martes, 31 de julio de 2012

cuques de llum

el sol, entra i entra per la finestra,... els ulls mig oberts, s'aguanten pels péls... un còmic entre els dits, i les parpelles flaquegen,...

bruuuummmm... la calor, cau tota, sobre la meva jaqueta de pell; el casc, també negre i el somriure d'orella a orella,... la bonne està llesta i l'asfalt,... calent, molt calent; la nena ronca, i tremola...
sortim lentament, sense fer soroll, com una guineu entrant a un galliner, cautelosos, notant el que ens espera en els pròxims quilometres,... la calor és asfixiant, però a mida que anem movent-nos, sembla que és més lleugera, fins al punt de desaparèixer,...siiii... tot aquell moment de suor queda a la porta del garaig, ara ja només la nena i jo en cinquena i buscant l´horitzó, buscant el darrera d'aquelles boniques muntanyes, buscant els revolts perfectes, i les rectes, envoltades de camps de blat,... un somni, ella i jo recorrent l'asfalt entre cotxes i línies blanques,... la droga d'aquesta estona, serà el vent a la cara, i molta màgia,... l'escalfor que puja del motor és brutal, m'encen encara més, m'encanta quan està en el punt óptim, quan totes les peces funcionen a la perfecció; quan el gas és suau i les marxes pugen i baixen sense parar... la mirada posada al davant,; la nena de costat i la velocitat molt alta,.. el revolt és perfecte, infinit i el terra a prop; els dos agafats, sense parpadejar, i amb la línia blanca que corre i corre,...
tornem, a una estona de rectes, que es perden una darrera l'altre, on el meu cos lluita contra el vent, on la meva cara fa magarrufes i el somriure no desapareix en cap dels moments, on els canvis de rasant ens enlairen, com si volessim sobre aquest terra fosc.
el brugit de la bonne, fa música cel.lestial,... les trompetes i els saxos de fons, i els xel.los de més a prop, tots a una i seguint el ritme de la batuta,...sempre portada pel director d'orquestra,... fent que uns afluixin i els altres agafin força,... moment de vent, ara de cordes; i així fins un horitzó finit que acaba amb un gir de dretes,.. on els vehicles ens passen a prop,... els meus ulls clavats en els seus fars, però sempre amb la mirada més enllà; tornem a una seqüència de revolts uniformes com si d'un petit 'son' es tractés, com si perseguits pel bosc, en un diumenge de cacera,... deixant endarrera els caçadors intrèpids,... de sobte un motorista està a la meva cua,... ha arribat a ella fàcilment, amb destressa,... el seu bagatge no és el meu,... amb dos 2", la seva R ja està allunyant-se per davant,... buaaaa, quina pooor de motos, com corren, jo que pensava que volava, i mira, sense parpadejar, ja estic fora de vista en el seu retrovisor,...jijiji,.. però continuo gaudint del sol, el vent i els mil de mosquits que es posen en la meva humil trajectòria,... sempre n'hi han, i n'hi hauran que corrin més, però que disfrutin com jo, de tot allò que faig, nuse pas,... jijijijiji...

aixeco la mirada, i la veig, allà està,... imponent davant meu, com la deeesa Atenea al seu temple,... montserrat!!! amb les seves formes i majestuosa com sempre,.. m'abraça quan arribo, quan la ressegueixo amb la bonne,... i amb el brugit, com el tambor del bruc, ressonant per les seves boniques parets. em somriu i m'observa mentre jugo per la cara nord; per sota patriarques, aeri, diables, el cavall,... tots em cedeixen el seu 'eco' per donar fe de la bonica sintonia ...  m'aturo a santa cecília, ceci, para los amigos,... i m'adono, de tres llumetes que baixen per la canal de sant jeroni, tres frontalets, que acompanyats per una demi-lune, be, gairebé plena... es llencen pendents avall entre xerrera i rialles,... potser uns escaladors que els ha agafat la nit, o uns runners que disfruten dels contorns montserratins, immersos en la màgia de l'indret en el 'fora d'hores';... s'acosten i no veig material dur, ni cordes ni mosquetons, però si suor, motxilles petites i peus lleugers,... són tres nois, caçadors de moments que han engegat a correr, resseguint la integral montserratina, buscant la pau nocturna i el deleit dels seus sentits,....
passen per davant meu, em saluden, i enfilen, en direcció can massana, .. jo allà parat, mirant com desapareixen les llumetes pel sender, entre arbres i olors diverses,...
últim cop d'ull a les ombres que queden centenars de metres sobre el meu cap, i brummmm,... desfem el camí de tornada,....

clin.clin....clin.clin... un wassssaaapei em desperta d'aquesta bonica migdiada,... mmmm...  el sol, encara entra per la finestra,... i el còmic, encara entre els meus dits...

Totóóóóóóóóó...








2 comentarios:

Anónimo dijo...

la olor de gasolina, l'aire a la cara...i si, fins i tot els mosquits...anem amb dues rodes, resssegint revolts, a hores traçats amb mes destresa, a hores...uiii...llepant l'asfalt. ja sigui amb una R..ja sigui amb la bonne...oi que la sang bull?...gas a la vida pirata...i enhorabona,ha estat un plaer llegir-te.

Anónimo dijo...

es troben a faltar els teus escrits, pirata....