El maquis

...quatre gotes al vidre, llums que van i llums que venen...
La música celestial omple tots els racons del meu vehicle, desborda els meus sentits, i em posa eufòric mentre segueixo la lletra dins la meva memòria... com poden ser tan insultantment bons, uuuaaaa, poesia, rock,... 'todo en uno y para llevar'...jejeje... aiiii, un petit problemilla, la cançó 17 està rallada, jejeje, ja som dos!! Merda!!! Jejeje...
Mentre pel meu cap passa cadascuna d'aquestes melodies, plenes de moments i bones sensacions... em desvió a l'esquerra, a la lectura que em té okupat aquests dies, una bonica i brillant història sobre la vida d'un 'maqui', La Pastora!!! que em permetré el luxe de posar el seu nom amb majuscules, tal i com es mereix.

Fa ja uns anyets, recordo que el tema del 'maquis' em tenia captivat; qui eren, com actuaven, com sobrevivien... be, a tot això hi ajudaven els relats que em feia el meu avi, el Josep. Amb les seves paraules, la seva mirada i les fantàstiques històries em tenia el cor robat... Grande!!!
Estones i estonetes escoltant històries de Rocaus, d'en Ramon Vila Capdevila (caracremada, passos llargs, moroto), Massana... I altres que segurament no recordo..., i greu em sap que sigui així, ja que el valor del contingut sempre era gran,... i per mi eren com contes, que no em cansava d'escoltar.... 'avi torna'm a explicar quan vau trobar.vos aquells maquis, avi on van matar en 'caracremada'??, com era l'home de Rocaus??, perquè el van matar??, .... Avi, avi, avi...i ell sempre hi era, disposat a explicar.me el que li demanés...
Pero, mai va entendre que em passés el dia corrent per aquestes muntanyes, ... fins hi tot algun dia em va dir, tot rialler, sembles un maqui!! Jejeje... en aquells moments jo somreia i el veia content de que li demanés històries i més històries..., les passejades fins la casa de Rocaus,... be, mils de moments que guardaré com un gran tresor... com el que eren!!

Doncs aquests dies amb la esmentada lectura, he fet un un salt de puça endarrera per retrobar tot això, tot el que guardava dins el meu cap, sobre 'el maquis', i retrobar també l'avi Josep...que sempre és bonic estar amb ell ni que sols sigui en els records..., sempre fa que els meus ulls s'humitegin i em brillin, com quan l'escoltava amb les seves boniques paraules...

'Donde nadie te encuentre' m'ha enviat pels 'Ports de Beseit',... entre muntanyes, dins de coves, essent perseguit i perseguint..., com si formés part d'un objecte més, dins el macutu de 'La Pastora';... i mentre aquest cop el viatge ha estat des del sofà, ...ja començo a preparar el macutu per perdre'm uns dies per la 'tinença de benifassa', per perdre'm resseguint aquelles muntanyes, com no fa molts anys, resseguien 'el maquis'...

Unes paraules que em passaven pel cap, i també, per trencar el gel amb el blog,... que ens teniem oblidats...
Fins ara camarades