sábado, 29 de abril de 2017

PHOSKITOS

fa uns dies, davant d'un meravellós i fantàstic phoskito, vaig poder superar un trauma infantil, que potser, no era tant trauma ni tant infantil; segurament només era un record i prou; però vaig reviure'l com si fos ahir...
a les cinc sortia de l'escola, de la mà del meu pare i el meu germà, i caminavem fins a casa,... jo acostumava a parar.me per qualsevol coseta, tot em cridava l'atenció... i sobretot una botigueta xicarrona que hi havia abans de creuar el pont vell,... en aquell lloc, tot hi convivia en un autèntic desordre,  un caos magnífic per un nen de la meva edat;... on desde l'aparador mirava amunt i avall mil cops per no perdre l'atenció de tot el que allà hi havia,... i sempre marxava estirat pel braç del meu pare,...
-va marxem, que no arribarem mai...
i jo rondinant em deixava estirar, encara amb el cap mirant cap a l'aparador, on hi havia tantes i tantes coses que m'agradaven, o pensava que m'agradarien... i en concret, aquells fabulosos i fantàstics paquets de phoskitos,... 
un dia..., amb el mateix format, de dilluns a divendres, el meu pare va entrar dins la botiga, i ens va comprar un phoskito al meu germà i a mi,... allò per mi era com una benedicció, un fet inusual que m'omplia de satisfacció,... recordo com em vaig aferrar al meu phoskito i no pensava ni en obrir-lo,... i somrient..., vam enfilar cap al pont vell,... on sempre m'atansava a la barana per veure els ànecs. aquell dia anava tant content, que sense saber com, vaig entrebancar-me,... i el meu apreciat phoskito va sortir d'entre les meves mans, i tot volant va anar a parar entre la vorera i l'abisme,... per sort no va caure!!! i amb uns ulls com un gripao vaig atansar-me a recollir-lo, tot somrient,... però la sort no va acabar d'estar de part meva,... i  va arribar abans al phoskito el meu peu, que la meva mà, i ara si que va sortir volant de debó; li vaig propinar un xut com si d'una pilota es tractés;... la meva cara es va paral.litzar com el crit de munch,... les mans al cap i les llàgrimes als ulls,... ara si que el phoskito havia desaparegut... vaig plorar desconsoladament una llarga estona. en uns pocs segons s'havia esvaït la ilusió d'aquell berenar tant deliciós...
no recordo més phoskitos a la meva vida, fins fa unes setmanes, que en vaig veure un,... un fabulós phoskito,... una edició vintage que em transportava en l espai i el temps dels meus humils i bonics records d infantesa... tornar a tenir el fantàstic tresor entre les meves mans, i aquest cop no em cauria, ni res semblant...
vaig degustar.lo tal i com ho hauria fet fa un bon grapat d anys,... quina sensació més agradable, i quin gust més bo...

Gràcies per tant bonic regal 

NOMAR

llamadme Ismael,...

després de més de cinc anys sense obrir aquest espai de fantasia..., no sabia massa per on, o com encetar les primeres línies,... i per tant, tampoc no farem una introducció com ens van ensenyar a literatura catalana,... si no més aviat, només dir que ara, potser, torna a ser el moment de buidar, vomitar, expulsar, donar,... tot allò que okupa dins el meu cap.
han estat molts dies sense passejar pel pirates, i potser, d'entrada, són més les ganes que la definició, del que serà d'aquí en endavant el contingut d'aquest blog,... però del que si us en puc fer cinc cèntims, és de la varietat, que vull que flueixi per aquestes línies..., i sempre, amb el meu estil de punts suspensius, i tibant de minúscules, doncs totes les lletres tenen els mateixos drets...

...i penso..., que els pares i mares, haurien de saber com s'escriu el nom dels seus fills i filles al revés,...

us estimo

martes, 31 de julio de 2012

cuques de llum

el sol, entra i entra per la finestra,... els ulls mig oberts, s'aguanten pels péls... un còmic entre els dits, i les parpelles flaquegen,...

bruuuummmm... la calor, cau tota, sobre la meva jaqueta de pell; el casc, també negre i el somriure d'orella a orella,... la bonne està llesta i l'asfalt,... calent, molt calent; la nena ronca, i tremola...
sortim lentament, sense fer soroll, com una guineu entrant a un galliner, cautelosos, notant el que ens espera en els pròxims quilometres,... la calor és asfixiant, però a mida que anem movent-nos, sembla que és més lleugera, fins al punt de desaparèixer,...siiii... tot aquell moment de suor queda a la porta del garaig, ara ja només la nena i jo en cinquena i buscant l´horitzó, buscant el darrera d'aquelles boniques muntanyes, buscant els revolts perfectes, i les rectes, envoltades de camps de blat,... un somni, ella i jo recorrent l'asfalt entre cotxes i línies blanques,... la droga d'aquesta estona, serà el vent a la cara, i molta màgia,... l'escalfor que puja del motor és brutal, m'encen encara més, m'encanta quan està en el punt óptim, quan totes les peces funcionen a la perfecció; quan el gas és suau i les marxes pugen i baixen sense parar... la mirada posada al davant,; la nena de costat i la velocitat molt alta,.. el revolt és perfecte, infinit i el terra a prop; els dos agafats, sense parpadejar, i amb la línia blanca que corre i corre,...
tornem, a una estona de rectes, que es perden una darrera l'altre, on el meu cos lluita contra el vent, on la meva cara fa magarrufes i el somriure no desapareix en cap dels moments, on els canvis de rasant ens enlairen, com si volessim sobre aquest terra fosc.
el brugit de la bonne, fa música cel.lestial,... les trompetes i els saxos de fons, i els xel.los de més a prop, tots a una i seguint el ritme de la batuta,...sempre portada pel director d'orquestra,... fent que uns afluixin i els altres agafin força,... moment de vent, ara de cordes; i així fins un horitzó finit que acaba amb un gir de dretes,.. on els vehicles ens passen a prop,... els meus ulls clavats en els seus fars, però sempre amb la mirada més enllà; tornem a una seqüència de revolts uniformes com si d'un petit 'son' es tractés, com si perseguits pel bosc, en un diumenge de cacera,... deixant endarrera els caçadors intrèpids,... de sobte un motorista està a la meva cua,... ha arribat a ella fàcilment, amb destressa,... el seu bagatge no és el meu,... amb dos 2", la seva R ja està allunyant-se per davant,... buaaaa, quina pooor de motos, com corren, jo que pensava que volava, i mira, sense parpadejar, ja estic fora de vista en el seu retrovisor,...jijiji,.. però continuo gaudint del sol, el vent i els mil de mosquits que es posen en la meva humil trajectòria,... sempre n'hi han, i n'hi hauran que corrin més, però que disfrutin com jo, de tot allò que faig, nuse pas,... jijijijiji...

aixeco la mirada, i la veig, allà està,... imponent davant meu, com la deeesa Atenea al seu temple,... montserrat!!! amb les seves formes i majestuosa com sempre,.. m'abraça quan arribo, quan la ressegueixo amb la bonne,... i amb el brugit, com el tambor del bruc, ressonant per les seves boniques parets. em somriu i m'observa mentre jugo per la cara nord; per sota patriarques, aeri, diables, el cavall,... tots em cedeixen el seu 'eco' per donar fe de la bonica sintonia ...  m'aturo a santa cecília, ceci, para los amigos,... i m'adono, de tres llumetes que baixen per la canal de sant jeroni, tres frontalets, que acompanyats per una demi-lune, be, gairebé plena... es llencen pendents avall entre xerrera i rialles,... potser uns escaladors que els ha agafat la nit, o uns runners que disfruten dels contorns montserratins, immersos en la màgia de l'indret en el 'fora d'hores';... s'acosten i no veig material dur, ni cordes ni mosquetons, però si suor, motxilles petites i peus lleugers,... són tres nois, caçadors de moments que han engegat a correr, resseguint la integral montserratina, buscant la pau nocturna i el deleit dels seus sentits,....
passen per davant meu, em saluden, i enfilen, en direcció can massana, .. jo allà parat, mirant com desapareixen les llumetes pel sender, entre arbres i olors diverses,...
últim cop d'ull a les ombres que queden centenars de metres sobre el meu cap, i brummmm,... desfem el camí de tornada,....

clin.clin....clin.clin... un wassssaaapei em desperta d'aquesta bonica migdiada,... mmmm...  el sol, encara entra per la finestra,... i el còmic, encara entre els meus dits...

Totóóóóóóóóó...








viernes, 22 de junio de 2012

''bonne''

ens vam conèixer per internet, n'havia vist de semblants, però com ella cap,... des del primer moment, em va captivar, hi pensava molts minuts al dia, no podia treure'm-la del cap,.... i sabia que passarien mesos abans no poguessim trobar-nos,... l'espera valdria la pena, ella valia això i més, ella és així!!! tenia la seva foto, sempre, molt apropet; notava la seva mirada en la meva.., les seves formes em tenien embruixat... uns ulls que enamoraven a qualsevol, una pell fina i suau com la sorra d'una bonica platja; i un cul,... buaaa que dir d'aquell fantàstic i tremendo cul,  per no deixar de somiar i creure que segueixes somiant,....
els dies no passaven i la intensitat anava en augment, i sense adonar-me'n, s'acostava la caiguda de la primavera i el començament de l'estiu,... el dia que haviem decidit trobar-nos,...

uns dies abans, el famós dia 16, va fer un any, que vaig decidir que no tornaria a provar de volar, ja que el primer cop havia sortit fatal, i no calia un segon pegue, ni que fós gratix, jijiji... i amb això una menció especial als superguerrers, als incondicionals, a tots aquells que per pura amistat seguiu fent camí al meu costat com fa molt, i per sempre,... en els moments difícils i en els bons;... tots sabeu que les vostres espatlles m'han aguantat un munt de vegades, i que les meves estan per aguantar-vos quan calgui,... de nou, i mil vegades, gràcies,... és impossible perdre el somriure quan penso en vosaltres,...

i aquí retrobem la nena que aquests últims temps m'ha fet tremolar, m'ha fet sentir els minuts de seixanta segons, els dies de vint-i-cuatre hores,... i les nits de somni, recorrent els estels i passejant per la lluna,.. somrient i clicant l'ullet mentre ens mirem, com només nosaltres sabem,...jijijiji,... abraçades infinites i barreges d'olors,...
el dia ha arribat, l'espera ha estat llarga, però ha valgut la pena; la trobada em manté un xic nerviós; tot i que és com si ja ens coneguessim i ens haguessim vist,.... i en realitat no era així,... haviem quedat a les 18.30, jo baixava en tren, perquè tornariem plegats, abraçats,... units com si fossim només un, ho tenia clarríssim, i ella també,... ja ens ho teniem tot dit; només veure'ns ens fariem un bonic petó i una gran abraçada, fins hi tot abans de saludar-nos,...jijiji,... tic, tac,... l'hora ha sonat a tots els rellotges del món, la pell s'eriça, i em venen calors; no és d'extranyar, estem a 36 o 37 graus al sol,... gran dia per trobar-nos.
em porten cap a ella, em fan esperar un moment, mentre la criden,... i xas!!! aquí ve, conternejant la seva silueta,... que maca, brutal,... buaaa, molt més que per internet,... 'no sin mis kleenex'. trenquem el pacte, i primer ens saludem, i després ens fem el petó,...mmmm.... tu si que sabes!!! l'acarono tranquilament, no hi ha presses, tenim molt temps per endavant,... els que passen per allí també la miren,...
sortim a fora,... ens mirem;... i mentrestant, el sol em deixa veure el color dels teus ulls i la teva pell,... quedo fascinat davant tant gran espectacle. ja està aquí la "bonne", i encara no he sentit la seva veu, ara toca que parli, que cridi, que ronqui i que s'esmunyeixi entre les meves cames,....siiiii...
li poso la clau, donc al contacte, s'encenen les llumetes, i premo el boto que donarà el tret de sortida,... brrruuuuummmmmm!!!! dios, me muero!!! quina bonica melodia surt dels seus bonics llavis,....mmm.... m'hi pujo i marxem, marxem sense fer soroll, tímits encara,... i a mida que passen els quilometres, els somriures ja són més llargs i intensos,... la nostra primera posta de sol, agafats l'un a l'altre i sempre mirant-nos de reüll,.... i com si fos 'la gran evasion'; un noi, que en aquest cas no es diu Steve, marxa damunt una fantàstica Triumph Bonneville Steve Mcquenn; i no cal que digui, a qui fa homenatge aquesta dues rodes,...

'lucha por tus sueños y llegaras a ellos', nunca tires la toalla, tu rival no és tan fuerte ni tan duro como tú; almenos, ese debe ser siempre nuestro pensamiento,....

la màgia de la patum

mentre els músics, no deixan de bufar o tocar els seus intruments,... mentre la música no deixa de sonar... els plens i els acompanyants, girem i girem per la plaça,... tot és foc i rialles, fum i sintonia, calor i contacte,... és un tot màgic, un tot sense espai, on la gent s'apila,... i gira i gira,...  torna la llum,... el moviment es va tornant repos, i la suor emergeix pels porus calents,... la careta, ajustada..., els petits orificis, em permeten veure com la gent riu, sua i crida,... s'obren les aigues de persones, i sortim de la plaça entre eufòries i mils d'olors diverses, olors que embriaguen, olors que no et deixen indiferent,... olors, olors, com la teva...
els tiravolts no deixen de sonar, i enganxat a un cantó de la guita xica, la fem dansar, amunt i avall, amunt i avall,... són moments màgics, moments on voles com un ocellet entre les múltituts,... com una guineu pel bosc, com un noi portant la guita xica per la plaça els últims tiravolts de diumenge...

riki el gran, ha fet que tot això fos possible, i aquí hem estat, amb els nostres millors somriures,..





lunes, 28 de mayo de 2012

El run run

El megafon no para de xerrar, el motor se sent a prop, les assafates no paren de pujar i baixar pel passadís... Els ulls clavats al vidre de la finestra, el paisatge llunyà em distreu; i els records propers em fan somriure... Cada butaca un cul, cada butaca un món, cada butaca una història... I el megafon no calla, productes i productes, oferta de begudes i tot tipus de souvenirs; em recorda, quan estàs a la sorra de la platja, amb la teva tovallola, un sol radiant, i diferents venedors ambulants t'ofereixen també, tot un sortit de productes; gent amable, tranquila,... Més d'una vegada i xerres un xic, i t'expliquen tot de curiositats; com ara, d'on venen, com els hi va el dia; els problemes amb la policia; perquè no dir.ho, uns autèntics survivals, en el món del ciment i les 'virtuals' comoditats... Busco dins el meu cap..., i hi trobo una anecdota; jijiji. Un semàfor de barna, on sempre per aquelles coses que mai entendré, sempre em tocava el color vermell... I just quan els cotxes s'aturaven, apareixien tres 'gitanos', molt simpàtics a netejar els vidres; la veritat era una actuació en directe, digne de veure; un salero i un 'savoir faire', que sempre em sorprenia... Jijiji, desde quatre metres, ja llençaven el drap humit sobre el vidre del teu cotxe, per no donar.te opció; però per altre banda, si no duies res o...., tampoc deixaven de somriure; pues al tema!!! un dia de esos, no duia ni un duro; però si un paquet de 'donuts';...jijiji. I el truque va ser amb aquests deliciosos dolços; recordo la mirada estupefacte del noi; i el seu rostre d'agraïment...era un divendres qualsevol i les seves paraules van ser: "xaval, hoy te voy a hacer un conjuro pake folles mucho el fin de semana"...jijiji que gran, li va sortir del fons de les entranyes. Jo ja sempre més, 'el' de los donus; i ell cada divendres em feia el conjuro,jijiji... tot i que ja mai més van haver donuts, però si galetes, gominoles,.....  tornant a la platja,.... imagino la teva tovallola al costat de la meva, i muchas sonrisas de esas...  El runrun del motor i les assafates no paren; be, el motor que noooo pari!!!!  Totó, a la de tres, un somriure... Tres!!!!!

viernes, 18 de mayo de 2012

el camino infinito de los sueños

títol descarat, agosarat,... ple de suc, com les taronges i el raïm... les taronges... rodones i de pell aspre, sucoses, dolces i gustoses com els teus llavis. el raïm... verdós o morat, suau i delicat... vins variats, a molts somnis ens han portat... Mentre, el vi negre balla per la bonica copa, els amants, es miren, el somni ha començat,... les gotetes del ball, regalimen, els colors es barregen per sobre el cristall,... els llavis, les dents, la llengua, tots es tornen morats, morats de plaer, morats d'olor, morats d'amor...