floc.ing - floc.out

el dia és fred..., el vent no deixa de bufar amb força, i el sol... massa tímit entre núvols de neu, que van d'aquí cap allà, no escalfa ni un xic.
jo..., amagadet entre companys, arremolinat darrera la porta, contemplo tant bonic espectacle; em fascina el poder de la natura i els seus quatre grans guerrers; la terra, l'aire, el foc i l'aigua...mmmm a cada qual millor i més fort.
tot i que, en el matí d'avui ens centrarem, en el deu 'eolo', i la seva brillant força...

de sobte, la porta s'obre i surto com catapultat amb uns quants dels meus amics; ostres, ostres, ja em trobo suspés en l'aire i començo a girar amb violència,...uuuaaaa... comença la festa!!!
el terra cada cop més lluny, el refugi es fa petit, i només puc entreveure qui havia obert la porta,...el grunge!!!..per anar a fer un pipi...
ràpidament em trobo inmers en una forta rafaga de vent, que m'acosta al Tobacor, on pels pèls no m'estampo amb un roc punxegut,...uuufff...aquest cop l'hem salvat... i continuooo amunt, amunt, com un coet sense fí; uuuuaaaaa...una vista brutal dels Gabietus, Taillón, Casco, Espalda i la torre de Marbore,...

el Cilindro... el vent afluixa i em deixa sobre aquest bonic cim,... em retrobo amb uns quants dels meus i la fem petar, ens abracem i riem al ritme de les ventades que venen del nord,... tenim davant, el cim més conegut d'aquesta part pirenaica, i no per això el més bonic,...el Montperdut!!
nosaltres, però ens mantenim sobre el Cilindro amb penes i glòria,... i ens equipem pel pròxim salt al buit,... les trompetes estan preparades,...s'escolta com s'acosta una forta ventada,...arriba xiulant amb molta intensitat... som.hi camarades!!! uuuuaaaa... tornem a estar suspesos dins aquesta massa d'aire fred, que ens fa el servei del taxi,...siiiii!!! oleeeeeee... saltem per la nord del perdut com uns benèits,... com si fugissim de les flames, o d'un sol radiant,... sobrevolem pineta, i cap a la Brecha de Tucaroya, el Circo de Troumouse,...i cap als murs de Gavarnie,... on trobem diverses cordades clavant els seus piolets esmolats, sobre un gel fantàstic,... uuuooooppppsssss, m'estampo contra la melena d'un 'iceclimber'; ni s'inmutaaa...
el sento respirar acompassat amb els seus moviments, clavades de crampó, estocades de piolet, pluja de topis!!!... el company l'anima desde la reunió, mentre rossega unes gominoles,...mmmm.
em deixo anaaaar... i caaaaic!!!, passo pel costat de les gominoles, i un ventet, en forma de remoli m'atansa a Serradets,... on varis excursionistes es desplacen amb els seus esquís en direcció a la Brecha de Roland,... semblen guerrers èpics lluitat contra les inclemències del temps,.. que és el que us fa tant toçuts,...homes i dones!!! no veieu que avui és dia de volar entre núvols i passejar pels cims aprofitant aquests vents freds del nord,... no en teniu ni idea!!!

faig paradeta a la punta Balzillac, i somric mentre veig passar uns companys picant i repicant contra tot, com unes bitlles descontrolades...jijiji,... el sol encara tímit, ens dona treva per seguir viatjant un xic més.
amb les ulleres de boira i el buff tapant-me el nas, em llenço, com un kamikace japonés en direcció a la vall profunda d'Ordesa, per la sud del Descargador!!! uuuaaaa...tinc la sensació que tinc el control del meu descens. i no és així, només el vent té la virtut de controlar aquesta nau, aquest viatge, potser últim... xiiiiuuuuuuu... las gradas de soaso, el bosque de las hayas, i ja per últim la Pradera!!! on aquí si que la gent s'amuntega fent i desfent plans, els nenes jugant amb els meus companys i amics,... i jo aterrant a la vora d'una d'aquestes criatures,...un tal Kevin,...Kevin paki, Kevin pallí li diu la seva mare tota l'estona,... i jo inmòbil,... però m'ha descobert!!! m'agafa a mi i a d'altres com jo, i en fa una bola imperfecta,..que llença amb força cap el seu germà gran,... uuuueeee...que ens estrellem!!! xooooffff... i de sobte, el sol deixa de ser tímit!!! i sense avisar ens desfà com un trocet de xocolata sobre un radiador,... ssssssshhhhhh,... i notem, el pas de sòlid a líquid,.... un orgasme de sensacions s'apodera de mi,...siiiii... fluueixo i rodolo pel terra, per un filet prim de floquets aigualits que es dirigeixen al rierol més proper...
i com si,... de l'orgia del perfum es tractés, ens acaronem unes gotes amb les altres, i ens deixem portar per rius de plaers i desenfré,..mentre viatgem avall, avall, en direcció, on les aigues dolces es barregen amb les salades,...mmmmm...

venga Kevin, recoge los guantes y deja de hacer el atolondrao!!!

puertolás...

...café i lleteta calenta a la fàbrica de somnis...

després d'una temporadeta, més aviat llarga, les cametes ens han tornat a Góriz, un lloc on, sempre és agradable passar uns dies en companyia del zac i el grunge.

Aquest any, de moment, tot i a les alçades d'hivern que estem, la neu no ens acompanya gaire,... i desviem la nostra atenció a d'altres coses no menys importants, com la lectura, alguna passejadeta interessant o una mica de cine...jijiji. quien nos ha visto y quien nos veee,...jijiji...
A part, segons els meteoròlegs ens haviem de convertir en glaçons, o en estels per anar en sintonia amb els forts vents, i de moment; la veritat, encara no hem arribat a les mínimes que diuen, ni els vents són huracanats; però siguem prudents, ja que els graus estan baixant i el vent és considerable; ja veure'm en els pròxims dies si han estat uns exagerats, 'rollu grip aviar', o han acertat. Total..., no queda gaire per poder esbrinar si aquests dies, seran els més freds en mooolt de temps.
i no us diré tampoc lo be que estem aquí, ja que és difícil de creure,...eeeiiii..estem fatal!!! juas juas

I com sempre passa, sempre hi ha racons i raconets, on sorprendre's de la bellesa de l'entorn, ja que la natura està plena d'aquests indrets,...uuuaaa... ahir, tot passejant per damunt la poca neu i un sol radiant, vam anar a la 'Maiata Puertolás'; de principi no la trobavem, però el dia era tant agradable, que la recerca era gratificant,.. i de sobte,... darrera una gran acumulació de neu, hi havia la entrada,.. jo no hi havia estat mai, i aquestes sorpreses sempre em flipen, i ja n'havia sentit algunes cosetes,...
La curiositat més gran d'aquest tremendo lloc, és un abecedari pintat en una de les parets, com sí d'una pintura rupestre és tractés,... és sorprenent!!! ja que al mural, li falta alguna lletreta, i en canvi trobem la RR, i la LL... no és curiós?? qui devia escriure aquest seguit de lletres d'aquesta manera i pq??; sempre s'ha dit, que un pastor que voltava aquestes contrades fa un grapat d'anys, va aprendre a llegir i a escriure amb aquest abecedari,i que ell mateix l'havia pintat... ús farieu creus d'on està la cova...jejeje
si,si,...un hotel de mil estrelles, només per amants del silenci i caçadors de grans moments...

i avui en canvi, recluits al refu; el temps a fora no convida a passejar gaire, ni a fer bronzu,...jejeje. però amb el café i la lleteta passen les hores, mentre els ulls devoren pàgines d'un bon llibre.

un somriure amb galtes vermelles, pel fred que ha de venir,...jijiji
aguuuur!!

Metres

Sense despertador, i com cada dia, el nórdic em manté embolicat com un regal...jejeje
Quatre mandres i l'esmorçar copiós ja passeja per la boca camí de l'estomac,... Diferents cosetes ballen pel meu cap, un repte matiner i una migdiada de sedació...
Amb el company d'aigues clorades ens em plantejat una tasca per avui, uns mils de metres non stop, una feineta que ens mantindrà entretinguts una bona estona., sense paraules, amb mils de pensaments i braçades infinites.... Tenim ganes de passar la barrera, de fer caure els murs, com va passar a Berlin i tants altres... Només ell i jo, amunt i avall com unes marionetes que juguen a repetir bonics moviments, que juguen sense parar, fins que l'últim dels metre es vegi bracejat...siiiiiiiiiiiiiii
Bona estona al bar amb el té amb menta, i com no, xerradeta amb l'amable cambrer, que no es podia dir d'altre manera, com un servidor, jejeje... La pregunta és: que avui quants en fareu??? Ens mirem i ens posem a riure, jejeje, avui no és dia de preguntar,...jejeje.. Avui és dia de nedar, jejeje... Ell també es posa a riure, i s'adona que pels nostres caps ronden idees que se li escapen, distàncies que sumen alt...

Banyador, somriures, gorro, somriures, ulleres, somriures,... Últimes paraules i les trompetes estan preparades!!!! Xoooffff!!!! Comença el festival i canten les sirenes....


De nou somriures!!! Ara siiiiiii, oleeeeee!!!! Feina feta!!! Ara són rialles, com dos nens, com dos gossos udulant amb lluna plena,... Les trompetes deixen de sonar, el cant de les sirenes també desapareix, només ell i jo penjats de la corxera... Apretada de mans i complicitat!!!
Fran, per si no ens veiem bon nadal, ha estat un plaer passejar al teu costat, tota aquesta estona, i ens despedim fins el pròxim dia...

Ara, torno ha estar embolicat com un regal dins el nórdic, reposant, i escrivint aquestes camàndules...
I em disculpareu, però ús haig de deixar, tinc un compromís amb un somni de sedació; un somni de migdiada... On esper no trobar.hi clor i si el teu somriure... Muaaaaaa

Es comencen a tancar els ulls, i esper que el cos mentrestant refaci tot allò desgastat... :•)

Infu

Tota la pell em fa olor a clor, però es barreja amb l'aroma de la infusió...
Fa vent i la temperatura no puja, la mandra em té assegut en la taula d'un bonic racó musical...mmm
La gola saboreja la beguda calenta, el ulls miren per la finestra, i les oides acompanyen les melodies que surten pels altaveus...
Sembla que la temperatura corporal i els ànims van pujant, sembla que el vent, tot i ser el mateix, afluixi.. La infu fa el seu efecte amb aquest regustet a menta; apareixen les ganes de sortir!! Siiii... a correr, a suar tota aquesta roba licrosa, i omplir de fang aquestes sabatilles d'esport...
Queda de temps, el que queda de infusió... Últim glop!!!!
La mirada ja està un troç enllà, i la ment ja fa estona que corre pel món de les idees i els grans somnis...
Gaaaaaaassss

Ciao belli, ciao tutti

Flotar...

... uns fantàstics formatges de la Tinença, i un chardonnay fresquet enceten el sopar,...
Avui, el menú, consta d'uns spaguetti amb espinacs i gambots; amb un sofregit d'alls i un xic de bitxo...mmm... Sense paraules!!!
Davant unes mans així, jo m'he limitat a posar el vi, i tallar els formatges, jejeje... Cadascun lo seu!!
La frescor d'aquest vi blanc i el gust variat d'aquests productes làctics, fan saborejar plaers viscuts, i plaers per viure... Estàn exquisits, i només són els entrants...
Els espaghetti estan servits; la barreja dels colors, i el fum del plat, es barreja amb el fum de les espelmes,... amb l'entorn amical i de complicitat... Estan boníssims!!! han quedat genials; les nostres pupil.les gustatives, dancen entre gustos i sabors fantàstics., estan com boges saborejant i deglutin aquest plat.
A la terrassa,...un far encés!!! per si algun vaixell, fora de ruta, es troba perdut; i així, aquesta petita llum els ajudi a retrobar el camí...

El vi s'ha acabat i els plats són buits, la eterna adolescència als nostres peus.... La lleugeressa d'equipatge, i els somnis del meu cap em fan volar i volar, entre núvols prims, i prop dels estels... Floto com si un munt de pes que carregava, hagués desaparegut, l'aire és pur; la nit bonica...

El son s'apodera de mi, i dormo plàcidament, com una nina... gràcies per tant bonica vetllada...

De nou, la llum per la finestra, un nou dia comença, si!!!! i avui toca fer, ''un corre corre que te pillo''; per corriols i carenes, deixant passar els agradables minuts; un recorregut molt entretingut, en companyia del meu gran brother, i un amic, que más se puede pedir, jejejeje...

I mentre aquestes línies se succeeixen, el sofa, i el sol que entra, em fan companyia...

 

Assegut amb un gorro de silicona i unes ulleres de plàstic...
Uns minuts mirant l'aigua, pensant en com en sento dins i fora d'ella, m'encanta jugar amb aquells vinticinc metres d'aigua tranquil.la, m'encanta la pau que hi ha mentre travesso i travesso aquesta distància desenes i desenes de vegades; no parles, no escoltes; només tú i amb tú, immers en un món d'aigua.
Sempre entro amb un salt, un salt amb embranzida, com si volgués arribar a l'altre canto flotant pels aires, però com és de soposar, salto ven poquet, i toco l'aigua abans del que voldria. I aquí comencen els meus minuts de metres, que molts dies acaben sent hores. No m'imaginava fins on et pot portar l'evasió, jejeje...
Mentre navego amunt i avall, noto com els carrils dels costats, s'omplen i es buiden, s'omplen i es buiden... Fins hi tot un dia la noia que fa de socorrista, em va dir; em sembla que avui t'has passat, jejeje..., potser tenia raó....
Però la sensació d'anar menjant metres és brutal, veure com vas trencant l'aigua, fent bombolletes, respirant acompasadament.... uaaaa!!!

He conegut el Fran, un home que també li apassiona nadar, i ens passem llargues estones de costat, amb només algun gest per sota l'aigua, cada mil metres...jejeje... Un tio maco, que també sap que és volar cap a terra....
Ara molts dies ja sabem quan arriba l'altre, i ja pactem els metres, jejeje... Tot i que després, sempre continuo un xic més, no entenc el perquè de sempre més!!!! La veritat és que essent dos és fa més lleuger, i ell content, perquè així fa més metres, dels que feia sol.
Quan plega, es despedeix somrient, tal i com és ell, i marxa pensant a veure si ens veure'm al vestidor, o be m'haurá de demanar el pròxim dia quants metres he fet...jejeje. I jo continuo en solitari una estoneta amb mi mateix i les meves braçades...

M'encanta el carril número dos, a les onze, hi toca el sol de ple, i és fantàstic, com il.luminat per un focos, sense veure que hi ha darrera; em recorda un cop, veient l'actuació del Tortell Poltrona, que em va fer sortir a actua amb ell; vaig tenir una gran sensació de disfrutar del moment; si,si!! Pallasso per una estoneta, uaaaaa en tinc un gran record!!! Em fascinen els pallassos, i estar allà, amb el Tortell, va ser molt gran. I com no!! vam acabar amb una fantàstica abraçada, i plens de nata i maquillatge...jejeje...

sempre, porto amb mi, un bonic nas vermell, que de segur, algun dia, farà riure un grapat de nens...,jejeje, o si més no, em sento a gust tenint.lo apropet...jejeje...

Be doncs, ens trobem al carril número dos, o a qualsevol altre que no estigui okupat!!!
Una gran abraçada a sota l'aigua!!!

tinença

...entrant cap a la Tinença de Benifassà, per valls fondes i rocs espadats...

unes visites ràpides a la Pobla de Benifassar, Ballestar, Fredes, Boixar, i per últim, i com a poblet més bonic trobem Coratxà; situat dalt d'un bonic turó, un lloc emblemàtic i ple de llum, un lloc per perdre's, per enamorar-se i per fer unes cerveses amb el Carles, 'el posadero'; una gran persona que regenta l'hostal d'aquesta petita i singular vil.la.

En Carles em somriu, mentre em posa la primera de les estrelles, d'aquella tarda fresqueta i plena de grans paraules,...i em sorpren amb una tapeta de pernil de civet, boníssima. s'encurioseix per veure que faig per allí, i ja veus, li faig cinc cèntims, caminar, maquis, tranquil.litat,... es posa a riure, recorda quan ell va arribar per aquestes terres interessat pel mateix, i aquí s'ha quedat atrapat.jejeje...

Parlem i em posa la segona estrella, aquest cop acompanyada d'uns músclus al vapor, oleeee...estic fascinat per la gentilesa del Carles, i les seves històries, parlem també de la novel.la, que els dos em llegit, sobre aquestes muntanyes i els maquis als anys 50'
I com no, m'indica per on puc fer una bona ruta per recòrrer els indrets més peculiars del llibre,i somriu!! em diu que millor fer-ho en dos dies... tot i que jo sobre el mapa tampoc veig que sigui cap bestiesa, però continuo parant l'orella a les seves paraules. Ja estem a la tercera estrella i ve amb unes mandonguilles que no sé com posar-m'hi, mmmm, uuuaaaa, brutal, jo volia una estrella; en porto tres i quasibé he sopat, jejeje... em recorda que allò ho fa quan se sent a gust, i puc interpretar que és un d'aquests moments...

Li dic que demà faré tota la ruta, i ens veiem a la tarda; es posa a riure i em dona el telèfon, per si m'ha de venir a buscar a algun lloc; i jo somrient li dic 'que tu no sabes con quien te juegas los cuartos', jejeje... I com no, em mira pensant que a algun lloc m'haurà de recollir,... la seva casa és la primera entrant al poble, i per qualsevol cosa que el vagi a cercar,... marxo molt agraït, i fins demà Carles!!!

Abans de recloure'm al meu cargol, faig l'últim tomb per aquells carrers de cases de xocolata i repasso amb la mirada les grans vistes que tinc al meu davant,...la Tinença!!!

Em llevo d'hora, el llit m'escup, com molts cops les últimes setmanes; un esmorçar i gaaaaas, cap a recorrer tots aquells camins que m'esperen plens de boires, fulles i mirades de cabres hispàniques,...
El matí és fresc i la gebrada ens acompanya força estona,... la casa dels bous, lo Cubil, el mas de Samfores, el mas de la Pastora,... de la major part d'ells només en queden algunes parets, però els indrets són màgics i plens de records passats... Retorno cap a Coratxà, passant pel Boixar, on paro a fer un mos i remullar la gola amb una cerveseta; em sembla que arribaré massa aviat, tot i el pas lleuger, no corro gaire, i ja em trobo a la vista del meu cargol, catxis... la una del migdia i amb en Carles no em quedat fins les sis...

Li deixo una nota a la porta de l'hostal d'en Jaume, agraint-li la tarda d'ahir, però avui, encara vull resseguir alguns poblets...Gràcies Carles!!
passo per 'Castell de Cabres', 'Herbeset', bonic com ell sol,...és brutal!!! per seguir enamorant-se i no deixar de fer-ho... té unes vistes increibles de Terol i Andorra de Terol...; continuo fins a Morella on la fortificació i el poble al seu voltant, em treuen la respiració... hi compro uns petits tresors; formatge, vi,...jejeje...

I ja, cap a l'últim poble de la jornada, Vallibona!! que descansa sota unes boniques parets de roca carbassossa, un lloc que em captiva amb la seva bellesa. I com no, faré una paradeta a l'hostal, on la dona que el regenta és molt agradable i la fem petar.

I fins aquí la meva breu, però enriquidora estada per la Tinença de Benifassà,... un lloc per somiar, i on pensar; que tot és possible en aquesta vida, fins hi tot els impossibles,...muaaaaaa...

un somriure per tots vosaltres!!!