 

Assegut amb un gorro de silicona i unes ulleres de plàstic...
Uns minuts mirant l'aigua, pensant en com en sento dins i fora d'ella, m'encanta jugar amb aquells vinticinc metres d'aigua tranquil.la, m'encanta la pau que hi ha mentre travesso i travesso aquesta distància desenes i desenes de vegades; no parles, no escoltes; només tú i amb tú, immers en un món d'aigua.
Sempre entro amb un salt, un salt amb embranzida, com si volgués arribar a l'altre canto flotant pels aires, però com és de soposar, salto ven poquet, i toco l'aigua abans del que voldria. I aquí comencen els meus minuts de metres, que molts dies acaben sent hores. No m'imaginava fins on et pot portar l'evasió, jejeje...
Mentre navego amunt i avall, noto com els carrils dels costats, s'omplen i es buiden, s'omplen i es buiden... Fins hi tot un dia la noia que fa de socorrista, em va dir; em sembla que avui t'has passat, jejeje..., potser tenia raó....
Però la sensació d'anar menjant metres és brutal, veure com vas trencant l'aigua, fent bombolletes, respirant acompasadament.... uaaaa!!!

He conegut el Fran, un home que també li apassiona nadar, i ens passem llargues estones de costat, amb només algun gest per sota l'aigua, cada mil metres...jejeje... Un tio maco, que també sap que és volar cap a terra....
Ara molts dies ja sabem quan arriba l'altre, i ja pactem els metres, jejeje... Tot i que després, sempre continuo un xic més, no entenc el perquè de sempre més!!!! La veritat és que essent dos és fa més lleuger, i ell content, perquè així fa més metres, dels que feia sol.
Quan plega, es despedeix somrient, tal i com és ell, i marxa pensant a veure si ens veure'm al vestidor, o be m'haurá de demanar el pròxim dia quants metres he fet...jejeje. I jo continuo en solitari una estoneta amb mi mateix i les meves braçades...

M'encanta el carril número dos, a les onze, hi toca el sol de ple, i és fantàstic, com il.luminat per un focos, sense veure que hi ha darrera; em recorda un cop, veient l'actuació del Tortell Poltrona, que em va fer sortir a actua amb ell; vaig tenir una gran sensació de disfrutar del moment; si,si!! Pallasso per una estoneta, uaaaaa en tinc un gran record!!! Em fascinen els pallassos, i estar allà, amb el Tortell, va ser molt gran. I com no!! vam acabar amb una fantàstica abraçada, i plens de nata i maquillatge...jejeje...

sempre, porto amb mi, un bonic nas vermell, que de segur, algun dia, farà riure un grapat de nens...,jejeje, o si més no, em sento a gust tenint.lo apropet...jejeje...

Be doncs, ens trobem al carril número dos, o a qualsevol altre que no estigui okupat!!!
Una gran abraçada a sota l'aigua!!!