martes, 31 de julio de 2012

cuques de llum

el sol, entra i entra per la finestra,... els ulls mig oberts, s'aguanten pels péls... un còmic entre els dits, i les parpelles flaquegen,...

bruuuummmm... la calor, cau tota, sobre la meva jaqueta de pell; el casc, també negre i el somriure d'orella a orella,... la bonne està llesta i l'asfalt,... calent, molt calent; la nena ronca, i tremola...
sortim lentament, sense fer soroll, com una guineu entrant a un galliner, cautelosos, notant el que ens espera en els pròxims quilometres,... la calor és asfixiant, però a mida que anem movent-nos, sembla que és més lleugera, fins al punt de desaparèixer,...siiii... tot aquell moment de suor queda a la porta del garaig, ara ja només la nena i jo en cinquena i buscant l´horitzó, buscant el darrera d'aquelles boniques muntanyes, buscant els revolts perfectes, i les rectes, envoltades de camps de blat,... un somni, ella i jo recorrent l'asfalt entre cotxes i línies blanques,... la droga d'aquesta estona, serà el vent a la cara, i molta màgia,... l'escalfor que puja del motor és brutal, m'encen encara més, m'encanta quan està en el punt óptim, quan totes les peces funcionen a la perfecció; quan el gas és suau i les marxes pugen i baixen sense parar... la mirada posada al davant,; la nena de costat i la velocitat molt alta,.. el revolt és perfecte, infinit i el terra a prop; els dos agafats, sense parpadejar, i amb la línia blanca que corre i corre,...
tornem, a una estona de rectes, que es perden una darrera l'altre, on el meu cos lluita contra el vent, on la meva cara fa magarrufes i el somriure no desapareix en cap dels moments, on els canvis de rasant ens enlairen, com si volessim sobre aquest terra fosc.
el brugit de la bonne, fa música cel.lestial,... les trompetes i els saxos de fons, i els xel.los de més a prop, tots a una i seguint el ritme de la batuta,...sempre portada pel director d'orquestra,... fent que uns afluixin i els altres agafin força,... moment de vent, ara de cordes; i així fins un horitzó finit que acaba amb un gir de dretes,.. on els vehicles ens passen a prop,... els meus ulls clavats en els seus fars, però sempre amb la mirada més enllà; tornem a una seqüència de revolts uniformes com si d'un petit 'son' es tractés, com si perseguits pel bosc, en un diumenge de cacera,... deixant endarrera els caçadors intrèpids,... de sobte un motorista està a la meva cua,... ha arribat a ella fàcilment, amb destressa,... el seu bagatge no és el meu,... amb dos 2", la seva R ja està allunyant-se per davant,... buaaaa, quina pooor de motos, com corren, jo que pensava que volava, i mira, sense parpadejar, ja estic fora de vista en el seu retrovisor,...jijiji,.. però continuo gaudint del sol, el vent i els mil de mosquits que es posen en la meva humil trajectòria,... sempre n'hi han, i n'hi hauran que corrin més, però que disfrutin com jo, de tot allò que faig, nuse pas,... jijijijiji...

aixeco la mirada, i la veig, allà està,... imponent davant meu, com la deeesa Atenea al seu temple,... montserrat!!! amb les seves formes i majestuosa com sempre,.. m'abraça quan arribo, quan la ressegueixo amb la bonne,... i amb el brugit, com el tambor del bruc, ressonant per les seves boniques parets. em somriu i m'observa mentre jugo per la cara nord; per sota patriarques, aeri, diables, el cavall,... tots em cedeixen el seu 'eco' per donar fe de la bonica sintonia ...  m'aturo a santa cecília, ceci, para los amigos,... i m'adono, de tres llumetes que baixen per la canal de sant jeroni, tres frontalets, que acompanyats per una demi-lune, be, gairebé plena... es llencen pendents avall entre xerrera i rialles,... potser uns escaladors que els ha agafat la nit, o uns runners que disfruten dels contorns montserratins, immersos en la màgia de l'indret en el 'fora d'hores';... s'acosten i no veig material dur, ni cordes ni mosquetons, però si suor, motxilles petites i peus lleugers,... són tres nois, caçadors de moments que han engegat a correr, resseguint la integral montserratina, buscant la pau nocturna i el deleit dels seus sentits,....
passen per davant meu, em saluden, i enfilen, en direcció can massana, .. jo allà parat, mirant com desapareixen les llumetes pel sender, entre arbres i olors diverses,...
últim cop d'ull a les ombres que queden centenars de metres sobre el meu cap, i brummmm,... desfem el camí de tornada,....

clin.clin....clin.clin... un wassssaaapei em desperta d'aquesta bonica migdiada,... mmmm...  el sol, encara entra per la finestra,... i el còmic, encara entre els meus dits...

Totóóóóóóóóó...








viernes, 22 de junio de 2012

''bonne''

ens vam conèixer per internet, n'havia vist de semblants, però com ella cap,... des del primer moment, em va captivar, hi pensava molts minuts al dia, no podia treure'm-la del cap,.... i sabia que passarien mesos abans no poguessim trobar-nos,... l'espera valdria la pena, ella valia això i més, ella és així!!! tenia la seva foto, sempre, molt apropet; notava la seva mirada en la meva.., les seves formes em tenien embruixat... uns ulls que enamoraven a qualsevol, una pell fina i suau com la sorra d'una bonica platja; i un cul,... buaaa que dir d'aquell fantàstic i tremendo cul,  per no deixar de somiar i creure que segueixes somiant,....
els dies no passaven i la intensitat anava en augment, i sense adonar-me'n, s'acostava la caiguda de la primavera i el començament de l'estiu,... el dia que haviem decidit trobar-nos,...

uns dies abans, el famós dia 16, va fer un any, que vaig decidir que no tornaria a provar de volar, ja que el primer cop havia sortit fatal, i no calia un segon pegue, ni que fós gratix, jijiji... i amb això una menció especial als superguerrers, als incondicionals, a tots aquells que per pura amistat seguiu fent camí al meu costat com fa molt, i per sempre,... en els moments difícils i en els bons;... tots sabeu que les vostres espatlles m'han aguantat un munt de vegades, i que les meves estan per aguantar-vos quan calgui,... de nou, i mil vegades, gràcies,... és impossible perdre el somriure quan penso en vosaltres,...

i aquí retrobem la nena que aquests últims temps m'ha fet tremolar, m'ha fet sentir els minuts de seixanta segons, els dies de vint-i-cuatre hores,... i les nits de somni, recorrent els estels i passejant per la lluna,.. somrient i clicant l'ullet mentre ens mirem, com només nosaltres sabem,...jijijiji,... abraçades infinites i barreges d'olors,...
el dia ha arribat, l'espera ha estat llarga, però ha valgut la pena; la trobada em manté un xic nerviós; tot i que és com si ja ens coneguessim i ens haguessim vist,.... i en realitat no era així,... haviem quedat a les 18.30, jo baixava en tren, perquè tornariem plegats, abraçats,... units com si fossim només un, ho tenia clarríssim, i ella també,... ja ens ho teniem tot dit; només veure'ns ens fariem un bonic petó i una gran abraçada, fins hi tot abans de saludar-nos,...jijiji,... tic, tac,... l'hora ha sonat a tots els rellotges del món, la pell s'eriça, i em venen calors; no és d'extranyar, estem a 36 o 37 graus al sol,... gran dia per trobar-nos.
em porten cap a ella, em fan esperar un moment, mentre la criden,... i xas!!! aquí ve, conternejant la seva silueta,... que maca, brutal,... buaaa, molt més que per internet,... 'no sin mis kleenex'. trenquem el pacte, i primer ens saludem, i després ens fem el petó,...mmmm.... tu si que sabes!!! l'acarono tranquilament, no hi ha presses, tenim molt temps per endavant,... els que passen per allí també la miren,...
sortim a fora,... ens mirem;... i mentrestant, el sol em deixa veure el color dels teus ulls i la teva pell,... quedo fascinat davant tant gran espectacle. ja està aquí la "bonne", i encara no he sentit la seva veu, ara toca que parli, que cridi, que ronqui i que s'esmunyeixi entre les meves cames,....siiiii...
li poso la clau, donc al contacte, s'encenen les llumetes, i premo el boto que donarà el tret de sortida,... brrruuuuummmmmm!!!! dios, me muero!!! quina bonica melodia surt dels seus bonics llavis,....mmm.... m'hi pujo i marxem, marxem sense fer soroll, tímits encara,... i a mida que passen els quilometres, els somriures ja són més llargs i intensos,... la nostra primera posta de sol, agafats l'un a l'altre i sempre mirant-nos de reüll,.... i com si fos 'la gran evasion'; un noi, que en aquest cas no es diu Steve, marxa damunt una fantàstica Triumph Bonneville Steve Mcquenn; i no cal que digui, a qui fa homenatge aquesta dues rodes,...

'lucha por tus sueños y llegaras a ellos', nunca tires la toalla, tu rival no és tan fuerte ni tan duro como tú; almenos, ese debe ser siempre nuestro pensamiento,....

la màgia de la patum

mentre els músics, no deixan de bufar o tocar els seus intruments,... mentre la música no deixa de sonar... els plens i els acompanyants, girem i girem per la plaça,... tot és foc i rialles, fum i sintonia, calor i contacte,... és un tot màgic, un tot sense espai, on la gent s'apila,... i gira i gira,...  torna la llum,... el moviment es va tornant repos, i la suor emergeix pels porus calents,... la careta, ajustada..., els petits orificis, em permeten veure com la gent riu, sua i crida,... s'obren les aigues de persones, i sortim de la plaça entre eufòries i mils d'olors diverses, olors que embriaguen, olors que no et deixen indiferent,... olors, olors, com la teva...
els tiravolts no deixen de sonar, i enganxat a un cantó de la guita xica, la fem dansar, amunt i avall, amunt i avall,... són moments màgics, moments on voles com un ocellet entre les múltituts,... com una guineu pel bosc, com un noi portant la guita xica per la plaça els últims tiravolts de diumenge...

riki el gran, ha fet que tot això fos possible, i aquí hem estat, amb els nostres millors somriures,..





lunes, 28 de mayo de 2012

El run run

El megafon no para de xerrar, el motor se sent a prop, les assafates no paren de pujar i baixar pel passadís... Els ulls clavats al vidre de la finestra, el paisatge llunyà em distreu; i els records propers em fan somriure... Cada butaca un cul, cada butaca un món, cada butaca una història... I el megafon no calla, productes i productes, oferta de begudes i tot tipus de souvenirs; em recorda, quan estàs a la sorra de la platja, amb la teva tovallola, un sol radiant, i diferents venedors ambulants t'ofereixen també, tot un sortit de productes; gent amable, tranquila,... Més d'una vegada i xerres un xic, i t'expliquen tot de curiositats; com ara, d'on venen, com els hi va el dia; els problemes amb la policia; perquè no dir.ho, uns autèntics survivals, en el món del ciment i les 'virtuals' comoditats... Busco dins el meu cap..., i hi trobo una anecdota; jijiji. Un semàfor de barna, on sempre per aquelles coses que mai entendré, sempre em tocava el color vermell... I just quan els cotxes s'aturaven, apareixien tres 'gitanos', molt simpàtics a netejar els vidres; la veritat era una actuació en directe, digne de veure; un salero i un 'savoir faire', que sempre em sorprenia... Jijiji, desde quatre metres, ja llençaven el drap humit sobre el vidre del teu cotxe, per no donar.te opció; però per altre banda, si no duies res o...., tampoc deixaven de somriure; pues al tema!!! un dia de esos, no duia ni un duro; però si un paquet de 'donuts';...jijiji. I el truque va ser amb aquests deliciosos dolços; recordo la mirada estupefacte del noi; i el seu rostre d'agraïment...era un divendres qualsevol i les seves paraules van ser: "xaval, hoy te voy a hacer un conjuro pake folles mucho el fin de semana"...jijiji que gran, li va sortir del fons de les entranyes. Jo ja sempre més, 'el' de los donus; i ell cada divendres em feia el conjuro,jijiji... tot i que ja mai més van haver donuts, però si galetes, gominoles,.....  tornant a la platja,.... imagino la teva tovallola al costat de la meva, i muchas sonrisas de esas...  El runrun del motor i les assafates no paren; be, el motor que noooo pari!!!!  Totó, a la de tres, un somriure... Tres!!!!!

viernes, 18 de mayo de 2012

el camino infinito de los sueños

títol descarat, agosarat,... ple de suc, com les taronges i el raïm... les taronges... rodones i de pell aspre, sucoses, dolces i gustoses com els teus llavis. el raïm... verdós o morat, suau i delicat... vins variats, a molts somnis ens han portat... Mentre, el vi negre balla per la bonica copa, els amants, es miren, el somni ha començat,... les gotetes del ball, regalimen, els colors es barregen per sobre el cristall,... els llavis, les dents, la llengua, tots es tornen morats, morats de plaer, morats d'olor, morats d'amor...

miércoles, 9 de mayo de 2012

Fran

Unes boniques paraules d'un gran amic, en Fran; be es mereixen un espai dins aquest món de pirates, pallassos.... en aquest país de fantasia!!! "Els sentiments...com ramificacions nervioses...conectant, desconectant... amb cors de vidre,vellut,ferro,acer,trencats...plens i buits...., i miracle!!! un trocet, entregat i meu, sossegat i palpitant, aquí, a la meva ma..." entre clor, i moltes hores de cafés infinits anem forjant una bonica amistat... Per tu Fran, per ser.hi sempre, i per deleitar.me amb paraules i moments fantàstics... Si la terre tourne tu tournes avec elle!!!!

domingo, 6 de mayo de 2012

Sonrisas de esas

Ja se sent farum de festa.... Un dia d'aquells, on tot és possible, el fabulós dia de la mare; buaaaaa... La màgia ha fet que el nen petit que jugava a la sorra i feia castells, el nen que disfrutava del circ, el nen, que ara ja no és tant nen hagi portat a la mama al circ; siiiiii, al circ raluy..., Com no podia ser d'una altre manera!!! La sorpresa he esdevingut euforia i rialles; que contenta, quan li he dit; posa't guapa que anem al circ, que avui és és el teu dia!!! Sonrisas de esas, i moments per recordar, ulls brillants i pallassos fantàstics,... Estava més emocionat que ella,...jijiji. El millor regal i la millor companyia, durant dues hores al paradís, al món del pallasso cara blanca, sandro, bigotis, el trapecista francés, les noies q ballen flamenc sobre uns monocicles, el mag tremendu, i altres espectacles genials, que han fet que els nostres culs no es moguessin ni un xic. Un passeig a la mitja part, entre vehicles històrics, i un viatge en el temps al vagó cafeteria, on les imatges que omplien les parets, em feien vibrar; fotografies de pallassos, acròbates; tota la història dels raluy... Gent que viu del circ, i pel circ... la mama i jo, allà asseguts, com si jo encara fos aquell nen; i ella, segueix sent la mama que li brillen els ulls quan va al circ... Sonrisas de esas!!! Tarda estupenda de circ i de mamitis!!! M'agradaria animar a tothom, a que compressiu un nas de pallasso, i de tant en tant en fessin ús, veureu quin poder q dona, és com una capa màgica; i sempre, sempre arrancareu algun somriure, treieu el pallasso que porteu a dins!!! No deixeu que aquest món se'ns mengi, mengem.nos nosaltres el món... La revolta dels pallassos i sonrisas de esas!!! Charly Rivel, Germans Totó, Tortell Poltrona, i tants i tants que no deixen, ni deixaran mai de veure el món des dels ulls d'un pallasso... Gràcies a tots els clowns; per la feina que feu; pallassos sense fronteres, als hospitals, als circs,... i a qualsevol lloc que algú, posi la ma a la butxaca i tregui un nas vermell.... Para siempre, sonrisas de esas... i molts circs amb la mama...jijiji