els ports...

Entre boires i un sol que va agafant força, comença un nou dia,... El café amb llet i els pensaments em prenen força estona d'aquest matí.
Obro el makutu i començo a posar.hi 'cositas buenas', algunes que de segur em faran molta falta, i d'altres que ajuden a omplir espais de la bossa...
De nou, marxem, després de molt de temps, la meva caseta móbil, i un servidor, a la recerca de bonics racons i grans aventures pels emblemàtics i fantàstics 'ports de beseit,... Necessitem retrobar aquest contacte que tants moments ens ha donat, mirar.nos i remirar.nos, jejejeje... Palpar la realitat i recorrer les boniques sendes amb les primeres llums de l'alba, i no deixar de fer.ho fins que les forces decaiguin, com animals perseguits en una batuda... Esper que les roques, i bonics indrets em donguin el somriure, em tornin aquelles ganes de navegar; de creure que aquests mesos han passat per fer.me més fort i més valent!!!!
Quan el sol torni a sortir per llevant i amb les primeres llums ens ensdinsarem en aquesta aventura, amb il.lusió, com tantes altres vegades ho hem fet; deixarem endarrera totes aquelles coses, que pesen massa per carregar en aquest humil viatge; només somriures i ganes de correr...
Així doncs, ja us explicaré, si he trobat les petjades dels valents maquis, que tant van defensar aquella zona, i a diferència d'altre gent, mai es van rendir per una causa en la que creien...

Us deixo, que tinc feina a fer i desfer!!! Un somriure a la vida i a vosaltres camarades...
Estaré resguardat i 'donde nadie me encuentre', només aquells que saben llegir les estrelles i les senyals que la vida ens dona, sabran trobar.me...
Fins ara....