sábado, 29 de abril de 2017

PHOSKITOS

fa uns dies, davant d'un meravellós i fantàstic phoskito, vaig poder superar un trauma infantil, que potser, no era tant trauma ni tant infantil; segurament només era un record i prou; però vaig reviure'l com si fos ahir...
a les cinc sortia de l'escola, de la mà del meu pare i el meu germà, i caminavem fins a casa,... jo acostumava a parar.me per qualsevol coseta, tot em cridava l'atenció... i sobretot una botigueta xicarrona que hi havia abans de creuar el pont vell,... en aquell lloc, tot hi convivia en un autèntic desordre,  un caos magnífic per un nen de la meva edat;... on desde l'aparador mirava amunt i avall mil cops per no perdre l'atenció de tot el que allà hi havia,... i sempre marxava estirat pel braç del meu pare,...
-va marxem, que no arribarem mai...
i jo rondinant em deixava estirar, encara amb el cap mirant cap a l'aparador, on hi havia tantes i tantes coses que m'agradaven, o pensava que m'agradarien... i en concret, aquells fabulosos i fantàstics paquets de phoskitos,... 
un dia..., amb el mateix format, de dilluns a divendres, el meu pare va entrar dins la botiga, i ens va comprar un phoskito al meu germà i a mi,... allò per mi era com una benedicció, un fet inusual que m'omplia de satisfacció,... recordo com em vaig aferrar al meu phoskito i no pensava ni en obrir-lo,... i somrient..., vam enfilar cap al pont vell,... on sempre m'atansava a la barana per veure els ànecs. aquell dia anava tant content, que sense saber com, vaig entrebancar-me,... i el meu apreciat phoskito va sortir d'entre les meves mans, i tot volant va anar a parar entre la vorera i l'abisme,... per sort no va caure!!! i amb uns ulls com un gripao vaig atansar-me a recollir-lo, tot somrient,... però la sort no va acabar d'estar de part meva,... i  va arribar abans al phoskito el meu peu, que la meva mà, i ara si que va sortir volant de debó; li vaig propinar un xut com si d'una pilota es tractés;... la meva cara es va paral.litzar com el crit de munch,... les mans al cap i les llàgrimes als ulls,... ara si que el phoskito havia desaparegut... vaig plorar desconsoladament una llarga estona. en uns pocs segons s'havia esvaït la ilusió d'aquell berenar tant deliciós...
no recordo més phoskitos a la meva vida, fins fa unes setmanes, que en vaig veure un,... un fabulós phoskito,... una edició vintage que em transportava en l espai i el temps dels meus humils i bonics records d infantesa... tornar a tenir el fantàstic tresor entre les meves mans, i aquest cop no em cauria, ni res semblant...
vaig degustar.lo tal i com ho hauria fet fa un bon grapat d anys,... quina sensació més agradable, i quin gust més bo...

Gràcies per tant bonic regal 

No hay comentarios: