olors...

el sol ja regnava a dalt de tot, ja escalfava, ja ens donava llum i vida a totes,...
allà, sota aquells arbres centenaris romaniem immòbils, rialleres. Només, les petites brises ens sacsejaven un xic de tant en tant; o els forts vents ens maltractaven quan ens venien a veure.
el dia semblava ple de sensacions fresques, ple de colors naturals, explèndid!! després de tanta pluja i tons grisos. Els meus pètals blancs, eren lluents i nets com la neu acabada de caure; si,si, es presentava un dia primaveral de jocs i xerrameca amb les veines, xafarderies i comentaris sobre els possibles hervibors que rondaven la zona...

en mig d'aquella catifa de mils de colors, esperavem que totes despertessin del seu son, que totes estiguessim a punt per començar a fer olor, a despendre els aromes pròpis de l'època, ...mmm..., m'encantava aquesta estació, on tots els insectes ens revoloteiaven, amb somriures fantàstics i aletejos incontables,...
mar de moments i minuts fugisers, feien perdre les nocions més primaries,... embogides per tal espectacle, no preniem atenció al nostre entorn; quelcom rondava el nostre racó de màgia i desenfrè olorífic,... l'extasi del moment ens tenia esclaves de nosaltres mateixes. amb més força que mai deixavem fluir el que erem, margarides, violetes, timó, romaní... una barreja d'olors brutal pels sentits,...

una petita brisa matinera, ens feia dansar, ens feia quasibé tocar-nos entre nosaltres, com si d'un bonic ball de saló es tracté, i vinga, canvi de parella,... ara un somriure, ara una rialla,... la primavera amb tot el seu explandor brollava en aquell bonic bosc de ninfes i follets...

en un moment de repós i per agafar alé, vam adonar-nos que no estavem soles, que no només les boniques floretes i les seves olors estaven gaudint del màgic i espectacular moment,... al lloc hi havia algú més. Un noi i una noia; semblaven tranquils, absorts del nostre espectacle; saborejant-se l'un a l'altre entre mils de petons i mirades úniques,... allò ens va entendrir a totes, d'alguna manera contribuiem en aquell gran moment dels enamorats... rodolaven entre nosaltres, es xiuxiuejaven paraules a l'orella, somreien i s'estimaven...

nosaltres, les floretes els hi posavem el millor dels matalassos, el millor dels llocs per somiar...