acte de rebeldia amb mi mateix, potser per veure que amb o sense ell podia lliurar les mateixes batalles, sense que aquest condicionés el meu futur,...
però sempre..., "quan acabaràs allò..", quan deixaràs neta aquella taca en el teu expedient curricular de la vida estudiantil,...
doncs ara,... uns quants anys més tard,... la veu d'ells resona més que mai per tots els racons del meu cap,...si,si,..ara, aquell i minúscul crèdit ha agafat forma,..una forma que no em serveix perquè està sense fer,...je,je,je... i lo be que m'hauria anat per un parell de cosetes que tinc entre mans,...catxis!!! com sempre tornen a tenir raó,... no sé ni com ni de quina manera consegueixen que la raó sempre els hi faci costat,...com el millor gos del món...
i per tant,..he decidit encaixar el cop i fer veure que allò que sempre m'havien dit, aquelles frases, tenien un sentit,.. un gran i bonic sentit,... i ara!!!... la frase ja no és futur, és passat,.."ja t'ho deiem,...je,je,je", si,si... ja m'ho deieu,... i ara he decidit lliurar-me en mans d'aquest últim i difinitiu crédit per tancar una porta,.. una bonica i romàntica porta,... una lluita que ja no té sentit,... un acte de rebeldia que ha deixat de ser acte per passar a ser una motivació per acabar allò que un dia vaig començar amb la més gran de les il.lusions,..., i de sobte les mateixes ganes per acabar-ho,...
de sobte,..com moltes i masses coses en aquesta vida,... de sobte!!!
els pares no parlen perquè si!!!,... sempre volen i desitgen el millor per aquelles criatures que un dia voltaven tots els racons de la casa fent les miliuna entremaliadures, .... i ara ja volen amb les pròpies ales,... unes ales fetes amb l'esforç i el dia a dia,....
i que menys que acabar cosetes que els fa més il.lusions a ells que a un mateix, que menys que tornar un xic de satisfacció a tots els esforços que han fet per un,...que menys que finiquitar aquest fantàstic crèdit, i veure un somriure d'orella a orella en els seus rostres,...
i de tantes altres coses,... 'que dirien els meus pares',....je,je,je...
potser tampoc cal passar-ho tot pel cedàs, i amb el que diuen ja n'hi ha prou...
de segur masses moments han patit a l'hombra,..masses preocupacions pel que fem o deixem sense fer,... però és un rol que va de la maneta amb aquesta delicada i feixuga feina de ser pares,... aquell 'arc' que un dia va llençar unes fletxes,..sense saber mai on anirien a caure,... intentant redericcionar al màxim aquells instruments voladors que xisclaven mentre tallaven el vent,.... masses entrebancs per tenir la certesa que farien més o menys diana,...
i ara,... és el moment de que veiguin que aquell 'nanu' ha fet un xic de feina,... que els esforços no han estat en va,....
un noi que mira la vida amb un somriure...je,je,je...
muasmil pels papis,...je,je.je.,je
sábado 5 de septiembre de 2009
la voz de mi silencio...
un títol suculent,... unes paraules que inspiren mil i una sensacions,...però com donar forma a un escrit a través d'un títol tant gran???
un dia gris per la catalunya central,... els núvols i la poca llum donen un color tenue, una barreja de colors trencada per alguna clariana blavosa...
en una terrassa on encara uns globus deixen rastre del que va ser una nit de riures i bones companyies,..., una terrassa on avui impera el silenci, on el diari i la meva olivetti fan una companyia silenciosa,...
un amic molt especial em mira i mou la cua cada vegada que giro el cap i li faig un somriure,... el nhug,.. uuuaaaaa...que dir d'aquesta bestiola que quan em veu arribar es torna més boig que els bojos,... que li encanta correr i passejar al meu costat,...sempre amb aquell silenci i posat content...
sap que hi haurà estoneta de pantaló curt i bambes, sap que podrà remenar el seu cos entre aigues i campar com un felí que busca la seva presa,... i sempre davant, controlant aquell humà que li segueix la pista...., ara però, se li van tancant els ullets, està tranquil, reposant als meus peus, i de segur, somiant que avui em tornarà a guanyar com sempre,...je,je,je...
els cotxes amunt i avall,... amb un soroll que trenca el bonic silenci discontinu..., em fan repassar els objectes que han quedat per damunt la taula i el marbre de la cuina,...uuuaaaa uns llibres fantàstics,... un cd ple de tresors filmogràfics, unes fotos enmarcades amb uns somriures incomparables, sabatetes per rodar infinitament damunt el cavall de troya, la camisa de pedaços sense forats, i com no!!!! els 33 globus d'eli que decoren tot aquest marc incomparable de somriures que encara resonen....je,je,je... ells, els meus autèntics herois, els meus grans amics!!!!
je,je,je.... avui toca contenidor de vidre,...si,si..el marbre és plé de casquets de beguda,...je,je,je... miraré si n'hi han 33!!!!
les clarianes augmenten, els núvols es tornen prims i la llum més i més bonica,...
de nou!!! potser farà un dia explèndid a la comarca....
si,si... parlar sense dir res, amb els dits a sobre un teclat, amb unes línies plenes de moments...
'la voz de mi silencio'
un somriure pels meus herois!!!!
un dia gris per la catalunya central,... els núvols i la poca llum donen un color tenue, una barreja de colors trencada per alguna clariana blavosa...
en una terrassa on encara uns globus deixen rastre del que va ser una nit de riures i bones companyies,..., una terrassa on avui impera el silenci, on el diari i la meva olivetti fan una companyia silenciosa,...
un amic molt especial em mira i mou la cua cada vegada que giro el cap i li faig un somriure,... el nhug,.. uuuaaaaa...que dir d'aquesta bestiola que quan em veu arribar es torna més boig que els bojos,... que li encanta correr i passejar al meu costat,...sempre amb aquell silenci i posat content...
sap que hi haurà estoneta de pantaló curt i bambes, sap que podrà remenar el seu cos entre aigues i campar com un felí que busca la seva presa,... i sempre davant, controlant aquell humà que li segueix la pista...., ara però, se li van tancant els ullets, està tranquil, reposant als meus peus, i de segur, somiant que avui em tornarà a guanyar com sempre,...je,je,je...
els cotxes amunt i avall,... amb un soroll que trenca el bonic silenci discontinu..., em fan repassar els objectes que han quedat per damunt la taula i el marbre de la cuina,...uuuaaaa uns llibres fantàstics,... un cd ple de tresors filmogràfics, unes fotos enmarcades amb uns somriures incomparables, sabatetes per rodar infinitament damunt el cavall de troya, la camisa de pedaços sense forats, i com no!!!! els 33 globus d'eli que decoren tot aquest marc incomparable de somriures que encara resonen....je,je,je... ells, els meus autèntics herois, els meus grans amics!!!!
je,je,je.... avui toca contenidor de vidre,...si,si..el marbre és plé de casquets de beguda,...je,je,je... miraré si n'hi han 33!!!!
les clarianes augmenten, els núvols es tornen prims i la llum més i més bonica,...
de nou!!! potser farà un dia explèndid a la comarca....
si,si... parlar sense dir res, amb els dits a sobre un teclat, amb unes línies plenes de moments...
'la voz de mi silencio'
un somriure pels meus herois!!!!
viernes 28 de agosto de 2009
..'i de cop una tonteria ens indica que ens en sortim'...
..avui,..com molts altres dies, davant la meva olivetti, s'inicien unes línies, unes paraules per aquells que cada dia surten a la muntanya a suar la cansalada,...per aquells que viuen la vida amb la intensitat que pertoca; amb les pulsacions pels núvols, amb pulsómetres i robes estretes,..si,si aquells nois i noies que es lleven pensant en els metres que han de fer i que han d'acumular,...
vosaltres,.. els que feu que els rellotges i els kilometres vagin de la mà,..els que amb unes bambetes de colors recorreu cim i valls,... saludant a cabirols i corrent per l'herva fresca...
ahir, les línies no van poder sortir del forn,... però avui si els deus grecs ens ho permeten, allargarem aquest escrit,... i com si el tambor de queronea resonés entre muntanyes,..li donarem la forma que li correspon,..però aixó serà més tard,..ja que les meves nenes de colors també volen sortir de passeig per boniques contrades,...
i perquè no!!! retardar un xic, tant plaer per més tard i ara gudir d'un café negre i un bon diari, ...mmm..., terraseta, aromes colombians i la prensa per passar una estona immergit en un mar de boniques sensacions,...
uuuuaaaaauuu....,suors,...velocitat,... mils de sensacions per sobre un terra tou,... al costat d'un riuet d'aigua fresca,...mmm...la remor de les fulles mentre les teves sabatilles t'empenten cap amunt com si volguessin portar-te per sobre els núvols,....mmmm.... i com flotant entre cotonets,... de nou a house,...je,je..
ara canviem el cafetó matinal per la cerveseta i les chips del migdia,....je,je,je,... mantenim però el mtx diari,...
'..i de cop una tonteria ens indica que ens en sortim,...' je,je,je...
per tu,.... gironí d'ànim infatigable!!!!! je,je,je,ej,ej
i pels afortunats...., que tenim un xic de temps per perdre, ús recomano uns escrits de columna que fa dies que surten al diari 'el país'(únic diari un xic llegible,...je,je,je), ...uuuffff,...es troben entre l'absurditat i la realitat més propera,...je,je,je...no tenen desperdici,...s'aprofita tot, com del porc,...je,je,je
una abraçada sincera...
vosaltres,.. els que feu que els rellotges i els kilometres vagin de la mà,..els que amb unes bambetes de colors recorreu cim i valls,... saludant a cabirols i corrent per l'herva fresca...
ahir, les línies no van poder sortir del forn,... però avui si els deus grecs ens ho permeten, allargarem aquest escrit,... i com si el tambor de queronea resonés entre muntanyes,..li donarem la forma que li correspon,..però aixó serà més tard,..ja que les meves nenes de colors també volen sortir de passeig per boniques contrades,...
i perquè no!!! retardar un xic, tant plaer per més tard i ara gudir d'un café negre i un bon diari, ...mmm..., terraseta, aromes colombians i la prensa per passar una estona immergit en un mar de boniques sensacions,...
uuuuaaaaauuu....,suors,...velocitat,... mils de sensacions per sobre un terra tou,... al costat d'un riuet d'aigua fresca,...mmm...la remor de les fulles mentre les teves sabatilles t'empenten cap amunt com si volguessin portar-te per sobre els núvols,....mmmm.... i com flotant entre cotonets,... de nou a house,...je,je..
ara canviem el cafetó matinal per la cerveseta i les chips del migdia,....je,je,je,... mantenim però el mtx diari,...
'..i de cop una tonteria ens indica que ens en sortim,...' je,je,je...
per tu,.... gironí d'ànim infatigable!!!!! je,je,je,ej,ej
i pels afortunats...., que tenim un xic de temps per perdre, ús recomano uns escrits de columna que fa dies que surten al diari 'el país'(únic diari un xic llegible,...je,je,je), ...uuuffff,...es troben entre l'absurditat i la realitat més propera,...je,je,je...no tenen desperdici,...s'aprofita tot, com del porc,...je,je,je
una abraçada sincera...
jueves 20 de agosto de 2009
kill your idols....
uuuaaaa.... quants dies sense passejar per les camàndules infumables dels piratesdelaneu!!!
de nou manipularem aquesta bonica olivetti, deixarem volar les idees i les plasmarem amb paraules més o menys correctes,...je,je...
uuuaaaa... quantes coses han passat des que vaig entrar per últim cop al blog amb la idea de deixar-hi alguna que altre línia,... i avui, sense saber massa el perquè de les coses, em torno a trobar davant aquest bonic teclat ple de lletres i icones, quasibé tantes com la vida mateixa,....
...entre blogs(moda egocèntrica), infinitat de noticies ,... i l'abus d'informació que rebem de dreta-esquerra-davant-darrere, em fa pensar, si encara sabem on està el nord,.. aquell punt on cadascú ha d'encaminar-hi la seva humil i senzilla vida,... aquella vida finita que només se'ns dona una vegada,... no com als gats,... ni tenim la formula de la joventut eterna,.... 'penso'(subjectivitat super-absoluta) que massa vegades ens n'oblidem, volent ser el que no som,...
volem portar el maillot groc, volem correr més ràpid que en bekele, tenir més diners que l'avi donald, viatjar com més lluny millor, tenir la cançoneta del tonight al móbil,...je,je,je,je... doncs fem-ho,.. si, si,.. però amb consciencia del que fem, amb el que això implica i replica,....
el noi del maillot groc és passa la vida pujat en aquella bonica bicicleta, la vida lluitant per arribar on només els tocats pels deus arriben, on només l'escollit cada any pot tocar el cel dels camps elisis..., ... en bekele, com en gebreselasie.. que dir d'aquestes biomecàniques perfectes plenes de simpatia i velocitat, que un dia van decidir correr per guanyar-se la vida en front un món occidental on correm per vici,...je,je,je...
ja,ja,ja... els diners,... quants diners???, quin gran problema tenim aquí els humans,... uuuffff, el mai prou, milions, milions,... oita quin cotxe té aquell, oita quina casa que hi ha allà,...
un artifici que hem creat per destruir-nos,... per envejar-nos,... i no és fantàstic viure amb el que un té,... viure, viure!!!
la paraula viure no és sinònom de $, encara que ens ho pensem,... be, potser si, i sóc jo el fitipaldi que no té ni idea, però la veritat tant se me'n dona,... tothom tria el seu camí com bonament pot,... el que sí em fa gràcia!!! je,je,je... quan retrobes un amic que fa temps que no veus i et reprotxa infinitat de coses,.. que si la hipoteca, que si els nens, que si la dona/home, que si,... que si,..... que si....., i jo em pregunto!!! quan neixem ja tenim tot això,... o més aviat ho triem nosaltres al llarg dels anys,..... doncs en tant que la tria ha estat de cadascú ajo i aguaita pa la peña,... ja que no són abligacions!!!, potser modes encobertes en una societat educada de forma capitalisto-consumidora??? (recordo als lectors si és que n'hi ha algun,...que són camàndules subjectives com els telenoticies,...d'acord).....
be retornem al món dels ídols que corren darrera una pilota i guanyen milions, dels que porten un formula 1 gràcies a que els papis tenien més duros que el perri, o d'altres que amb la suor i patimen del dia a dia han arribat al cim del caixó!!!!
tots formen part del món de l'esport, i com sempre!!! com més diners mou un sport, més audiència, més mitjans,... i com no més se la ventilen els que ho practiquen,..je,je,je....
però el tema no és aquest,...el que em pregunto jo, és perquè aquests personatges es converteixen en els nostres ídols, com aquests éssers de carn i ós que no fan que un país ni la vida de cadascú de nosaltres vagi millor, acaben formant part de les nostres vides.. i acaben sent un mirall en la societat entumida....., em poso un xic les mans al cap, només un xic, ja que si no m'adono que el meu cap és enorme!!!, i de debó em preocupa que allò important de les nostres vides sigui la champions, el GP de.... on sigui,.. el reconeixement davant els altres,... les vacances llunyanes i altres moltes coses on estem tots enfrascats.....
els autèntics ídols són els amics que comparteixen estones amb un quan se'ls necessita,... els avis que ens han cuidat tantes estones, aquells pares que han fet els impossibles per tirar del carro i que poguessim ser..., gràcies a tots!!!! sou i sereu els meus ídols!!!
je,je,je... un somriure per desentumir aquests dits,...que feia dies que no passejaven per damunt les tecles,...
nois i noies,...(no vull crear conflictes innecessaris,.. i per això em referixo als dos sexes, que tal i com estan les coses cal anar amb peus de plom, o ens posen plom als peus)...., busquem el nord i disfrutem en el transcurs de la seva recerca,... la vida és allò que passa mentre prenem decisions,... mentre mirem que fa el veí o deixa de fer,...mentre fem hores de més en lloc d'estar amb els nens que hem decidit tenir,... !!!mentre tot, la vida va passant!!!
no entenc perquè he escrit això, ja que aquestes absurditats i evidències m'han fet perdre temps d'aquesta bonica vida,...je,je,je,je
piratesdelaneu però pirates!!!!
de nou manipularem aquesta bonica olivetti, deixarem volar les idees i les plasmarem amb paraules més o menys correctes,...je,je...
uuuaaaa... quantes coses han passat des que vaig entrar per últim cop al blog amb la idea de deixar-hi alguna que altre línia,... i avui, sense saber massa el perquè de les coses, em torno a trobar davant aquest bonic teclat ple de lletres i icones, quasibé tantes com la vida mateixa,....
...entre blogs(moda egocèntrica), infinitat de noticies ,... i l'abus d'informació que rebem de dreta-esquerra-davant-darrere, em fa pensar, si encara sabem on està el nord,.. aquell punt on cadascú ha d'encaminar-hi la seva humil i senzilla vida,... aquella vida finita que només se'ns dona una vegada,... no com als gats,... ni tenim la formula de la joventut eterna,.... 'penso'(subjectivitat super-absoluta) que massa vegades ens n'oblidem, volent ser el que no som,...
volem portar el maillot groc, volem correr més ràpid que en bekele, tenir més diners que l'avi donald, viatjar com més lluny millor, tenir la cançoneta del tonight al móbil,...je,je,je,je... doncs fem-ho,.. si, si,.. però amb consciencia del que fem, amb el que això implica i replica,....
el noi del maillot groc és passa la vida pujat en aquella bonica bicicleta, la vida lluitant per arribar on només els tocats pels deus arriben, on només l'escollit cada any pot tocar el cel dels camps elisis..., ... en bekele, com en gebreselasie.. que dir d'aquestes biomecàniques perfectes plenes de simpatia i velocitat, que un dia van decidir correr per guanyar-se la vida en front un món occidental on correm per vici,...je,je,je...
ja,ja,ja... els diners,... quants diners???, quin gran problema tenim aquí els humans,... uuuffff, el mai prou, milions, milions,... oita quin cotxe té aquell, oita quina casa que hi ha allà,...
un artifici que hem creat per destruir-nos,... per envejar-nos,... i no és fantàstic viure amb el que un té,... viure, viure!!!
la paraula viure no és sinònom de $, encara que ens ho pensem,... be, potser si, i sóc jo el fitipaldi que no té ni idea, però la veritat tant se me'n dona,... tothom tria el seu camí com bonament pot,... el que sí em fa gràcia!!! je,je,je... quan retrobes un amic que fa temps que no veus i et reprotxa infinitat de coses,.. que si la hipoteca, que si els nens, que si la dona/home, que si,... que si,..... que si....., i jo em pregunto!!! quan neixem ja tenim tot això,... o més aviat ho triem nosaltres al llarg dels anys,..... doncs en tant que la tria ha estat de cadascú ajo i aguaita pa la peña,... ja que no són abligacions!!!, potser modes encobertes en una societat educada de forma capitalisto-consumidora??? (recordo als lectors si és que n'hi ha algun,...que són camàndules subjectives com els telenoticies,...d'acord).....
be retornem al món dels ídols que corren darrera una pilota i guanyen milions, dels que porten un formula 1 gràcies a que els papis tenien més duros que el perri, o d'altres que amb la suor i patimen del dia a dia han arribat al cim del caixó!!!!
tots formen part del món de l'esport, i com sempre!!! com més diners mou un sport, més audiència, més mitjans,... i com no més se la ventilen els que ho practiquen,..je,je,je....
però el tema no és aquest,...el que em pregunto jo, és perquè aquests personatges es converteixen en els nostres ídols, com aquests éssers de carn i ós que no fan que un país ni la vida de cadascú de nosaltres vagi millor, acaben formant part de les nostres vides.. i acaben sent un mirall en la societat entumida....., em poso un xic les mans al cap, només un xic, ja que si no m'adono que el meu cap és enorme!!!, i de debó em preocupa que allò important de les nostres vides sigui la champions, el GP de.... on sigui,.. el reconeixement davant els altres,... les vacances llunyanes i altres moltes coses on estem tots enfrascats.....
els autèntics ídols són els amics que comparteixen estones amb un quan se'ls necessita,... els avis que ens han cuidat tantes estones, aquells pares que han fet els impossibles per tirar del carro i que poguessim ser..., gràcies a tots!!!! sou i sereu els meus ídols!!!
je,je,je... un somriure per desentumir aquests dits,...que feia dies que no passejaven per damunt les tecles,...
nois i noies,...(no vull crear conflictes innecessaris,.. i per això em referixo als dos sexes, que tal i com estan les coses cal anar amb peus de plom, o ens posen plom als peus)...., busquem el nord i disfrutem en el transcurs de la seva recerca,... la vida és allò que passa mentre prenem decisions,... mentre mirem que fa el veí o deixa de fer,...mentre fem hores de més en lloc d'estar amb els nens que hem decidit tenir,... !!!mentre tot, la vida va passant!!!
no entenc perquè he escrit això, ja que aquestes absurditats i evidències m'han fet perdre temps d'aquesta bonica vida,...je,je,je,je
piratesdelaneu però pirates!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
