piratesdelaneu

Metres

2011-12-21T07:55:00.000-08:00

Sense despertador, i com cada dia, el nórdic em manté embolicat com un regal...jejeje
Quatre mandres i l'esmorçar copiós ja passeja per la boca camí de l'estomac,... Diferents cosetes ballen pel meu cap, un repte matiner i una migdiada de sedació...
Amb el company d'aigues clorades ens em plantejat una tasca per avui, uns mils de metres non stop, una feineta que ens mantindrà entretinguts una bona estona., sense paraules, amb mils de pensaments i braçades infinites.... Tenim ganes de passar la barrera, de fer caure els murs, com va passar a Berlin i tants altres... Només ell i jo, amunt i avall com unes marionetes que juguen a repetir bonics moviments, que juguen sense parar, fins que l'últim dels metre es vegi bracejat...siiiiiiiiiiiiiii
Bona estona al bar amb el té amb menta, i com no, xerradeta amb l'amable cambrer, que no es podia dir d'altre manera, com un servidor, jejeje... La pregunta és: que avui quants en fareu??? Ens mirem i ens posem a riure, jejeje, avui no és dia de preguntar,...jejeje.. Avui és dia de nedar, jejeje... Ell també es posa a riure, i s'adona que pels nostres caps ronden idees que se li escapen, distàncies que sumen alt...

Banyador, somriures, gorro, somriures, ulleres, somriures,... Últimes paraules i les trompetes estan preparades!!!! Xoooffff!!!! Comença el festival i canten les sirenes....


De nou somriures!!! Ara siiiiiii, oleeeeee!!!! Feina feta!!! Ara són rialles, com dos nens, com dos gossos udulant amb lluna plena,... Les trompetes deixen de sonar, el cant de les sirenes també desapareix, només ell i jo penjats de la corxera... Apretada de mans i complicitat!!!
Fran, per si no ens veiem bon nadal, ha estat un plaer passejar al teu costat, tota aquesta estona, i ens despedim fins el pròxim dia...

Ara, torno ha estar embolicat com un regal dins el nórdic, reposant, i escrivint aquestes camàndules...
I em disculpareu, però ús haig de deixar, tinc un compromís amb un somni de sedació; un somni de migdiada... On esper no trobar.hi clor i si el teu somriure... Muaaaaaa

Es comencen a tancar els ulls, i esper que el cos mentrestant refaci tot allò desgastat... :•)

Infu

2011-12-13T07:19:00.000-08:00

Tota la pell em fa olor a clor, però es barreja amb l'aroma de la infusió...
Fa vent i la temperatura no puja, la mandra em té assegut en la taula d'un bonic racó musical...mmm
La gola saboreja la beguda calenta, el ulls miren per la finestra, i les oides acompanyen les melodies que surten pels altaveus...
Sembla que la temperatura corporal i els ànims van pujant, sembla que el vent, tot i ser el mateix, afluixi.. La infu fa el seu efecte amb aquest regustet a menta; apareixen les ganes de sortir!! Siiii... a correr, a suar tota aquesta roba licrosa, i omplir de fang aquestes sabatilles d'esport...
Queda de temps, el que queda de infusió... Últim glop!!!!
La mirada ja està un troç enllà, i la ment ja fa estona que corre pel món de les idees i els grans somnis...
Gaaaaaaassss

Ciao belli, ciao tutti

Flotar...

2011-12-05T06:01:00.000-08:00

... uns fantàstics formatges de la Tinença, i un chardonnay fresquet enceten el sopar,...
Avui, el menú, consta d'uns spaguetti amb espinacs i gambots; amb un sofregit d'alls i un xic de bitxo...mmm... Sense paraules!!!
Davant unes mans així, jo m'he limitat a posar el vi, i tallar els formatges, jejeje... Cadascun lo seu!!
La frescor d'aquest vi blanc i el gust variat d'aquests productes làctics, fan saborejar plaers viscuts, i plaers per viure... Estàn exquisits, i només són els entrants...
Els espaghetti estan servits; la barreja dels colors, i el fum del plat, es barreja amb el fum de les espelmes,... amb l'entorn amical i de complicitat... Estan boníssims!!! han quedat genials; les nostres pupil.les gustatives, dancen entre gustos i sabors fantàstics., estan com boges saborejant i deglutin aquest plat.
A la terrassa,...un far encés!!! per si algun vaixell, fora de ruta, es troba perdut; i així, aquesta petita llum els ajudi a retrobar el camí...

El vi s'ha acabat i els plats són buits, la eterna adolescència als nostres peus.... La lleugeressa d'equipatge, i els somnis del meu cap em fan volar i volar, entre núvols prims, i prop dels estels... Floto com si un munt de pes que carregava, hagués desaparegut, l'aire és pur; la nit bonica...

El son s'apodera de mi, i dormo plàcidament, com una nina... gràcies per tant bonica vetllada...

De nou, la llum per la finestra, un nou dia comença, si!!!! i avui toca fer, ''un corre corre que te pillo''; per corriols i carenes, deixant passar els agradables minuts; un recorregut molt entretingut, en companyia del meu gran brother, i un amic, que más se puede pedir, jejejeje...

I mentre aquestes línies se succeeixen, el sofa, i el sol que entra, em fan companyia...

 

2011-12-01T14:55:00.000-08:00

Assegut amb un gorro de silicona i unes ulleres de plàstic...
Uns minuts mirant l'aigua, pensant en com en sento dins i fora d'ella, m'encanta jugar amb aquells vinticinc metres d'aigua tranquil.la, m'encanta la pau que hi ha mentre travesso i travesso aquesta distància desenes i desenes de vegades; no parles, no escoltes; només tú i amb tú, immers en un món d'aigua.
Sempre entro amb un salt, un salt amb embranzida, com si volgués arribar a l'altre canto flotant pels aires, però com és de soposar, salto ven poquet, i toco l'aigua abans del que voldria. I aquí comencen els meus minuts de metres, que molts dies acaben sent hores. No m'imaginava fins on et pot portar l'evasió, jejeje...
Mentre navego amunt i avall, noto com els carrils dels costats, s'omplen i es buiden, s'omplen i es buiden... Fins hi tot un dia la noia que fa de socorrista, em va dir; em sembla que avui t'has passat, jejeje..., potser tenia raó....
Però la sensació d'anar menjant metres és brutal, veure com vas trencant l'aigua, fent bombolletes, respirant acompasadament.... uaaaa!!!

He conegut el Fran, un home que també li apassiona nadar, i ens passem llargues estones de costat, amb només algun gest per sota l'aigua, cada mil metres...jejeje... Un tio maco, que també sap que és volar cap a terra....
Ara molts dies ja sabem quan arriba l'altre, i ja pactem els metres, jejeje... Tot i que després, sempre continuo un xic més, no entenc el perquè de sempre més!!!! La veritat és que essent dos és fa més lleuger, i ell content, perquè així fa més metres, dels que feia sol.
Quan plega, es despedeix somrient, tal i com és ell, i marxa pensant a veure si ens veure'm al vestidor, o be m'haurá de demanar el pròxim dia quants metres he fet...jejeje. I jo continuo en solitari una estoneta amb mi mateix i les meves braçades...

M'encanta el carril número dos, a les onze, hi toca el sol de ple, i és fantàstic, com il.luminat per un focos, sense veure que hi ha darrera; em recorda un cop, veient l'actuació del Tortell Poltrona, que em va fer sortir a actua amb ell; vaig tenir una gran sensació de disfrutar del moment; si,si!! Pallasso per una estoneta, uaaaaa en tinc un gran record!!! Em fascinen els pallassos, i estar allà, amb el Tortell, va ser molt gran. I com no!! vam acabar amb una fantàstica abraçada, i plens de nata i maquillatge...jejeje...

sempre, porto amb mi, un bonic nas vermell, que de segur, algun dia, farà riure un grapat de nens...,jejeje, o si més no, em sento a gust tenint.lo apropet...jejeje...

Be doncs, ens trobem al carril número dos, o a qualsevol altre que no estigui okupat!!!
Una gran abraçada a sota l'aigua!!!

tinença

2011-11-30T08:29:00.000-08:00

...entrant cap a la Tinença de Benifassà, per valls fondes i rocs espadats...

unes visites ràpides a la Pobla de Benifassar, Ballestar, Fredes, Boixar, i per últim, i com a poblet més bonic trobem Coratxà; situat dalt d'un bonic turó, un lloc emblemàtic i ple de llum, un lloc per perdre's, per enamorar-se i per fer unes cerveses amb el Carles, 'el posadero'; una gran persona que regenta l'hostal d'aquesta petita i singular vil.la.

En Carles em somriu, mentre em posa la primera de les estrelles, d'aquella tarda fresqueta i plena de grans paraules,...i em sorpren amb una tapeta de pernil de civet, boníssima. s'encurioseix per veure que faig per allí, i ja veus, li faig cinc cèntims, caminar, maquis, tranquil.litat,... es posa a riure, recorda quan ell va arribar per aquestes terres interessat pel mateix, i aquí s'ha quedat atrapat.jejeje...

Parlem i em posa la segona estrella, aquest cop acompanyada d'uns músclus al vapor, oleeee...estic fascinat per la gentilesa del Carles, i les seves històries, parlem també de la novel.la, que els dos em llegit, sobre aquestes muntanyes i els maquis als anys 50'
I com no, m'indica per on puc fer una bona ruta per recòrrer els indrets més peculiars del llibre,i somriu!! em diu que millor fer-ho en dos dies... tot i que jo sobre el mapa tampoc veig que sigui cap bestiesa, però continuo parant l'orella a les seves paraules. Ja estem a la tercera estrella i ve amb unes mandonguilles que no sé com posar-m'hi, mmmm, uuuaaaa, brutal, jo volia una estrella; en porto tres i quasibé he sopat, jejeje... em recorda que allò ho fa quan se sent a gust, i puc interpretar que és un d'aquests moments...

Li dic que demà faré tota la ruta, i ens veiem a la tarda; es posa a riure i em dona el telèfon, per si m'ha de venir a buscar a algun lloc; i jo somrient li dic 'que tu no sabes con quien te juegas los cuartos', jejeje... I com no, em mira pensant que a algun lloc m'haurà de recollir,... la seva casa és la primera entrant al poble, i per qualsevol cosa que el vagi a cercar,... marxo molt agraït, i fins demà Carles!!!

Abans de recloure'm al meu cargol, faig l'últim tomb per aquells carrers de cases de xocolata i repasso amb la mirada les grans vistes que tinc al meu davant,...la Tinença!!!

Em llevo d'hora, el llit m'escup, com molts cops les últimes setmanes; un esmorçar i gaaaaas, cap a recorrer tots aquells camins que m'esperen plens de boires, fulles i mirades de cabres hispàniques,...
El matí és fresc i la gebrada ens acompanya força estona,... la casa dels bous, lo Cubil, el mas de Samfores, el mas de la Pastora,... de la major part d'ells només en queden algunes parets, però els indrets són màgics i plens de records passats... Retorno cap a Coratxà, passant pel Boixar, on paro a fer un mos i remullar la gola amb una cerveseta; em sembla que arribaré massa aviat, tot i el pas lleuger, no corro gaire, i ja em trobo a la vista del meu cargol, catxis... la una del migdia i amb en Carles no em quedat fins les sis...

Li deixo una nota a la porta de l'hostal d'en Jaume, agraint-li la tarda d'ahir, però avui, encara vull resseguir alguns poblets...Gràcies Carles!!
passo per 'Castell de Cabres', 'Herbeset', bonic com ell sol,...és brutal!!! per seguir enamorant-se i no deixar de fer-ho... té unes vistes increibles de Terol i Andorra de Terol...; continuo fins a Morella on la fortificació i el poble al seu voltant, em treuen la respiració... hi compro uns petits tresors; formatge, vi,...jejeje...

I ja, cap a l'últim poble de la jornada, Vallibona!! que descansa sota unes boniques parets de roca carbassossa, un lloc que em captiva amb la seva bellesa. I com no, faré una paradeta a l'hostal, on la dona que el regenta és molt agradable i la fem petar.

I fins aquí la meva breu, però enriquidora estada per la Tinença de Benifassà,... un lloc per somiar, i on pensar; que tot és possible en aquesta vida, fins hi tot els impossibles,...muaaaaaa...

un somriure per tots vosaltres!!!

els ports...

2011-11-27T02:12:00.000-08:00

Entre boires i un sol que va agafant força, comença un nou dia,... El café amb llet i els pensaments em prenen força estona d'aquest matí.
Obro el makutu i començo a posar.hi 'cositas buenas', algunes que de segur em faran molta falta, i d'altres que ajuden a omplir espais de la bossa...
De nou, marxem, després de molt de temps, la meva caseta móbil, i un servidor, a la recerca de bonics racons i grans aventures pels emblemàtics i fantàstics 'ports de beseit,... Necessitem retrobar aquest contacte que tants moments ens ha donat, mirar.nos i remirar.nos, jejejeje... Palpar la realitat i recorrer les boniques sendes amb les primeres llums de l'alba, i no deixar de fer.ho fins que les forces decaiguin, com animals perseguits en una batuda... Esper que les roques, i bonics indrets em donguin el somriure, em tornin aquelles ganes de navegar; de creure que aquests mesos han passat per fer.me més fort i més valent!!!!
Quan el sol torni a sortir per llevant i amb les primeres llums ens ensdinsarem en aquesta aventura, amb il.lusió, com tantes altres vegades ho hem fet; deixarem endarrera totes aquelles coses, que pesen massa per carregar en aquest humil viatge; només somriures i ganes de correr...
Així doncs, ja us explicaré, si he trobat les petjades dels valents maquis, que tant van defensar aquella zona, i a diferència d'altre gent, mai es van rendir per una causa en la que creien...

Us deixo, que tinc feina a fer i desfer!!! Un somriure a la vida i a vosaltres camarades...
Estaré resguardat i 'donde nadie me encuentre', només aquells que saben llegir les estrelles i les senyals que la vida ens dona, sabran trobar.me...
Fins ara....

Els dies passen

2011-11-21T10:36:00.000-08:00

Mentre endreço llibres, apareixen petits tresors; uns mapes gastats, alguns escrits, fotografies a paper,... quantes coseeetes, quina gràcia trobar bonics records entre grans llibres...
Feia temps que aquests llibres els calia una mica de mà,... i avui, mentre a fora no para de ploure, no he parat de posar.los com es mereixen, drets i no amuntegats com si fossin fulls en blanc.

La foscor i el sorollet de la pluja, ens deixa reposar i no deixar de pensar en que ja fa cinc mesos, que la meva columna està acompanyada d'unes peces metàl.liques, de sis fantàstics claus i dues plaques que els uneixen... I que durant una temporadeta serem company de viatge.
Mai penses que aquestes coses et poden passar un dia qualsevol, mentre somrius i somies; doncs ves per on, la realitat ens demostra que el que no passa en un any passa en un instant, i us ho dic jo; que sense adonar.me de res estava a terra!!! Només recordo, haver dit ojuuuu, i ja volava com volen les pedres, avall!!!
Llavors tot canvia, els dies passen i prens consciència de la gravetat, i del que et podia haver passat... Només de pensar.hi m'esgarrifo!!! L'estada a l'hospital va ser passatgera gràcies a tots vosaltres,... be, vaig tenir els meus moment, com és de soposar; de cop et trobes en un llit i t'han d'operar l'esquena, uuuufffff... dolors, morfina, més dolors i més morfina.... I un dia, ja operat, em diuen que m'aixecaran!!! Jo penso, estan flipats, i no ho estaven no, uuuuaaaa em semblava que m'havia de partir en dos trossos; pero les ganes per sortir d'aquell llit podien més que cap dolor. Vaig fixar la vista amb el meu pare, i amunt....ggrrrrr... Si, estava dret, però les cames ja no eren aquelles que a tants llocs m'havien portat; duia dotze dies estirat... Vull caminar!!! I quatre passes va ser tot... De nou al llit amb llàgrimes galtes avall,.. i amb forts dolors que em recordaven que seria un camí ple d'entrebancs....
Sort, que els dies passen i els dolors van desapareixent... I ara, cinc mesos més tard, miro de correr tant com puc, per on fa poc temps només podia caminar... Sol o amb bona companyia, no em canso de passar per aquells racons, que tants dies m'han vist acoraçat, i com no podria ser de cap altre manera, a vegades les llàgrimes em tornen a humitejar els ulls pensant en el que podia haver passat...

La torre del moro, era potser, la fita que em quedava, i com no!!! Amb el superguerrer com a company i un ritmet gens tonto, vam fer.hi cap... Erem allà, un mirador explèndid... Un lloc per somiar, com vaig fer fa uns mesos, quan pensava en el dia que podria arribar.hi corrent.
Els murs van caient i cada dia un xic més valents; tornarem a somriure a les grans parets, tornarem a correr com gossos fugisser per corriols embrossats, tornarem a ser reis de nosaltres mateixos, tornarem a passejar pels estels i somriure a la lluna... No queda gaire per fer caure l'últim mur, tornar a vestir de vermell i volar, volar ven alt, com un bonic voltor!!!

Gràcies i mil gràcies, heu fet que el camí ple de pedres; fos planer, amb fulles i herba verda...
Una abraçada sense coraça, però plena de coratge...

El maquis

2011-11-21T01:00:00.000-08:00

...quatre gotes al vidre, llums que van i llums que venen...
La música celestial omple tots els racons del meu vehicle, desborda els meus sentits, i em posa eufòric mentre segueixo la lletra dins la meva memòria... com poden ser tan insultantment bons, uuuaaaa, poesia, rock,... 'todo en uno y para llevar'...jejeje... aiiii, un petit problemilla, la cançó 17 està rallada, jejeje, ja som dos!! Merda!!! Jejeje...
Mentre pel meu cap passa cadascuna d'aquestes melodies, plenes de moments i bones sensacions... em desvió a l'esquerra, a la lectura que em té okupat aquests dies, una bonica i brillant història sobre la vida d'un 'maqui', La Pastora!!! que em permetré el luxe de posar el seu nom amb majuscules, tal i com es mereix.

Fa ja uns anyets, recordo que el tema del 'maquis' em tenia captivat; qui eren, com actuaven, com sobrevivien... be, a tot això hi ajudaven els relats que em feia el meu avi, el Josep. Amb les seves paraules, la seva mirada i les fantàstiques històries em tenia el cor robat... Grande!!!
Estones i estonetes escoltant històries de Rocaus, d'en Ramon Vila Capdevila (caracremada, passos llargs, moroto), Massana... I altres que segurament no recordo..., i greu em sap que sigui així, ja que el valor del contingut sempre era gran,... i per mi eren com contes, que no em cansava d'escoltar.... 'avi torna'm a explicar quan vau trobar.vos aquells maquis, avi on van matar en 'caracremada'??, com era l'home de Rocaus??, perquè el van matar??, .... Avi, avi, avi...i ell sempre hi era, disposat a explicar.me el que li demanés...
Pero, mai va entendre que em passés el dia corrent per aquestes muntanyes, ... fins hi tot algun dia em va dir, tot rialler, sembles un maqui!! Jejeje... en aquells moments jo somreia i el veia content de que li demanés històries i més històries..., les passejades fins la casa de Rocaus,... be, mils de moments que guardaré com un gran tresor... com el que eren!!

Doncs aquests dies amb la esmentada lectura, he fet un un salt de puça endarrera per retrobar tot això, tot el que guardava dins el meu cap, sobre 'el maquis', i retrobar també l'avi Josep...que sempre és bonic estar amb ell ni que sols sigui en els records..., sempre fa que els meus ulls s'humitegin i em brillin, com quan l'escoltava amb les seves boniques paraules...

'Donde nadie te encuentre' m'ha enviat pels 'Ports de Beseit',... entre muntanyes, dins de coves, essent perseguit i perseguint..., com si formés part d'un objecte més, dins el macutu de 'La Pastora';... i mentre aquest cop el viatge ha estat des del sofà, ...ja començo a preparar el macutu per perdre'm uns dies per la 'tinença de benifassa', per perdre'm resseguint aquelles muntanyes, com no fa molts anys, resseguien 'el maquis'...

Unes paraules que em passaven pel cap, i també, per trencar el gel amb el blog,... que ens teniem oblidats...
Fins ara camarades

Un mes ha passat ja!!

2011-07-15T22:58:00.000-07:00

de matinada, amb les primeres llums, moment màgic pels sentits...
els llençols adolorits, descansen de mi, del meu son, de les meves olors; a pomada, suor, dolor...
algú em sent i fa un lladruc, el dia s'engega amb força...
amb la millor coraça ens engalanem el cos danyat, els camins esperen el nostre pas...
un mes ha passat ja, el dia d'avui s'ha d'aprofitar...
les llagrimes també ens acompanyen una estoneta; tristor, felicitat, tot plegat!!!
cada dia més fort, cada dia més valent, cada dia més conscient, cada dia més content...
l'aire fresquet eixuga els meus ulls, un somriure omple els meus llavis, tot el dia per conquerir!! per vencer al temps, per guanyar a l'espai, per somiar despert, per volar o be caminar, per somriure, per plorar....
avui ja fa un mes, i s'ha d'aprofitar; els roures m'esperen, per veure'm passar...
els vostres alés sempre m'acompanyen, les vostres paraules ressonen molt 'jondo', com Camaron por alegrias!!
un altre lladruc em fa somriure, la cua no para de moure's,
ja marxem nuqui,!!
avui ja fa un mes, uuaaaa... grans lectures, grans moments, molt flamenc...

anem doncs a buscar pols i suors, deixar que els minuts corrin, mentre nosaltres només caminem.
fins aviat....

Sere breu...

2011-07-07T03:49:00.000-07:00

Bon dia sol, bon dia ocellets, bon dia n'hug...
Avui són aquests els meus companys, mentre deboro, les pàgines d'aquest bonic llibre, uuuaaA lectures i tranquilitat. Que ocupen el temps, entre caminades fantàstiques...
A vegades, uns metres de caiguda lliure et fan veure les coses amb més claretat, be, clares del tot,... Les tonteries i cabories queden pel camí... Tot i l'estropici, l'harmonia i la tranquilitat regnen al meu voltant... La paciència i la lluita ens fara que els dies passin entre somriures, i plens de boniques estones.
He dit que seria breu, i no deixaré de ser.ho. Quan pugui us escriure unes línies plenes de màgia i fantasia., però avui, ens conformarem amb aquestes línies tranquiles...
Gràcies, gràcies i mils de gràcies per les mostres de suport, que he rebut, des d'aquell dia 16 de juny. Dia en que el vent va fer canviar el rumb del vaixell per una temporadeta. Però si una cosa és clara, és que segueix navegant i disfrutant de les onades, de les brises i de cada minut del dia....
Un somriure a cadascu de tots vosaltres, no sabeu lo imporants que heu sigut....

Casa meva sempre serà casa vostre!!! Un amic

Gràcies

2011-06-19T02:23:00.000-07:00

Bon dia amics, bon dia a tots i totes els que heu gastat un segon del vostre preuat temps per interessar.vos per mi..., mai podré demostrar.vos prou el meu agaiment. De segur que en un temps i en millors condicions podrem somriure com fins ara, gràcies de tot cor. Us estimo camarades.
Un somriure per cadascun de vosaltres, superguerrers!!!

....y que amanezca, si va a amanecer...

olors...

2011-06-16T02:51:00.000-07:00

el sol ja regnava a dalt de tot, ja escalfava, ja ens donava llum i vida a totes,...
allà, sota aquells arbres centenaris romaniem immòbils, rialleres. Només, les petites brises ens sacsejaven un xic de tant en tant; o els forts vents ens maltractaven quan ens venien a veure.
el dia semblava ple de sensacions fresques, ple de colors naturals, explèndid!! després de tanta pluja i tons grisos. Els meus pètals blancs, eren lluents i nets com la neu acabada de caure; si,si, es presentava un dia primaveral de jocs i xerrameca amb les veines, xafarderies i comentaris sobre els possibles hervibors que rondaven la zona...

en mig d'aquella catifa de mils de colors, esperavem que totes despertessin del seu son, que totes estiguessim a punt per començar a fer olor, a despendre els aromes pròpis de l'època, ...mmm..., m'encantava aquesta estació, on tots els insectes ens revoloteiaven, amb somriures fantàstics i aletejos incontables,...
mar de moments i minuts fugisers, feien perdre les nocions més primaries,... embogides per tal espectacle, no preniem atenció al nostre entorn; quelcom rondava el nostre racó de màgia i desenfrè olorífic,... l'extasi del moment ens tenia esclaves de nosaltres mateixes. amb més força que mai deixavem fluir el que erem, margarides, violetes, timó, romaní... una barreja d'olors brutal pels sentits,...

una petita brisa matinera, ens feia dansar, ens feia quasibé tocar-nos entre nosaltres, com si d'un bonic ball de saló es tracté, i vinga, canvi de parella,... ara un somriure, ara una rialla,... la primavera amb tot el seu explandor brollava en aquell bonic bosc de ninfes i follets...

en un moment de repós i per agafar alé, vam adonar-nos que no estavem soles, que no només les boniques floretes i les seves olors estaven gaudint del màgic i espectacular moment,... al lloc hi havia algú més. Un noi i una noia; semblaven tranquils, absorts del nostre espectacle; saborejant-se l'un a l'altre entre mils de petons i mirades úniques,... allò ens va entendrir a totes, d'alguna manera contribuiem en aquell gran moment dels enamorats... rodolaven entre nosaltres, es xiuxiuejaven paraules a l'orella, somreien i s'estimaven...

nosaltres, les floretes els hi posavem el millor dels matalassos, el millor dels llocs per somiar...

habitació 106

2011-06-14T07:15:00.000-07:00

bones, avui aquestes línies pertanyen al final d'una història que ha esdevingut durant varis dimarts en un taller fantàstic d'escriptura; uns personatges imaginaris i creats entre tots els assistents; i sempre amb les pautes del gran professor i amic titi...

Un tren llunyà em desvetllà del somni, aquell somni que s'havia acabat, una època que tants bons recòrds em deixava, records que m'acompanyarien tota una vida...
Aquell matí, les flors ja no havien florit, els núvols tapaven el sol primaveral, i els tons grisos acupaven el tot,... tot allò que la meva trista mirada podia abarcar havia adoptat colors passius i sense vida.

Assegut en aquell petit escriptori, em sentia com un mer objecte en l'univers infinit dels planetes, com un ballarí quan la música deixa de tocar, quiet, immòbil, esperant la baixada del tel.ló.
la Sussanna m'havia deixat, m'havia deixat per sempre, a l'habitació 106 d'aquell ditxós hospital; aquell hospital que tantes esperances li havia donat per tornar a ser, per tornar a ser aquella dona que havia estat feia un temps, sense tota aquella massa mórbida que tant l'angoixava, i que l'acompanyava a tot arreu els últims anys.
A les 11h d'aquell matí de l'operació, tot s'havia complicat; una hemorràgia interna, acompanyada d'altres complicacions, l'hi havien provocat una aturada cardíaca, no remuntable; si més no això havien dit els mecànics de bata blanca...
A les 11:30h la Sussanna havia deixat de lluitar, havia deixat de ser, havia mort, i encara, amb el cos carregat d'aquells quilos que tant detestava...

Ara recordo paraules del meu avi, un home savi, un home que havia aprofitat tots els minuts que la vida li havia regalat per aprendre. Sempre deia que hi ha llocs que no cal anar-hi per caprici, que ja hi haurem d'anar quan toqui, tot al seu temps. La experiència de l'avi Josep era molt gran, ja que una cardiopatia l'havia tingut esclau de metges i hospitals, durant els últims anys de la seva vida... GRANDE!!

I ara, amb una patera i sense papers, continuarem navegant entre les suaus onades i les boniques brises marines...

Le grand bleu

2011-06-06T02:44:00.000-07:00

Cel blau..., els núvols han deixat de plorar...
Un dilluns qualsevol, a qualsevol lloc i com no, fent qualsevol cosa; potser no la que voldries, però massa cops la tria no depen d'un mateix...
La olor de les "carbassetes", em recorda, que el sol ja escalfa, que la verdor primaveral està com mai i que és hora de buscar la suor entre corriols i roures legendaris...
Uaaaa, el n'hug, mou la cua amb desesperació, sap que la festa està servida, que podrà correr i remullar.se entre els joganers ànecs...jejeje...
Buscarem de la mà, el plaer d'un dia com aquest, buscarem entre suors, les sensacions que ens donen força...

Som-hi N'hug, l'infinit ens espara...

volar

2011-06-05T09:08:00.000-07:00

no és ni més ni menys,... però hi ha dies que ve més de gust que d'altres, i donat que avui, el temps, de moment em sobra, l'aprofitaré donant paraules a la virtualitat,..jejeje
fa una estoneta mentre passejava entre els núvols, propet de muntanyes i notant el vent, pensava en com som de petits, en com la nostra materia és ínfima, al costat de quasibé tot,... i com contrasta això, en com ens sentim a vegades,no?? ens sentim forts, valents,... els reis del putu mambu,...jejeje,... doncs no senyors desde l'aire ens adonem que som una formigueta que passeja per aquesta terra fràgil.
Però no només pensava en lo poqueta coseta que som, nooo!!!, també pensava en com de ràpid podem deixar de ser aquesta petita coseta, per no ser res, jejeje... si,si,..en un pam!!! i ja no som!!! be, el nostre cos, en el millor dels casos segueix sent, però el que és 'jo', en tant que vida, enteniment,..etc, deixo de ser,...
i si, és aquest pensament el que m'ha fet rumiar, i em fa rumiar... sobre moltes coses que fem i deixem de fer, sobre coses que perdem i coses que aconseguim, sobre fites que ens marquem i altres que no,... molts dubtes ronden el meu cap en aquests moments...
però si una cosa tinc clara és que val molt la pena aprofitar els minuts, els moments, les persones que estimem,... i no deixar que les coses importants deixin de ser-ho,...

i mentre el vent ens mostrava la seva força i els núvols ploraven, em aturat el bonic vol, vora una cascada molt bonica, on les gotes dels núvols i les del rierol es barrejaven i fluien per sobre aquells rocs, com la meva suor tantes vegades per sobre la teva pell,...mmm..., avui, les gotes ens esquitxaven, però el plaer era tant, que ens manteniem damunt aquell roc, sense moure'ns com dues estatues de l'antiga grècia,... l'espectacle era brutal, les gotes feien l'amor entre elles, i el resol donava una llum espectral a tan bonic espectacle... uuuaaaa... de debó que ha estat brutal!!

de sobte!!! l'ocellot groc ens ha tornat a collir, i tornem a volar, volar,... a sentir-nos petits,... grans per un moment, grans davant tant bonic espectacle,...GRANDE!!!
i si,... recordo les nostres suors, la teva olor,...mmm...m'agrae...

tempus fugit

ses illes

2011-06-05T03:35:00.000-07:00

núvols, fugiu!!!
si no heu de deixar pluja , marxeu!!!
deixeu que el cel blau i el sol ens acompanyin durant les hores d'aquest diumenge.

les línies venen avui a través d'un teclat negre, el típic teclat d'ordinador de torre; com tots, més o menys em vist o remenat alguna vegada, o moltes,...

dia de noticies, noticies sobre aquest humil blog; he decidit que el piratesdelaneu, seguirà sent el piratesdelaneu,... i així fins que la mort ens separi,...AMEN!!!
he descobert que cadascun de nosaltres tenim un melic,.. potser hi ha gent que no se l'ha vist mai,... explicaré on es troba; posem-nos les mans als pits,... val, les anem baixant una per cada canto, més o menys un pam,.. i just en aquest punt fem que les mans es trobin, doncs veureu, que hi ha un petit volcanet, o un turonet,... això és el 'melic'.
aquest, pels que no ho saben, és per on ens arriba l'aliment quan estem al ventre de la nostra mare, i per tant al llarg de la vida no em d'oblidar-nos d'ell,. i de tant en tant mirar-nos el nostre melic, per veure que tal i qual...jejeje..
a vegades, entrar per ell i veure'ns per dins no està gens malament, amb lo bo i lo dolent,... es decobreixen mons molt interessants,...jejeje... un es troba a sí mateix com si davant d'un mirall et miressis,.. una experiència mística, superba,... uuuaaaa el melic és la ostia!!
aaahhh... i deixem de mirar el melic dels altres, a no ser, que sigui el de la noia que està amb nosaltres,...jejeje... ja sabeu cuidem cadascú del nostre melic...

ahir tot just,... amb molta pluja pel mig, i llampegs de dalt a baix,.. van succeir cositas buenas(disc paco lucia,..jejeje, que bo que és!!)
el super guerrer de l'espai estava a l'altre punta de catalunya amb la seva nena de rodes primes,... i jo estirat al p.. sofà, de sobte!! ostia els 'antuan font' al silenci,...
oye pixa,...que tenim mogudeta a les 20.00,.., afanyat a tornar que mos los nem a veure una mica,... els nois de ses illes,...
els rellotges no fallen i la coordinació tampoc,..jejeje,.. ja ens veus, als dos paisas en silenci cap a la jarana de tarda,... on és vist un concert a les 20.00 del vespre, be, de la tarda,.. jejeje,...
si!! queden entrades,... de primer plat hi havia els 'submarins grocs',..jejeje,.. i llavors de passar per la terrasseta del lokal, van començar les estrelles del pop català,... que grans, si senyor,.. em van sorprendre en gran mesura,.. toquen tots els pals!!! inclús en una semblaven els mítics ''....agains the machine'', jejeje, de debó, en concert són explèndids,... i el cantant un campetxano i simpàtic de la ostia!!
va durar, no sé massa quan, però vaig estar absort durant l'estona, en un món de guitarres i sons plens de màgia, cançons diverses i lletres genials; i com no, el superguerrer amb el tratge de super al meu costat!!! jeje,..
mentre se succeien els comentaris glorian els músics i movent l'esquelet, vam deglutir-nos algun suquet de civada per no deixar secar massa la boca,...la deshidratació és fatal!!!

un gran moment, si,si,.. màgic!! ...i entre cançó i canço em semblava veuret venir entre la gent, i em somreies,.., ens feiem una klikada d'ulls i desapareixiem entre els estels, els nostres bonics estels, on la lluna platanera ens deixava la cua com a jaç...

s'encenen els llums, i entre somriures i paraules d'adeu boniques, els alots ens deixen absorts davant un escenari buit...
merci per les ensaimades que feu, per les sobrassades,... les boniques illes que teniu, i per ser tant bons, cabrons!!!..jejeje

be, després de vomitar-vos tot aquest rollu, potser que us deixi en pau, que l'abús tampoc és bo,.. les cosetes amb mesura i poc a poc,...

me n'oblidava camarades!!!,... a les 14:00 tots amb el cul al sofà,... valentino rossi en concierto amb la seva ducati,...siiiiiiiii!!! cantate cuatro cositas buenas!!! jejeje...

uns somriures, que més que mai són necessaris com l'aire que respirem, i ja que l'aire no podem controlar-lo, descontrolem els somriure tambééé,..jejeje

terra mullada...

2011-06-02T21:58:00.000-07:00

bon dia pirates,... mentre conduia aquest matí i sonava el bicho a molt alt volum,... pensava en escriure, només en escriure, be, no només en escriure, també en lo dur que és despertar d'un bonic somni,......
no he pogut esperar a tenir el nou blog, no he pogut esperar a tenir el nou restaurant d'escrits simples a punt,... i he decidit obrir per una estona aquest antic local,... qui no recorda algun lloc, al qual anava sovint i de cop li tanquen,...

be, la temàtica d'aquest escrit no vull que dongui voltes a aquest tema, ja que hi ha cosetes més boniques per deixar anar l'imaginació,...

ahir, sense anar més lluny, per unes hores vaig tornar un somriure bonic als meus llavis, unes sensacions que feia dies havia perdut,... quatre guerrers èpics, enfundats en les seves coraçes, van passejar per uns boscos de follets i ninfes, van deixar-se caure per un màgic i fantàstic engorjat, on el temps i la realitat desapareixien, on les flors, l'aigua i el verd intens tenien sentit,... on els tritons viuen en pau,...jejeje,..
els somriures, la mullena i la fresqueta matinera ens feien flotar per aquest paratge com uns humils nenúfers,... el cap anava i venia, t'anava a veure i tornava, t'explicava com era de bonic allò, aquell lloc on encara la virginitat restava plausible en l'ambient,...

amb quatre flaixos i comentaris riallers retornem a la realitat,... la nostra realitat,... on massa cops tenim la sensació de ser eterns,...i sense adonar-nos han volat els anys,... una realitat on s'ha d'aprofitar el temps en les coses i amb les persones que s'ho mereixen, ja que "el tiempo vuela"!!!...

el temps, també és l'encarregat d'ensenyar-nos on ens em equivocat, temps per compartir, per aprendre, temps per viure,...mai temps per perdre,... muaaaaaaaa

companys pirates, qui vulgui saber l'adreça del nou blog que m'ho faci saber, no serà pública,...

un somriure matiner per tots els que se'l mereixen,i a tots els que ens llevem creient en els somnis,... i lluitem perquè siguin realitat!!!

Ciao

2011-05-26T08:40:00.000-07:00

Bona tarda incondicionals de camàndules, aquest serà l'últim escrit dels piratesdelaneu. Les raons són diverses, i la més important és que ja no vull ser pirata, be, tots sabem que era en sentit figurat.
Però per a o per b, aquesta icona m'ha portat més mal que be, i potser és el moment de treure banderes i ser un humil servidor de l'espai infinit dels planetes.
Hi han moltes coses boniques a la vida, i per ximpleries, massa cops es perden.
I n'hi ha d'altres, com aquest blog, que a vegades, val la pena deixar perdre...
Em despedeixo de tots/totes que heu perdut algun minut per llegir alguna de les meves camàndules.
I esper que les coses us vagin el millor possible.
Amb un somriure, adeu...

tres línies

2011-05-22T12:23:00.000-07:00

la olivetti,...quants dies sense el meu teclat blanquet i ple de ronya,...jejeje, quan tingui un moment li passo una 'toallita',...
només volia dir una frase que m'agrae,... i aquí la deixo,...

"hay hombres que luchan un dia y són buenos...
hay hombres que luchan varios meses y són mejores...
hay hombres que luchan años y són muy buenos...
y los hay que luchan toda la vida, y esos, són los imprescindibles!!!"

un somriure als lluitadors, als carregats de somnis,... i als llunàtics(amants de la lluna..)..jejeje

Veles al vent

2011-05-17T15:03:00.000-07:00

Un noi que marxà a una terra hostil, on la seva adaptació no va ser passatgera, un noi que marxà a treballar lluny de cas, un noi que per amor, va remoure els astres i va parlar amb la lluna, un noi que un dia decidí llençar.se de la moto a 300 per hora,...
Aquest noi ha descobert que el que mou muntanyes, i mou el món, no és l'amor, és la il.lusió!!! La il.lusió que es posa en les coses, grans o petites.... I mai!!!! Mai!!! L'entorn no ha de condicionar les decisions, la llibertat de decidir ens fa persones, deixant de banda tot allò que són mers complements de la nostra vida,....
Hem de mirar més ennlà del nostre putu nas, em de decidir per nosaltres i en consequencia amb nosaltres mateixos,.... Massa cops perdem il.lusió, massa cops ens deixem portar pel putu riu de les xarxes socials, massa cops ens amaguem en coses trivials, i deixem escapar allò important... MassA cops!!!
Però, només aquells que decideixin per si mateixos i en consequència amb si mateixos, adquiriran una felicitAt, camí de la llibertat!!!!
Avui aquest noi mentre treia les teranyines del seu vAixell pirata, ha descobert, que a vegades canviar, et porta a deixar de ser, deixar de ser un mateix,, com et coneixen els propers....
Avui, un dia qualsevol, la vida li ha demostrat que la superficialitat, les mentides, les xarxes socials i moltes altres coses, massa cops espatllen coses importants, a partir d'aquest minut, no vol perdre més minuts en aquestes coses vanals, la vida és massa especial com per perdre.la mirant que fan i que deixen de fer els altres.... Parlant i deixan de parlar amb uns i altres per amagar el que som realment....
Podria escriure durant hores, però no cal, ja que escric sense pensar i depressa, tal i com no s'han de fer les coses.....
Un somriure a tots aquells que resolen els problemes xerrant; i un tret al clatell a aquells que s'interposen a la vida dels altres,....

Algun dia quelcom ens fara obrir els ulls, i potser el sol ens cegarà...

L'adaptació a aquella terra hostil i tots els canvis per construir han estat en va... Un cop més la hipocresia, la superficialitat, els amics amb interessos i alguns animals de carronya.... 'cagun Deu', han guanyat la batalla!!!
Però, esperem que el temps i les bones persones(espartans), guanyin les futures batalles!!!

De nou un vaixell errant amb veles negres navegarà pels nostres mars... Tal i com li han demostrat que no havia d'haver deixat de feeeer!!!!
I siusplau, que només els que es creuen amics, el saludin!!! S'ha acabat la hipocresiaaaa...

Guerra als persas!!!!! Traidors!!!!

Roure gros...

2011-05-15T04:03:00.000-07:00

Roure, roure que em mires quan arribo
Roure, roure que em distreus boniques estones
Roure gros!!!!
Sota el teu follam m'amago...
Avui, m'amago entre les teves branques, entre les teves fulles...
Entre les teves fulles, de tons verdosos, primaverals, fràgils...

El vent, un xic d vent..., avui...,et dona moviment...
Com una bonica dança, un ball d'enamorats, agafats.....
L'un..., portant a l'altre, al ritme del compàs,
Un compàs marcat pel cant dels ocells, que com jo,
miren com es mou el roure gros!!!

El vent, se t'acosta, rialler....
El vent parla amb cadascuna de les teves boniques fulles,
les fa somriure, somriure i ballar, ballar...

Jo, arrepenjat a la teva escorça, i amb la mirada perduda,
penso en aquest ball, aquest bonic ball...

Roure, roure!!!!! Quina escorça més robusta...
Roure, roure!!!!! Quan de temps portes aquí???,
en tant bonic lloc...
Roure, roure, m'agrada la teva companyia...
ho saps oi????

Roure, roure amic!!!
No deixis de dançar amb el vent,
Ni de rentar.te amb la pluja...
Roureeee!!!!!

A tu...

núvols prims

2011-02-15T03:10:00.000-08:00

un matí fresquet, d'aquells que et fan arrupir dins el plumes,... d'aquells que no per les baixes temperatures, si no més aviat, per l'ambient d'hivern et fan anar amb el cap un xic cot, perquè aquella escalforeta no fugi del teu cos.... aquella caloreta que tenies, que tant t'agrada, i ara, potser pel dia, o potser per altres coses, notes, que s'escapa sense poder pujar més les cremalleres, ni estirar més dels cordons o gomes compressives,...no,no,... el fred i els calfreds entren com poden per les costures i petits espais...., el cor s'accelera per combatre aquest canvi de temperatura,...
aixeques el cap, mires al cel,... uuuaaa... uns núvols prims deixen entreveure el bonic sol que no acaba de sortir, ho entenc, jo si hagués pogut triar, tampoc no m'hauria llevat avui!!! però com moltes coses en aquest món, no les podem triar,... però si que podem triar-ne d'altres,.. i és en aquestes on som cadascun de nosaltres els amos i senyors de les nostres decisions,... i cal mesurar com les prenem,... ja que massa cops no podem canviar ni modificar el resultat d'aquella decisió,... ''la vida és allò que passa mentre prenem decisions,...''
ara per un moment sembla que el sol escalfa un xic més, però els meus calfreds continuen,... deu ser que no depen del sol, ni de les temperatures d'avui,... deu ser...
de sobte, quelcom passeja pel prat de davant,... que bonica,... és mou tranquilament,.. em mira i ni s'immuta,... quina guineu més eixerida,... ara s'asseu,.. torna a girar el cap cap on sóc jo, i amb aquella cara, em somriu,... ja sabeu que les guineus, sembla que somriguin,...jejeje,... continua amb el seu repertori quotidià,... ara toca gratar-se, refregar-se amb l'herba encara humida del matí,... torna a incorporar-se,... i jo no deixo de mirar-la,... és estupenda!!! en aquelles,... s'aixeca, fa quatre passes, es gira i amb cara de burleta em torna a somriure,....jejeje... quin espectacle més surrealista,... estic davant d'un escenari, on una guineu disfressada de guineu,actua per mí,... i sembla que hi hagi un especial vincle entre la guineu, i l'espectador que no deixa de mirar-la ,.... encara tinc un xic de fred...
s'acaba l'espectacle,... i continua prat avall com si d'una noia, en una passarel.la es tractés, i desapareix on la meva vista ja no arriba a veure-hi,...
de nou, miro el cel, i el núvol ha tornat a no deixar passar aquell caliu que ens regalava en Ra, fa una estoneta,... torno les mans a la butxaca i retorno cap a dins sobre els meus passos,...

amb un bon llibre, i mirades per la finestra, continuaré esperant aquell tren que ja ha passat...
un somriure a 'la vida',... que si una cosa té, és que és fantàstica!!! T

Novotsky

2011-02-05T08:08:00.000-08:00

el sol comença a caure, ferit per un dia tan bonic,...
l'ombra ens empaita, i les muntanyes es fan grans com gegants...
a través dels vidres, els ulls mig tancats,... el seu reflex em té anat,
i els dits es mouen sense parar,...jejeje
música de fons i un llibre entre els dits,... Novotsky!!!

fa un grapadet de dies un bon amic va guanyar un premi literari,...
quina ilusió ens va fer als incondicionals de camàndules i hores d'infància plegats,...
que grande!!! li han publicat la novel..la, uuuaaa...
moltes hores en penombra, moltes hores d'olivetti, moltes hores de son,...moltes hores...,
i ara per fi, un xic recompensat aquell esforç invisible,... ha valgut moltíssim la pena, tenim
la teva obra plasmada en paper i tapes de colors,... com de segur tantes vegades has somiat deixan-te portar pel teclat ,...

doncs ja veus, a continuar!!!
la meva més gran enhorabona, company, amic,... imprescindible en moltes hores passades, i de segur en moltes de futur,...
un somriure sincer als quatre de casa,... us mereixeu aquesta recompensa, que de segur, només és el començament...

fins aviat,... i ja saps, quan vulguis un Novotsky,...jejejeje...

avui pot ser un gran dia....

2011-02-03T11:17:00.001-08:00

uuuuufffff....quanta pols sobre el meu teclat, el que era blanquinós!!!
i ara..., groguenc i ple de pols,...
de segur, que si deixo que els dits hi passegin una estoneta, tornarà a somriure com si amb profident se les rentés,...jejejeje...

després del trinxat per sopar i uns bonics somriures, les ganes boges, de tocar i re-tocar les lletres que insinua el meu estimat teclat, han tornat!!!...
be, no havien anat gaire lluny, no havien desaparegut mai, però, no sempre hi ha aquell momentet adequat, per inmiscuir-se dintre d'un i buscar un grapat de paraules per omplir unes línies... i, avui pot ser un gran dia!!!

aquests últims mesos hi han hagut diferents temes que em feien pensar en escriure, però no sé massa el perquè acabava no fent-ho,... potser per no tenir clar en quina mesura podia o no escriure sobre determinats temes, a vegades la desconeixença, i la fervor de l'entusiasme poden gastar-nos males passades,.... us seré sincers, algun dels temes, era la trama dels casos antidopatge, en el qual no vull gastar gaires línies... ja que com podem veure tot acaba sent paper mullat i aquí no ha passat res, quina vergonya!!! res, que ni una paraula més sobre això, només dir: tolerància zero amb el dopatge!!!!

per sort, sempre hi ha altres temes, sobre els quals ve un xic més de gust gastar unes línies i distreure's mentre, aquestes van sorgint com si d'estels nocturns es tractés,....
avui pot ser un gran dia..... per recordar el món del flamenc, un món que s'ha quedat un xic més orfe,... un món que ha perdut al gran mestre Enrique Morente,... em venen al cap els moments que sonen les seves cançons, els cops que haviem dit d'anar a veure'l al palau de la música o algun altre lloc,... i al final per a o per b, no hi acabavem anant, i ara, és massa tard!!! uuuaaa... quina carterllera, Enrique Morente i Lagartija Nick,... uuuaaa, se'm posa la gallina de piel,...-un moment que posaré una canço per ambientar i que 'los pelos se me pongan como escarpias'!!!-
si,si,... aquest és el mestre..., que si algú tenia 'duende', era ell,... que gran, un dels grans de la història del flamenc,...
i de segur que ara, amb la companyia del grandíssim Camarón, per no dir el més gran, Dios para los amigos!!!,...jejejeje,.. no deixaran de tocar mai dels mais,... i en les nits que els estels brillin com bojos sobre els nostres caps, i la lluna ens miri i somrigui,... si estem atents els sentirem com una melodia que alimenta els nostres cors,.... llarga vida a les boniques nits, on es barreja el somriure amb la melodia,....

ostres, el cd ha fet de les seves, i uuuaaa....em volat en l'espai i en el temps de les cançons,... uuuaaa del flamenc a un heavy explendid!!! com no podia ser d'una altre manera ara està sonant la veu del inigualable, del inconfusible Bruce Dickinson,... siiiiii, aquí el tenim amb aquesta veu que no s'oblida, la veu dels 'Iron Maiden',... eeeiiii,...no em demaneu com ha passat això,... però a vegades les grans coses també passen,...jejeje,... em passat de parlar d'uns deus, a parlar d'uns altres,....je,je,je...

ja veieu, sense saber massa com, em passat de paraula en paraula, i fins aquí amics,.... només, demano que em deixeu posar una última canço, ja per acabar aquesta camàndula,.... amb tots vosaltres 'el parque Triana' del bicho... ara si que la pell no pot més i m'explota!!!,... i em desintegro en l'espai com una petita partícula,... com una ameba!!! jejeje...

fins aviat camarades,...aquí una ameba flotant per l'espai,...

estones

2010-09-04T04:15:00.000-07:00

...un núvol passa i els carrers s'han enfosquit...
el sol queda amagat darrera aquesta bonica gominola,... com una cosa tant petita, com és un simple núvol, pot tapar-ne una de tant gran com és 'Ra', el déu del sol!!!
doncs així són les coses massa vegades,... petites però importants, poderoses,...

la dormideta entre l'alarma 1 i l'alarma 2, esmorzar amb El Pais a davant, el café del matí,... i infinitats d'estonetes especials que ens podem regalar a nosaltres mateixos,... però no!!! avui parlarem dels regals que ens ofereixen els demés...

quants cops han arribat a nosaltres regals que ni voliem i que no em fet servir,... be, mirem-ho d'una altre manera,...quantes vegades ens han fet un regal, que ens ha sorprés i que sens dubte era el més encertat,...reflexionem-hi!!! no em refereixo al regal que substitueix quelcom espatllat, ni el model nou d'un que tenim el vell,... no un regal facilongu per omplir el foradet i ja està,... no,no,... un regal d'algú que et coneix, d'algú que no et demana que vols,..que ho sap de sobres,...je,je,je...'podria ser una bona definició de regal'...
només observant, escoltant i amb molts de minuts, podem iniciar el llarg camí per coneixer un xic algú,..ja que més d'un xic no sé jo si existeix,...je,je,je... tot i que ens les donguem de que jo si que el coneixo!!! je,je,je... uuuaaa...aquests són els que més pixen fora de test,... els que t'acaben regalant....allò..., pensant que et regalen la ostia!!! i si!! la ostia te la emportes tú, quan veus que no han entés res,...je,je,je

cada personeta tenim els nostres gustos i les nostres preferències,... i no ens podem basar en l'estereotip tipificat del regal embolicat,....no!!!! per deu!!! putos llaços,... i papers de coloraines,... putus regals materials cars i moderns,...je,je,je....
escolteu!!!... jo ja treballo!!! si necessito res ja m'ho compraré, i així triaré allò que m'agradi!!!...je,je,je... i no em passaré mil estones anant a cambiar-lo, ja que no us heu molestat ni a mirar la meva talla,...je,je,je...

eeeiiiii...regaleu-me estonetes,... regaleu-me minuts del vostre temps,... compartim cafés i converses,...compartim somriures i moments insubstituibles,... coneixem-nos un xic,...
m'encanta perdre el temps, guanyant-lo!!!

''...com hi has pensat??,...si fa un segle que no ens veiem!!!,... perquè no cal mirar el putu facebook per saber el dia del teu aniversari,...'' això és un regal!!!!,... je,je,je,je...
algú pensa en tu, més enllà de les xarxes socials, que ens recorden cada dia l'aniversari de mils de persones que ni coneixem,...je,je,je...

merci a tots els que vau perdre un minut del vostre temps,..si,si...als incondicionals!!!

duerme conmigo...

2010-08-11T09:12:00.000-07:00

...el soroll de la marinada, les cortines que no paren de ballar, la respiració del nhug,... i un bonic resol que entra per allà on pot. les sis de la tarda d'un dia qualsevol,... les sis i la calor enganxada a la roba,..la suor dels llençols esmunyits per la migdiada,... el teclat amb el seu tic,tic,tic,...je,je,je,.. i la nevera que continua espatllada,...
la sal del mar continua enganxada a la meva pell,... a la dels llençols,... a la de la roba suada per la calor de les sis de la tarda. l'aigua no em passa la set, la set de veure't, la set de somriure't,... la set de les sis de la tarda,....
la música omple l'habitació, mils de dits tocant guitarres,... mils de dits aplaudint a cada canço,... els meus dits sobre tu,... sobre la teva pell,...sobre la pell que recorden els meus dits,... la música acompanya cada segon a les sis de la tarda,... la veu, la bateria, el baix, els crits del public del directe,... mils de sons surten del reproductor, convertits en una bonica melodia que omple els meus sentits,...'duerme conmigo'...
la cortina em diu si vull ballar, i li dic que no amb el cap, que tinc feina,..estic tocant el meu teclat,... amb harmonia, sin prisa pero sin pausa,... tal i com s'han de fer les coses,... rumiant però no massa,...je,je,je...
el nhug també vol fer un dancing, i es pilla a la cortina,... no sé si expressament o volent sortir a la terrassa,... sigui el que sigui fan un duet fantàstic,..je,je,je...els miro de reüll mentre s'emboliquen,.. i crec que els claus de la barra no aguantaran massa,... ja s'ho faran, ja són grandets,...je,je,je...
retorno a on erem,...uuuaaaa....com recordar on erem si no sé on sóc ara,...je,je,je...

faig olor a platja, a waikiki!!! je,je,je,... platja per perdre's un matí,... platja per estar tranquil, sense roba ni rellotge,... entre arbres i aigues temperades, entre roques i tovalloles,... entre pàgines d'un bon llibre i mirades d'algun nen que fa castells,...

la música em fa retornar al teclat,... em retorna a les sis de la tarda,... 'duerme conmigo',...

el nhug i la cortina han deixat de ballar juntets, ell jau en un racó ombrivol de la terrassa, i ella, més tímidament no para de moure's al so de la marinada,....
...'duerme conmigo'...
la cançó s'acaba..., i ja són les sis de la tarda passades,...

que bueno que viniste...

amb el cavall d'en bernat...

2010-08-09T11:01:00.000-07:00

de bon matí,... esmorzats i amb els cafés que tocaven,...je,je,.. hem anat a pujar a cavall,...
feia dies que voliem un passeig pels núvols damunt d'uns cavalls que tenim apropet de casa,...
avui era el dia,... no el més assoleïat de la setmana, i potser tampoc el més fresquet,... però les ganes i els somriures hi eren...
la hípica del 'bernat', famosa pels amants del manicomi vertical,...je,je,je

un cop deixes el cotxe, no et queda massa lluny, tot i que has de caminar un xic per un camí ple d'arrels,... i
shshshshs!!! sense fer massa soroll!!!,... ja que, hi ha un munt de gegants adormits, controlats per uns bonics diables, amb les cares carbassoses,...

caminant amb el 'portamaletes',... entre somriures i frases fàcils grimpem per uns rocs que ens deixen just davant la porta, de la bonica casa dels cavalls,...

uuuaaa... tenen els cavalls més bonics que us pogueu imaginar,... són fantàstics, tots i cadascun d'ells,... triem la punsola i el reniu,... dos bonics exemplars, ben cuidats i amb posat imponent...je,je,je...
tot a punt per cavalcar durant unes hores, pel bonic manicomi vertical,... on els núvols són a tocar i els ocells fan companyia,...
...mmmm... la brisa ens mou els cabells, el sol ens il.lumina els rostres, i les olors es confonen amb les nostres i les dels cavalls,... ja no sabem quina és quina,...je,je,je...
quan ja fa una estona que estem pujats sobre les esquenes d'aquestes bèsties, sentim una remor pel darrera, lluny... són altres genets que també pugen,... parlen llengues transpirenaiques,... llengues germàniques,..., són tres,... je,je,je...som els primers!!!,...je,je,je,... paaaam i piiiiipa!!!
ens afanyem i els nostres animalons responen,... ja no sentim res,... girem a la dreta, el sol desapareix, el vent ja no bufa,... i els diables ens observen des de no massa lluny,...sssshhhhhhh,... ja quasibé estem dalt dels núvols,....
un somriure de joia i amistat ens envolta,...

fem una paradeta... i ens abraçem a una moreneta, que ens mira mentre arribem,... una ullada al nostre voltant,... i mentre ens creiem els amos i senyors del món!!!,... tornem a pujar als cavalls!!! i emprenem la bonica baixada...

de camí cap al cotxe,...suats, i amb el sol de ple sobre les nostres espatlles, recordem alguns moments de la nostra bonica ascensió,... i ja!!!... amb noves aventuretes dins els nostres caps re-escalfats per la calor,...je,je,je,...

uuuaaaa...quin bonics cavalls....

penjats d'un fil...

2010-06-09T01:09:00.000-07:00

...pluja???... avui no!!!
uuuaaaa....plou a bots i barrals, sense treva!!! catxis!!!
per casa en calçotets i mig adormit,... i mentre, el donut passeja per les meves dents, penso en aquests últims 20 dies,... i somric!!!...

...faig una ullada a la llista de coses per fer,..uuuaaaa...és llarga,... primer a la pelu, avui si que síí!!

han estat uns dies màgics, amb companys fantàstics,... unes colonies per nens grans, je,je,je... uns dies de moltes hores i molta feina,... amb moments que valen massa per oblidar,...
je,je,je... m'apareixen imatges del capo, el físic i el seu binomi (je,je..que macus), el pierre, i tots els altres, com el rei del mambo,...je,je,je, un gran grup humà...

dies de cordes, camilles, classes interessants de mils de temes, ...aparells grocs que volen,..je,je,je...
uuuffff... quan de temps pensant en això, i per fi, estem immersos en un món on la verticalitat predomina per sobre de la horitzontalitat,... un món on l'home progressa per uns cordills i aparells mecànics per fer la seva tasca,... no cal dir que ara, era potser el moment de tastar aquest plat, aquest menú que només em començat a degustar lentament,... i que en dies i mesos pròxims, podrem deglutir amb més intensitat i energia,...mmm... m'agrada el gust que té, m'agrada el sabor que deixa al paladar,... intens, amb cos,...

gràcies a uns bons cuiners, em estat deleitant-nos, del que representen aquestes boniques maniobres, i el que representen per la feina que ens espera en un futur proper,... gràcies a tots els que heu fet possible que aquests nois poguessin gaudir d'aquestes hores amb tanta harmonia, somriures i il.lusió...

però, tot en aquest món, té la seva cara bonica i la seva cara no tant, podriem dir maca,..., ja que persones il.lustres com el físic i el seu binomi, entre d'altres,... queden fora de combat!! una cosa que em dol, ...uns nois exemplars, competents,.. fantàstics,... èssers experimentats i eficaços com falcons peregrins,..., no podran exercir d'allò que mitja vida han somiat i segueixen somiant,...,

el físic continuarà recorrent els boscos als estius calorosos amb la seva casaca groga i el seu bonic casc, i de segur,... que els ciutadans poden estar un xic més segurs, amb gent com ell, vetllant els terribles focs,... un especialista de les flames,..., i que dir del seu binomi, un noi, fins ara, conegut de oides, i ara conegut com a persona,... com a company, i com no, com el que és, un ésser excepcional en les verticalitats més extremes,...
si,si, aquest parell de nois, riallers i entranyables, no podran complir el seu somni, per aquesta vegada no,... però m'agradaria, que un dia no molt llunyà, ens retrobessim tots desenvolupant aquesta feina... i tant que sííí, sou uns superguerrers!!!

l'administració, la burocràcia, les lleis que fem i desfem,... massa cosa fan que no sempre els millors puguin desenvolupar una tasca,... i em dol!!! ja que,... quan parlem de persones, em venen al cap gent com ells,... responsables, coneixedors, professionals fins l'infinit més finit...
doncs sí!! fa rabia,... molta rabia que es deixin perdre tant potencial, per no crear unes ditxoses places, que serien tant necessàries, per completar aquest grup humà al complet,..., unes places per donar un millor servei,...
altres, com ara jo, que la nostra destinació era una altre, em tingut un xic més de sort,..., donat que la demanda no era tanta,...

...fins l'últim moment, l'esperança era la nostra bandera més bonica,... però ens l'han cremat..., potser si, que no podia fer-se més,... potser si, potser si que era impossible crear aquests llocs,... però jo vinc d'una escola on, ''...lo difícil es fa al moment, i lo impossible es triga una mica més!!!''', i per aquestes paraules màgiques que resonen dins meu, penso que sempre, sempre es pot fer més,... i malgrat que això, pogués crear un precedent, hi ha persones que es mereixen un precedent,..., per tal de millorar, per tal de donar un impuls d'aire net i pur,..., a un sistema contaminat de figures de despatx i galons daurats,...

i quan topes amb aquestes coses,... t'adones que només els codis, només els ditxosos codis ens defineixen,...

...un xic de llum, si,si, encara un xic de llum es veu al final del túnel, un llum esperançador,... per un cas més proper,... el meu binomi!!! el pierre!!! amb qui em compartit massa hores, esforços, metres i metres de corda, moments,... i mils de somriures,... perquè ara quedi tot en records i boniques fotos,... esperem que aquesta llum creixi, i que sortim del túnel amb la cara bruta, però somrients,... tal i com som!! je,je,je,je...

gràcies nois, per ajudar-me a seguir somiant,... somiant en que podem ser millors...

ilargi...

2010-04-29T06:00:00.000-07:00

uuuaaa.... el sol,... les olors,... la brisa de mitja tarda,...mmm,... la primavera ens envolta, les orenetes sobrevolen el cel blau,..., ssiiiiiiiiiiii...
quins dies més plens de vida, de somriures, de moments,...., però.... je,je,je,...je,je,je,...

el millor de qualsevol dia, és una bonica nit,... amb el seu silenci, ... la seva foscor màgica,... una bonica lluna plena,... nits de monstres i boniques princeses,... somnis i pensaments es barregen per complir allò que no sabrem si és un, o l'altre,... realitat o ficció,... passió i desenfré,... begudes amb gel i llimona, ...mmm, temperatures agradables i mil olors per entervolir pensaments i volar per sobre els núvols,...
boniques melodies omplen els espais buits,... tocs flamencs i mils dits a les cordes de sonores guitarres,..., crits eufòrics, ...riure i plorar com a estil musical,... bonica companyia pels sentits,...

els estels i la bonica lluna ens marquen el bon camí,... un sender de fades i follets, de flors i animalons riallers,...

de nou,... els llavis s'humitegen de tant saborosa beguda, mmm..., uuuaaa.... ha quedat perfecte, boníssim,... el punt just, com la lluna en mig del cel nocturn, ...el gran ull que ens mira, mentre els minuts i les hores discorren com el cabal d'un riu,...., mmm..., i amb la remor de les aigues com a somnifer,...mmm....je,je,je...
ella.., curiosa i xafardera,... ens il.lumina, mentre els cossos gaudeixen de cada segon,... somriu i s'amaga entre núvols prims,... com entre cortines de lli,... la molt juganera!!!, ve... i s'envà,..., ve i s'envà,.....
se la veu un xic inquieta, nerviosa,... com si s'hagués de convertir en carbassa,.. o en gripau,...,je,je... com si esperés algú,... mmm... així és!!!, espera l'arribada del seu gran estimat,... el seu amor impossible, el gran i lluent sol,...
les primeres llums de l'alba li recorden el moment de marxar,... el moment d' entreveure com s'acosta, majestuós entre les muntanyes de l'horitzó,...

...últims glops de gin aigualit, el gel s'ha fos i la nit també,... els llençols,... esmunyits per la gran batalla,... suors i aromes..., cossos nus i les primeres llums entre persianes..., toca descansar,... esperar l'hora de les bèsties, l'hora dels vampirs,... l'hora dels llunàtics,... l'hora on els colors vius es tornen càlids,... on les bones temperatures fan fugir la calor asfixiant de les hores puntes,....mmm..., les llimones ballen al fruiter,... els glassons repiquen dins el frigo,... i el gin, amb ganes de fer l'amor amb les bombolles de la tremenda tònica,...mmmm....je,je,je...

la lluna ja dorm,... el millor descans i bonics somnis per la princesa,... mentre el seu estimat,... regna al punt més alt del nostre cel,..sense núvols, majestuós..., rei de reis,...

finiquitaaaant!!!! ja aquestes camàndules, unes paraules músicals d'un 'grupiyu' de la vila,...je,je,je... que bons que són!!!
''''...les niiiits d'estiu amb lluna plena,... que tuuuu dormies al meu costat,... ballaaaaven totes les sirenes,....'''''

i una frase que descriu massa coses; filosofia de Roberto Iniesta(no juga a fungol)...
''ser poeta, ser basura,...que importa''',...je,je,je.... oleeeee!!!!

fins aviat...

la vida está en otra parte

2010-01-06T03:44:00.000-08:00

aquest títol,... pertany al llibre que tinc ara entre mans,... encara no l'he obert..., encara no sé de que va,... que guai!!!

m'està demanant que el debori, que em mengi les seves pàgines, plenes de línies, on les lletres s'amunteguen per donar sentit a la novel.la, on la númeració marca la pauta de les pàgines, i la son..., la continuitat de la lectura,...je,je,je...

aquest suculent ennunciat, pot donar peu a interpretacions diverses, i només una s'adequarà a la lectura en si,... com la vida, cada moment passa d'una sola manera; ... però les circumstàncies, les persones,... variem aquest fet, i el relatem amb una subjectivitat exquisita,... amb un amanit de gustos diversos,... com si la collita fos pròpia,...
massa cops, em costa entendre el perquè d'aquestes coses,... un fet, vist per 4 ulls,... i dos dels quals en diran unes coses, mentre els altres dos, unes un xic diferents,...je,je,je,... m'encanta viure una situació i després, escoltar.ne els relats diversos que en surten,... uaaaa, m'encanta la imaginació i la distorsió,... m'encanta l'ésser humà i la seva capacitat d'inventiva,...i amb la sensació de credibil.litat absoluta,..., jo hi era!!! per certificar que és cert, je,je,je,je...

que bonic tenir un llibre per començar, i no saber que ens deparen les pàgines, els personatges,...,
que bonic llevar-se al matí i no saber que et depara el dia, les hores,..., com el millor dels llibres, un guió per seguir, del qual ens en sortim a cada minut,... je,je,je.... viure, i esdevenir vivint,..., uuaaa i no és pervers i màgic al mateix temps,...uuuaaa brutal!!!

tiempo a,... patien per la vida, mentre lluitaven contra animals enormes, per defensar-se o poder menjar,... uns guerrers vivien, altres morien,...
avui!!!,... els nostres depredadors,...je,je,je...són un xic diferents,... no són el fred, la gana,... si no més aviat els accidents de trànsit,... els càncers,.... entre d'altres,... que ens ataquen amb un foc creuat, per tots cantons,...
aquests!!!... són els més terribles enemics,...., enemics letals,... enemics perfectes per acabar amb un ésser viu,...
un ésser, que viu, pensant que mai serà atacat,...je,je,je... me rio de janeiro!!!
tots estem exposats en mans dels nostres rivals,...,

no tinguem poor de viure,... tinguem poor, de no fer-ho!!!,... com diu la cançó:'' solo se vive una vez,....caramba!!!'', qui vulgui que li busqui 3 o 5 peus al gat,...je,je,je... ja li dic jo, que en té 4!!!

be,... a veure que ens depara la lectura,...je,je,je, que ja estava marxant per l'entramat d'unes branques,...je,je,je,
tot i que a l'arbre, valia la pena enfilar-s'hi!!! ,... i per que no???
us deixo que vaig a pujar-hi,... com si fos, un marronós esquirolet....

ptons, ...mentre rosego una pinya desde d'alt....., i vigilo a veure que feu,..je,je,je...

mare natura...

2009-12-03T02:45:00.000-08:00

...el soroll del vent,... la neu que pica contra els vidres,.... i les xemeneis dels cims ens indiquen, que el dia no és perfecte,... per voltar pel jardí de la fàbrica de somnis,...
...aquí!!!..., on tot pot ser,... i no ser al mateix temps, ...on la realitat es confon amb la ficció,... i el somni amb la vigilia,...
la llum del dia i la foscor de la nit marquen els horaris, ....les hores només per veure passar els dies, i els minuts per gastar pila del F-91w,...je,je,je...

...bonica claror,... d'un sol tímit, entra a través de les finestres,... un sol espantat per uns núvols prims, i una neu que vola d'aquí cap allà segons la velocitat i direcció d'aquest bonic vent,... un vent ideal per fer volar estels,...je,je,je,.. estels de mil colors i carones de bonics somriures,...

deixarem els tremendos estels pel cel nocturn, per decorar la negror i donar llum al camí d'intrépits mariners,...

... el mantell nival,... com un llençol lluent, ...un llençol netejat amb les aigues més pures i màgiques,... fa de l'entorn un mar, un mar d'onades blanques, un mar d'onades inquietes,... un mar que cobreix part de les boniques muntanyes,... i baixa!!!,... fins on els boscos confonen la nostra vista,..., fins on la ficció passa a ser realitat,...

la verdor i el blanc,... les parets i la vall,... i per damunt de tot..., el vent!!!, un vent que acarona totes les formes,... com una mà acaronant un bonic cos,... un xic tremolosa..., però segura,... amunt i avall,... sense sortir del tacte amb la pell calenta,... ulls clucs,... i mà fugisera, recorrent cadascun dels bonics i màgics racons,..., volant i volant com un ocell,... un ocell sota el sol d'una tremenda primavera..., l'estació dels enamorats,... l'estació on els trens no s'aturen,... l'estació de les flors i el cant del ocells,...

temps de somnis i sang bullent,...
uuuaaaa....que bonic és el vent,..., que bonica és la mare natura,...

línies per aquells..., que de tant en tant aixequeu els ulls,... i mireu els cims de les boniques i màgiques muntanyes,... per aquells que encara creieu que existeixen llocs on es confon la realitat i la ficció,...
línies per caçadors de llibertat,...

moments...

2009-10-29T07:48:00.000-07:00

...mentre els dits fan de les seves, mentre els minuts corren dins les hores, mentre el vent bufa les fulles del terra,...mentre el sol escalfa molts clatells,..mentre les agulles van girant i girant,.... i mentre tota la infinitat de coses que succeeixen en la vida...no es paren!!!
hi ha els 'moments', els grans i bonics moments,...
de mil formes i colors,... per oblidar i per recordar,..., per somiar i per viure,..., per tenir i per evitar,... per voler i per volar...

uuuaaaa....,

las termópilas...

2009-09-22T06:01:00.000-07:00

hi va haver un temps,... on les guerres se succeien amb frequència,... en el cos a cos, amb fletxes, escuts i espases;....
una d'aquestes grans gestes la van protagonitzar, un grup de tres-cents guerrers espartans,... homes experimentats en la lluita, professionals de la guerra,...

a la platja de les Termópilas aquests homes comandats pel gran Leonidas, van lluitar fins a l'últim alé, per defensar Esparta;... ' por ESPARTA!!!!'... fins que caieren al camp de batalla sota les fletxes i llances del rei Jerges....

avui,... un munt de segles més tard, trobem un munt de batalles,...si,si,..però,... em refereixo a batalles sense sang i fetge,... un xic diferents!!!!,... però,... on els guerrers hi deixen la pell fins l'últim alé,.. com aquells guerrers espartans sobre la sorra de les Termópilas...

calendaris plens de batalles, calendaris plens de guerres de kms i kms,....je,je,je,....
les batalles del primer món, les batalles de l'oci, de la fatiga per la fatiga, de la superació,... i d'alguns 'el triomf',....
qui no ha sentit parlar de la moda dels 'ultra...', un tipus de curses de molts i molts kms on el corredor ha d'afrontar-se a ell mateix durant tota la batalla; on el principal enemic ets tu mateix,...je,je,je,... on només uns quants disputen les places d'honor i els altres lluitem contra els kms, com si fossin guerrers perses,....

al pricipi de les batalla els kms són fluixos,... però a mida que van caient, els que arriben cada cop són més i més valents,...més i més forts,... cada vegada costa més i més vencer aquests perses,... aquests infinits kms, que sembla que no s'acabin...
quan el cos està exhaust,... la ment... i la dura preparació com a guerrer, fan la feina que queda,... entre boires i fluixera...., i enfilats en un bonic i flamant 'globus' (je,je,je), busquem l'últim i més valent de tots els kms, el que ja no ens pot guanyar,...
el vencem amb una força, que ni nosaltres entenem d'on surt,..., potser l'eufòria, potser l'últim alé,...potser.... 'por ESPARTA'!!!!

i com uns 'cavalls del vent', marxaren tots muntanya a munt, buscant els vuitanta-tres guerrers perses que els esperaven....

un somriure....

... i que dirien els meus pares

2009-09-12T06:27:00.000-07:00

mentre em poso entre els llençols...., per fer una bonica migdiada....
em venen al cap un munt de detalls, molts que tenen a veure amb els meus progenitors,... aquells herois que han fet, fan i farien qualsevol cosa per aquella criatura que deixa caure els dits sobre aquest teclat,...je,je,je
recordo quan un bon dia vaig decidir no acabar aquell últim crédit de lliure elecció, aquell insignificant detall que em diferènciava entre ser o no ser un fill llicenciat,...je,je,je... i ells, sense entendre el perquè!!!!,... doncs com moltes coses que mai tenen una explicació directa, però amb moltes de indirectes.
potser un acte de rebeldia amb mi mateix, potser per veure que amb o sense ell podia lliurar les mateixes batalles, sense que aquest condicionés el meu futur,...
però sempre..., "quan acabaràs allò..", quan deixaràs neta aquella taca en el teu expedient curricular de la vida estudiantil,...
doncs ara,... uns quants anys més tard,... la veu d'ells resona més que mai per tots els racons del meu cap,...si,si,..ara, aquell i minúscul crèdit ha agafat forma,..una forma que no em serveix perquè està sense fer,...je,je,je... i lo be que m'hauria anat per un parell de cosetes que tinc entre mans,...catxis!!! com sempre tornen a tenir raó,... no sé ni com ni de quina manera consegueixen que la raó sempre els hi faci costat,...com el millor gos del món...

i per tant,..he decidit encaixar el cop i fer veure que allò que sempre m'havien dit, aquelles frases, tenien un sentit,.. un gran i bonic sentit,... i ara!!!... la frase ja no és futur, és passat,.."ja t'ho deiem,...je,je,je", si,si... ja m'ho deieu,... i ara he decidit lliurar-me en mans d'aquest últim i difinitiu crédit per tancar una porta,.. una bonica i romàntica porta,... una lluita que ja no té sentit,... un acte de rebeldia que ha deixat de ser acte per passar a ser una motivació per acabar allò que un dia vaig començar amb la més gran de les il.lusions,..., i de sobte les mateixes ganes per acabar-ho,...
de sobte,..com moltes i masses coses en aquesta vida,... de sobte!!!

els pares no parlen perquè si!!!,... sempre volen i desitgen el millor per aquelles criatures que un dia voltaven tots els racons de la casa fent les miliuna entremaliadures, .... i ara ja volen amb les pròpies ales,... unes ales fetes amb l'esforç i el dia a dia,....
i que menys que acabar cosetes que els fa més il.lusions a ells que a un mateix, que menys que tornar un xic de satisfacció a tots els esforços que han fet per un,...que menys que finiquitar aquest fantàstic crèdit, i veure un somriure d'orella a orella en els seus rostres,...

i de tantes altres coses,... 'que dirien els meus pares',....je,je,je...
potser tampoc cal passar-ho tot pel cedàs, i amb el que diuen ja n'hi ha prou...

de segur masses moments han patit a l'hombra,..masses preocupacions pel que fem o deixem sense fer,... però és un rol que va de la maneta amb aquesta delicada i feixuga feina de ser pares,... aquell 'arc' que un dia va llençar unes fletxes,..sense saber mai on anirien a caure,... intentant redericcionar al màxim aquells instruments voladors que xisclaven mentre tallaven el vent,.... masses entrebancs per tenir la certesa que farien més o menys diana,...

i ara,... és el moment de que veiguin que aquell 'nanu' ha fet un xic de feina,... que els esforços no han estat en va,....

un noi que mira la vida amb un somriure...je,je,je...
muasmil pels papis,...je,je.je.,je

la voz de mi silencio...

2009-09-05T02:17:00.000-07:00

un títol suculent,... unes paraules que inspiren mil i una sensacions,...però com donar forma a un escrit a través d'un títol tant gran???
un dia gris per la catalunya central,... els núvols i la poca llum donen un color tenue, una barreja de colors trencada per alguna clariana blavosa...

en una terrassa on encara uns globus deixen rastre del que va ser una nit de riures i bones companyies,..., una terrassa on avui impera el silenci, on el diari i la meva olivetti fan una companyia silenciosa,...
un amic molt especial em mira i mou la cua cada vegada que giro el cap i li faig un somriure,... el nhug,.. uuuaaaaa...que dir d'aquesta bestiola que quan em veu arribar es torna més boig que els bojos,... que li encanta correr i passejar al meu costat,...sempre amb aquell silenci i posat content...
sap que hi haurà estoneta de pantaló curt i bambes, sap que podrà remenar el seu cos entre aigues i campar com un felí que busca la seva presa,... i sempre davant, controlant aquell humà que li segueix la pista...., ara però, se li van tancant els ullets, està tranquil, reposant als meus peus, i de segur, somiant que avui em tornarà a guanyar com sempre,...je,je,je...

els cotxes amunt i avall,... amb un soroll que trenca el bonic silenci discontinu..., em fan repassar els objectes que han quedat per damunt la taula i el marbre de la cuina,...uuuaaaa uns llibres fantàstics,... un cd ple de tresors filmogràfics, unes fotos enmarcades amb uns somriures incomparables, sabatetes per rodar infinitament damunt el cavall de troya, la camisa de pedaços sense forats, i com no!!!! els 33 globus d'eli que decoren tot aquest marc incomparable de somriures que encara resonen....je,je,je... ells, els meus autèntics herois, els meus grans amics!!!!
je,je,je.... avui toca contenidor de vidre,...si,si..el marbre és plé de casquets de beguda,...je,je,je... miraré si n'hi han 33!!!!

les clarianes augmenten, els núvols es tornen prims i la llum més i més bonica,...
de nou!!! potser farà un dia explèndid a la comarca....

si,si... parlar sense dir res, amb els dits a sobre un teclat, amb unes línies plenes de moments...
'la voz de mi silencio'

un somriure pels meus herois!!!!

ilargi...

2009-09-05T02:13:00.001-07:00

..'i de cop una tonteria ens indica que ens en sortim'...

2009-08-28T00:16:00.000-07:00

..avui,..com molts altres dies, davant la meva olivetti, s'inicien unes línies, unes paraules per aquells que cada dia surten a la muntanya a suar la cansalada,...per aquells que viuen la vida amb la intensitat que pertoca; amb les pulsacions pels núvols, amb pulsómetres i robes estretes,..si,si aquells nois i noies que es lleven pensant en els metres que han de fer i que han d'acumular,...
vosaltres,.. els que feu que els rellotges i els kilometres vagin de la mà,..els que amb unes bambetes de colors recorreu cim i valls,... saludant a cabirols i corrent per l'herva fresca...

ahir, les línies no van poder sortir del forn,... però avui si els deus grecs ens ho permeten, allargarem aquest escrit,... i com si el tambor de queronea resonés entre muntanyes,..li donarem la forma que li correspon,..però aixó serà més tard,..ja que les meves nenes de colors també volen sortir de passeig per boniques contrades,...

i perquè no!!! retardar un xic, tant plaer per més tard i ara gudir d'un café negre i un bon diari, ...mmm..., terraseta, aromes colombians i la prensa per passar una estona immergit en un mar de boniques sensacions,...

uuuuaaaaauuu....,suors,...velocitat,... mils de sensacions per sobre un terra tou,... al costat d'un riuet d'aigua fresca,...mmm...la remor de les fulles mentre les teves sabatilles t'empenten cap amunt com si volguessin portar-te per sobre els núvols,....mmmm.... i com flotant entre cotonets,... de nou a house,...je,je..
ara canviem el cafetó matinal per la cerveseta i les chips del migdia,....je,je,je,... mantenim però el mtx diari,...

'..i de cop una tonteria ens indica que ens en sortim,...' je,je,je...
per tu,.... gironí d'ànim infatigable!!!!! je,je,je,ej,ej

i pels afortunats...., que tenim un xic de temps per perdre, ús recomano uns escrits de columna que fa dies que surten al diari 'el país'(únic diari un xic llegible,...je,je,je), ...uuuffff,...es troben entre l'absurditat i la realitat més propera,...je,je,je...no tenen desperdici,...s'aprofita tot, com del porc,...je,je,je

una abraçada sincera...

kill your idols....

2009-08-20T08:44:00.000-07:00

uuuaaaa.... quants dies sense passejar per les camàndules infumables dels piratesdelaneu!!!

de nou manipularem aquesta bonica olivetti, deixarem volar les idees i les plasmarem amb paraules més o menys correctes,...je,je...

uuuaaaa... quantes coses han passat des que vaig entrar per últim cop al blog amb la idea de deixar-hi alguna que altre línia,... i avui, sense saber massa el perquè de les coses, em torno a trobar davant aquest bonic teclat ple de lletres i icones, quasibé tantes com la vida mateixa,....

...entre blogs(moda egocèntrica), infinitat de noticies ,... i l'abus d'informació que rebem de dreta-esquerra-davant-darrere, em fa pensar, si encara sabem on està el nord,.. aquell punt on cadascú ha d'encaminar-hi la seva humil i senzilla vida,... aquella vida finita que només se'ns dona una vegada,... no com als gats,... ni tenim la formula de la joventut eterna,.... 'penso'(subjectivitat super-absoluta) que massa vegades ens n'oblidem, volent ser el que no som,...

volem portar el maillot groc, volem correr més ràpid que en bekele, tenir més diners que l'avi donald, viatjar com més lluny millor, tenir la cançoneta del tonight al móbil,...je,je,je,je... doncs fem-ho,.. si, si,.. però amb consciencia del que fem, amb el que això implica i replica,....

el noi del maillot groc és passa la vida pujat en aquella bonica bicicleta, la vida lluitant per arribar on només els tocats pels deus arriben, on només l'escollit cada any pot tocar el cel dels camps elisis..., ... en bekele, com en gebreselasie.. que dir d'aquestes biomecàniques perfectes plenes de simpatia i velocitat, que un dia van decidir correr per guanyar-se la vida en front un món occidental on correm per vici,...je,je,je...

ja,ja,ja... els diners,... quants diners???, quin gran problema tenim aquí els humans,... uuuffff, el mai prou, milions, milions,... oita quin cotxe té aquell, oita quina casa que hi ha allà,...
un artifici que hem creat per destruir-nos,... per envejar-nos,... i no és fantàstic viure amb el que un té,... viure, viure!!!

la paraula viure no és sinònom de $, encara que ens ho pensem,... be, potser si, i sóc jo el fitipaldi que no té ni idea, però la veritat tant se me'n dona,... tothom tria el seu camí com bonament pot,... el que sí em fa gràcia!!! je,je,je... quan retrobes un amic que fa temps que no veus i et reprotxa infinitat de coses,.. que si la hipoteca, que si els nens, que si la dona/home, que si,... que si,..... que si....., i jo em pregunto!!! quan neixem ja tenim tot això,... o més aviat ho triem nosaltres al llarg dels anys,..... doncs en tant que la tria ha estat de cadascú ajo i aguaita pa la peña,... ja que no són abligacions!!!, potser modes encobertes en una societat educada de forma capitalisto-consumidora??? (recordo als lectors si és que n'hi ha algun,...que són camàndules subjectives com els telenoticies,...d'acord).....

be retornem al món dels ídols que corren darrera una pilota i guanyen milions, dels que porten un formula 1 gràcies a que els papis tenien més duros que el perri, o d'altres que amb la suor i patimen del dia a dia han arribat al cim del caixó!!!!

tots formen part del món de l'esport, i com sempre!!! com més diners mou un sport, més audiència, més mitjans,... i com no més se la ventilen els que ho practiquen,..je,je,je....

però el tema no és aquest,...el que em pregunto jo, és perquè aquests personatges es converteixen en els nostres ídols, com aquests éssers de carn i ós que no fan que un país ni la vida de cadascú de nosaltres vagi millor, acaben formant part de les nostres vides.. i acaben sent un mirall en la societat entumida....., em poso un xic les mans al cap, només un xic, ja que si no m'adono que el meu cap és enorme!!!, i de debó em preocupa que allò important de les nostres vides sigui la champions, el GP de.... on sigui,.. el reconeixement davant els altres,... les vacances llunyanes i altres moltes coses on estem tots enfrascats.....

els autèntics ídols són els amics que comparteixen estones amb un quan se'ls necessita,... els avis que ens han cuidat tantes estones, aquells pares que han fet els impossibles per tirar del carro i que poguessim ser..., gràcies a tots!!!! sou i sereu els meus ídols!!!

je,je,je... un somriure per desentumir aquests dits,...que feia dies que no passejaven per damunt les tecles,...

nois i noies,...(no vull crear conflictes innecessaris,.. i per això em referixo als dos sexes, que tal i com estan les coses cal anar amb peus de plom, o ens posen plom als peus)...., busquem el nord i disfrutem en el transcurs de la seva recerca,... la vida és allò que passa mentre prenem decisions,... mentre mirem que fa el veí o deixa de fer,...mentre fem hores de més en lloc d'estar amb els nens que hem decidit tenir,... !!!mentre tot, la vida va passant!!!

no entenc perquè he escrit això, ja que aquestes absurditats i evidències m'han fet perdre temps d'aquesta bonica vida,...je,je,je,je

piratesdelaneu però pirates!!!!

tambors...

2009-07-23T01:30:00.000-07:00

titànics...

2009-05-03T02:07:00.000-07:00

els temps...,
ens han deixat un munt de noms...,
noms de grans guerrers, de polítics, d'esportistes,....
i tots ells ressonen en els nostres interiors quan recordem les seves gestes.
si,si... guerrers com Aquiles 'pies ligeros', Alexandre Magne (no calen paraules),...ens recorden el que van representar pel seu moment i per moments posteriors,.... però avui no parlarem de grans guerrers ni gran polítics,.... sino més aviat d'esportistes,... grans atletes que viuen entre nosaltres, que comparteixen cafés, hores d'entreno o la cua del bus cada matí,...

avui,... toca parlar d'aquests grans 'genets', que com guerrers èpics lluiten en ferotges batalles,... lluiten i lluiten, fins que de forma exausta passen per sota el globus de l'arribada,...
aquests esportistes, són els que omplen les línies de sortida cada cap de setmana, o setmanes senceres,...
i cadascun d'aquests dorsals, cadascun d'aquests genets,....fa que els escollits,... els semi-deus puguin pujar a l'olimp,... al màxim graó del podi.

aquesta setmana s'ha celebrat una bonica cursa de cinc dies pel bonic i màgic desert,... una cursa sense motor,... sense en Coma, ni en Roma,... però si amb uns grans esportistes que anirem coneixent,... d'entrada recordarem el magnífic segon lloc de l'any passat, del berguedà Joan Llordella,...

entre dunes, roques punxegudes, trams de navegació, vent i un sol digne dels deserts,.... han passat els bikers de la Titan,... i tots amb la il.lusió d'arribar divendres a Ouarzazate,...
al llarg de les hores i els dies,... hi ha hagut de tot,....
abandonaments, deshidratacions,... llagues sota els culots,... be, com a qualsevol cursa i el que això implica..., però la diferència més explícita era el lloc on se succeia aquesta batalla i els dies de durada,...je,je,je...
uns cursa que fa que la germanor entre bikers s'estreti,..qualsevol ajuda, un somriure,..un gràcies,..un siusplau,...tot fa que els dies passin més còmodament,...ja que la cursa de per sí, ja és prou dura,...
....un somriure per tots aquells que han sabut competir amb esportivitat i sense oblidar que és un bonic joc,...

aquesta setmana hi han hagut dos noms que han sonat per sobre de tots els altres, tot i que podriem dir,... que massa poc, ja que la mediatització dels noms més populars fan que els altres quedin un xic summergits a sota els grans noms del ciclisme, com Olano, Mauri, Cabestany,...

però les coses sempre es posen al seu lloc... i els reis del desert són,... el gran Israel Nuñez (isra), i la poderosa Ariadna Tudel (priscilla),...
si,siiiiii,... han demostrat ser els dos grans reis de les dunes,...
com altres emperadors i reis passats,... han guanyat la batalla d'aquesta setmana,...una setmana plena de suors, i patiment,... per arribar a l'últim punt de pas, a l'últim cop de pedal,... a la glòria,.. a la veneració dels companys i amics...

de l'Isra ja s'esperava que estaria davant,... però la sorpresa ha estat aquesta noia,... l'Ari, no per la classificació femenina, si no més aviat pel poder que ha demostrat pedalant amb el grup davanter de la general,... deixant bocabadats a molts, per no dir a tots,... je,je,je.... des del segon dia, 'penso', que la seva màxima aspiració era apropar-se al màxim als bikers capdavanters,...fer-se un lloc entre aquests homenots de cames curtides i hores de fatiga,.... i ho ha aconseguit...

'la priscilla del desert' ha demostrat que en questió de pedals, millor no jugar amb ella,..je,je,je,.. millor convidar-la a una partida de 'parxis' que a uns ports de muntanya,..je,je,je... és un consell...

una enhorabona pels campions i un somriure per tots els que han conseguit arribar a Ouarzazate amb una rialla i alguna llagrimeta....

muaaaa a tots!!!!

els clars...

2009-04-12T05:41:00.000-07:00

,...les nenes a rodar pel calurós bages!!! je,je,je...
entre núvols i núvols, ens enfilem a les nenes voladores de roda prima..., je,je,je,...somriures i comentaris absurds al matí d'una bonica i prometedora jornada,....

dies i dies,...sense compartir moments amb aquests genets de bonics caballs,... cavallers d'asfalts foscos,... cavallers de cavalls desbocats,...

enfilem amunt,... entre arbres..., i altres genets de diumenges i festius,... alguna goteta cau de tant en tant, i ens recorda que l'home del temps no té ni p... idea del que ens deparen els dies,...je,je,je,... donat que per avui, només ha encertat la meitat!!!
donaven núvols i clars,... i els núvols ja hi són, jaaa!!!, però i els clars?

arribant a les parts més altes d'aquesta matinal,.... les gotes es tornen freqüents,... je,je..., comença a ploure i la temperatura se'n va al fons del termometre,.... CATXIS!!!!
entre tremolors i agilitat a les cames, fem camí cap a la vila que ens ha despedit fa un xic,...
..uuuaaaa.... quin fred!!!! tot l'hivern voltant entre floquets de neu, cims nevats,... ventisques emprenyadores,..., i serà avui!!!,...al calurós i bonic bages,... on el fred cala pel meu cos,... i em deixa les mans i peus 'payá'!!! je,je,je...

el que ha començat amb uns tristos núvols,... i bonics somriures..., està acabant amb una pluja i unes temperatures que no deuen pujar d'un dígit..., fffff..., ara..., només em balla pel cap l'aigua calenta de la meva dutxa,... si,si... mmmm...., que passin ràpid els kms i els minuts,...

ni el fred, ni la mullena..., han conseguit fer desaparèixer els grans somriures i els comentaris absurds, je,je...
i ara un xic de ciclisme 5 estrelles, amb la 'París -Roubaix',...olééééé!!!!
uuuaaaa.... i avui tornen les fantàstiques nenes de motor,... amb 'the doctor' al capdavant!!! ssssssiiiiiiii...,... mmm...

un pto a tots..., menys als 'clars', que avui ens han fet el salt!!!

i esperar!!! ...que això no acabi amb un refredat de primavera,...

F-91W

2009-04-11T07:03:00.000-07:00

quantes voltes dona una vida??....uuuufffff
quina fórmula matemàtica hem de fer servir..., per calcular el número de giravolts que donem.....

les regles de tres...,
alguna divisió amb comes...,
les sumes de quatre pisos...,
les famoses equacions
o be..., alguna arrel més quadrada que molts caps,... serian útils per fer aquest fantàstic càlcul de tiravolts..., per dies, mesos i anys... o no!!!!!

les hores... i els seus bonics minuts...
els dies... i els seus grans moments...
un canell... i el fantàstic F-91W.... je,je,je,...

si, si,....un fantàstic aparell de precisió per mesurar amb exactitut les voltes que dona la vida al nostre voltant,.... o si més no!!!..., per poder veure com la vida passa mentre el portem amunt i avall enganxat a la nostre pell,.... com si d'un bonic tattoo és tractés...

és formidable sentir-se part del fabulós F-91W,... i no digueu!!! que amb aquest nom no és encara més espectacular..., si,si... és brutal!!!, ni el notes!!!, uuuaaaa... com unes faldilles de lli, com un tampax ven posat, ... com un kintu en la nit dels teus millors somnis, ...mmm...

de segur que en 'Rourke',...Mickey Rourke..., hauria hagut de tenir-ne varis, ja que la seva vida ha donat més voltes que les que pugui medir mai un retro F-91W; ... però també és cert que aquest 'simbol' de la decadència com ha estat en Mickey, ...és val unes línies; uns anys plens de romanticisme en el sentit més estricte, alcohol, nits sense dia, i centenars de cops de puny....

un xulo ple de talent,... que....; un bon dia dona l'esquena a la vida fàcil del hollywood dels 80-90's....els anys d'Al Pacino, de Robert de Niro, de Chris Walken, de Harvey Keitel,... i retorna a la vida de boxejador entre 1991 i 1995.... uuuffff....

fins aquí el fantàstic F-91W encara tenia prou digits per anar fent reconte de com canviaven les coses en la vida del polifacètic actor...., però ja d'aquí cap endavant les coses succeien massa depressa pel pobre aparell de color negre,... je,je,je....
...tot això..., i unes 'fantààààstiques companyies' anaren de bracet amb el 'marielito', - nom amb el qual se'l coneixia com a pugil-; cap a una baixada de vèrtic de la seva carrera, el pitjor downhill de la seva vida,....

pero,
... como siempre hay que levantar-se y resurgir de las cenizas!!!
Mickey no ha sido menos, y gracias a que a veces..., 'porahííí', quedan algunos amigotes dispuestos a dar 'otra' oportunidad..., hemos podido ver el regreso del campeón en pel.lículas como 'Sin City',... je,je...
i la seva millor pel.lícula, 'segons ell',... en la qual interpreta el paper d'una ex-estrella de lluita lliure,... un paper que li deu escaure com el café a la llet,... com un cafe au lait de bon matí... mmm...

la vida....

'''las vueltas que da la vida
el destino se burla de ti,
donde vas??.... bala perdida
donde vas triste de ti??....'''

ha volat el temps....i amb ell, els preciats minuts;
m'hagués agradat enterbolir un xic més la vostra lectura,...
però, no serà possible en les pròximes boniques hores,....

ciao tutti,....

un poco de....

2009-04-02T06:10:00.001-07:00

uuuuuaaaaaa...... quanta pols i teranyines en aquest blog!!!!
uuuffff....haurem de fer un xic de neteja mental per poder posar ordre en aquest magnífic i genial desordre,..je,je..
un somriure a tots!!!!

a fora em sembla que plou...., però no puc assegurar-ho, donat que els vidres estan xocolatinosos..., je,je,je...
però en aquest moment...., crec més en unes camàndules que amb un drap i el famós glassex...
quants dies sense entrar en aquest petit cau de llops i altres bèsties de rapinya..., quants dies a la llum del sol i en companyia de boniques neus,...quants dies....
i com cada primavera tornen a florir les floretes,...surten les fulles dels arbres caducs,...i com no... comença a fondre's aquest llençol blanc que cobreix les nostres estimades i amigues muntanyes...
tornaran les boniques orenetes, i sortiran les nenes a rodar i les vermelletes a trotar,....
però no ens avancem a tot això...., la primavera tot just arriba, la primavera tot just treu el nas entre núvols i turons,...encara queden dies de neu, dies de joia per cims ferèstecs i baixades de vèrtic,...encara queden dies zic-zac;..., si,si,... soleiades per pujades costerudes,...i excursions infinites...
un xic de fàbrica de somnis per la posta a punt, i de nou estarem volant per terres llunyanes,...cims de neus perpètues,...glaciars de ritmes lents i somriures de la gent..., cridories anònimes i airets de ponent.....
tot ha d'estar a punt per la última creuada, tot llest per la darrera batalla,....,
el carbono fent l'amor amb el plàstic, i els cargols ven enganxats,... res no pot fallar..., els difusors de l'equip brawn han funcionat,... les botes zic-zac funcionaran!!!

la xocolata entre les dents, i un gustet dolç recorre la meva gola...., que bona és... uuuaaaa!!!!
si,si...petits plaers que massa cops fem per esma,....
...la oloreta de kfé...., mmm....un xic de cafeina per fer brollar la sang pels conductes venosos a ritme de flamenc,...si,si....
i tot amenitzat amb un xic de sal i 'los chichos',...olééééé!!!! amb el seu últim treball ''hasta aquí hemos llegado'...
un cd 'pirata' d'aquests grans artistes, ....je,je...qui no ha tararejat mai una bonica canço d'aquests fenomens,..., en aquests fabulosos 'grites hits',...je,je,je... hi col.laboren els Estopa, como no de kornellá; els rokers del sur, Medina Azahara; los Chunguitos (que guenos son); i altres com los Delinquentes, Manolo Garcia, Peret, la Bebe,....

uuuaaaa....16 cançons i molt de volum!!!!...fff...pa morir-se!!!
'....libre, libre,....quiero ser...
quiero ser...,quiero ser libre....'
un dels estribillos que pone los pelos como escarpias!!!! je,je,je...

la entranyable i 'poderosa' Bebe cantant la canço 'del vaquilla'.... alegre bandolero....

i amb aquesta melodia i un tarareig agradable us deix de nou....

gràcies....

toc, toc,....

2009-03-03T05:17:00.001-08:00

....llaman a la puerta otra vez........, ya va!!! quien es???

....les tres del migdia,...la sang corre i corre cap a l'estómac, com els milers de runners, el diumenge pels carrers de la bonica barcelona..., els aliments mig mastegats es barregen amb els àcids gàstrics, com si d'una barreja de morter es tractés,...mmmm...que bo estava tot...., l'amanida mega varida, la franziskaner, un pa cruixent,....i uns postres que farien babejar a qualsevol llaminer,...mmm....
un xic de sang encara irriga les meves falanges, els dits encara sobrevolen el blanc teclat, ...., les forçes decauen a cada segon,...les parpelles pesen com unes lloses enormes,.... queda poquet, molt poquet....

i de sobte.... llaman a la puerta!!!
cony!!!....ja és aquí!!! oléééé!!!

la migdiada!!!....i saluda efusivament,...je,je,je
passi, passi,...l'estava esperant.....

.....i ara....la torna!!!...de regal!!!.....je,je,je....

no recuerdo como llegué de la orilla asta mar adentro....
aaahhh...sii.... ya lo recuerdo,....en el naufragio de tu barco de guerra traicionero...
y resucitéééé..... al tercer dia..., en el psiquiátrico!!!!....absurdo invento...

*******

entre el somni i la vigilia succeeixen coses, mooooltes coses,...
quan és somni???
quan és vigilia???

y entre la una y la otra...... cada uno...., lo que quiera!!!!
je,je,je

in the air...

2009-02-24T09:31:00.000-08:00

mentre la mel es barreja amb la cremositat del iogurt, ...em venen un munt de moments al cap,...i tots, d'aquests últims quatre dies.

hores plenes d'intensitat...., molts zic-zacs en pujades infinites, downhills violents per valls llunyanes,... i mils de sensacions brutals, en un entorn ple d'ànims i somriures....

si,si... les muntanyes de la dolomítica itàlia, han donat permís a un munt de guerrers per pujar i baixar per les seves carenes i cims, com si d'esperits espantadissos i inquiets es tractés...
enfundats en les seves licres, i amb boniques armes de carbono,...han lliurat tremendes i romàntiques batalles.

durant el descans del guerrer,.... les paraules i el café eren molt bons companys,..je,je,je..,... i de nou!! a enllustrar les llances i esmolar els ganivets per la més gran de les creuades.... si,si.... el matí de diumenge!!!
quan els carnavaleros encara voltaven per carrers i bars de les seves viles, i en molts racons, encara algun noi buscava el seu primer petó amb una noia,...d'altres amb massa alcohol per les venes no trobaven el camí de casa,........
uns.... s'aixecaven per rendir homenatge als que aquell dia lliurarien una gran i 'bella gara',.....i altres per ser animats com a semideus en batalles èpiques....

durant un munt de minuts,.... els guerrers desfilaren per boniques traces, ...i desafiant les lleis de la gravetat es llençaren cap el fons de profundes valls,....
la cridòria d'ànims feia oblidar la fatiga i l'esforç,...les cares i veus conegudes donaven calor,... i així un minut darrera l'altre buscant la fi més finita,.... la joiosa arribada!!!!

mentre els xiuxiueixs multitudinaris envoltaven l'entorn, la suor encara regalima pel teu cos,...les abraçades i creuades de mans et tornen a la realitat...., una 'bella jornata', un gran company i els grans somriures queden tatuats a la pell...

passen unes hores,...la dutxa esborra la suor i mals olors, els texans fan oblidar la licra, i les vermellets, fan oblidar el carbono!!!! je,je,je
.... necessitem unes claus i una furgo!!! la nit veneciana ens espera..je,je, uns carnavals de máscares i penombra per carrers de canals d'aigua i romanticisme desenfrenat....

amunt i avall per tots els carrerons, per ponts i places,... on, ens transportem a segles passats, temps de grans artistes, on de la mà de l'art, recorrien tan bonics entorns,... on la decadència de moltes façanes denota la força de la humitat veneciana,... on les càmeres dels turístes han suplit els pinzells bohemis...

aaaaiiiiiii!!!!! que s'acosta l'hora que el nostre carruatge es converteixi en góndola, i les nostres robes en licres.... catxis!!!

l'ocell platejat ens torna a terres més càlides,.... in the air.., un somriure denota el que ha passat a llarg d'aquestes hores, que han estat dies....
per l'ull de bou,... ja només es veuen uns cims nevats al fons, i una bonica ciutat que s'allunya, amb cases que floten com nosaltres, entre aquests fantàstics núvols....

i al fons de tan bonic escenari,... dos guerrers que s'allunyen enfundats en les seves millors gales,... esperant properes i fantàstiques batalles....

ciao tutti,...ciao belli...

massa cops...

2009-02-09T15:09:00.000-08:00

...els trens van i venen...

... massa cops no podem triar el nostre tren..., massa cops les lleis naturals decideixen un tren per nosaltres..., massa cops ens trobem com un dia es van trobar, els mils de deportats als camps d'extermini...

massa cops viatgem en un tren sense haver tret el putu bitllet..., massa cops el túnel és massa llarg...i costa veure la llum del final..., massa cops... en un segon ens trobem enfilats a un tren que viatja a la velocitat de la llum i sense un fre evident..., massa cops en un segon tot canvia, massa cops passem d'un bonic dia a una nit de tempesta..., massa cops el desconcert ens ufusca..., massa cops deixem de somriure..., massa cops...!!!

un silenci...per tots els trens que no haurien de passar mai..., i un somriure...pels trens que haurien de passar més sovint...

la pols o jo...

2009-02-03T01:59:00.000-08:00

...la pluja,... les leganyes, els badalls, la mandra, la fresqueta,....

mmm...de bon matí,... la fantàstica veu de 'la emperatriz de san fernando', fffff...la gallina de piel..., que si no vaig errat, el dia 20 de març la tindrem al palau de la música,...
bonic concert de lletres i música exquisita..., brillant opció per donar descans a les cames i endolçar altres sentits després de la tremenda i emblemàtica 'pierra menta'...
ja m'imagino en aquell còmode seient, mig endormiscat, entre el somni i la vigilia,...sense poder moure, encara, el meu massegat cos,... i deleitant-me amb l'atmosfera que crea la 'niña pastori'...

la llum tenue i els núvols 'grisos', com els que corrien pels carrers de la barcelona franquista,... em retornen al dia d'avui,...

els vidres bruts,...massa gotes han acabat en ells el seu viatge,..la pols, i tants dies sense passar-hi un drap,...fan que la llum encara sigui més tenue, je,je,je
i d'un calaix,...oléééé!!! un bonic troç de roba ens ajudarà a estar més apropet de l'exterior, trencar aquesta intimitat lumínica de l'estància... i així donar més to a la pols de l'interior, je,je...

'l'aspi' em mira desde darrera la porta,...sap que en breus moments també se la sentirà ballar pels racons com si del bolero, 'angelitos negros' es tractés..., tranquila!! que primer el negret del café ha d'escalfar la meva gola i despertar els meus sentits, però ves-te posant les millors gales que surts en breu,...el públic t'espera!!!
la pols corre a amagar-se, fugint de la seva perseguidora insaciable,...uuuaaa....com el fantàstic Steve McQueen a la gran evasión!!!...quin pel.liculon ambientat a la II guerra mundial...,recomanable per una tarda de pluja com la d'avui, je,je... '''Steve escapant dels nazis, com un autèntic Valentino contra la seva pròpia hombra....'''

ara conto fins a 46 i surto a buscar les boletes de borrisol,.. je,je...com sempre...algunes escaparan a les meves urpes,...les més àvides mereixeran aquest 'privilege' de romandre pel meu espai uns dies més...fins que en un moment de distracció,...zic-zac, je,je,je

el cos ja està en moviment, les leganyes han desaparegut amb l'aigua matinera, el sorollet de la maxine de kfé i la finestra com un bonic miró, m'empenten fora de la cadira....
'que les màquines i sorolls, se sentin, amb bonic ressó'
.... que comenci la funcióóóó!!!

i amb tots vosaltres... la fantàstica, la inigualable, la tremenda.....ASPI!!!
-----
....no hi ha fotos borroses...hi ha vidres bruts!!!je,je,je

un xic de carbó...

2009-01-23T06:26:00.000-08:00

nano...si no et portes be, et portaran carbó.... quantes vegades em sentit aquesta ditxosa frase???

doncs els temps han canviat, je,je,je...ara tots els que ens dediquem al món de l'esport desitgem que ens portin carbó,...si,si..carbó!!!..., per la seva lleugeresa, rigidesa, per la seva bonica estètica,...perquè estem! a la era del 'full carbon',...je,je,je..., perquè no volem tenir ni un duro(euro) a la butxaca, je,je...

boniques bicicletes(la nena...), bonics esquís(els tremendus pierra menta), lleugeres botes(Aone),... i també infinitat d'accessoris fets d'aquesta preuada fibra,...mmm...
m'agrae el carbó,...m'agrae que em portin carbó!!!,....

el flamant negre carbónic, la cadència carbónica,... la velocitat en pujades infinites i els 'downhills' de vèrtic,... el tiki-taka pels ràpids zics-zacs..., i la conducció precisa per neus imprecises...

igual que,... Aquiles 'peus lleugers' en relats èpics; ...aquests dies el carbó ens converteix en guerrers, en 'guerrers de peus lleugers', preparats per combatre fantàstiques batalles,...
unes batalles d'enemics invisibles, de suors i llàgrimes desitjades...
la meta com a victòria, els amics com a companys de joc..., la muntanya com escenari i el temps com a dictador!!!

la era ' full carbon' ha arribat i mentre una fibra més poderosa no el destroni,...el carbó serà el nostre rei.
'visca el rei carbó'!!!....visca!!!

..........
toy buscandoooo....un guitarrista...
paraqué???
para canta coné!!!...
que no es pamí...
quespaotro que tambien.... sestá carbonizando....
je,je,je...
..........

....me rio de janeiro!!!...

us deixo que pujo a l'ascensor....

2009-01-20T05:50:00.001-08:00

uuuaaaa.....quants dies sense deixar caure els dits per sobre un bonic teclat...

les causes...varies, la meva connexió al món de la virtualitat, no funciona gens!!! fa un grapat de dies que no xuta..., i això em té allunyat de la meva fantàstica i apreciada olivetti..

a veure si aquesta setmana solucionem tots els handycaps, i retomem les línies allà on les vam o varem deixar,..
trobo a faltar la meva teràpia, la meva medicina mental...., les camàndules infumables dels meus dits,...., i.....esper que la solució no trigui massa a arribar,...ssssiiiiii!!!!... i de nou.... poder acaronar el meu apreciat conjunt de blanquetes tecles...,
...mmm.... de mentre okuparé teclats desconeguts, teclats de tacte no familiar ...

això té una certa simil.litut amb els plats, cuinats o no per la mama., o pel papa,....que fa unes truites de patata immillorables,...uuuaaaa!!!! quan volgueu esteu convidats,...el pa i el vi ja el posaré jo..., vosaltres només haureu de degustar aquest exquisit plat...olééé..

ja fa dies que no porto ni la càmera, ni la olivetti,...quensestàpassant????...uuuuaaaa...i avui....,era dia de fotos de somni, muntanyes blanquetes amb núvols al voltant, com llops assetjant les seves preses, ..gggrrrrr....
dia de mil llums, de mil tons, de mil cares, de mil sorolls, de mil somriures, de mil amics, de mil metres, de mil gotes, de mil minuts amb tu.....
m'agradaria fotografiar amb la cadència d'unes parpelles, amb la nitidesa de les meves ninetes,... i amb tots vosaltres voltant per allí,...je,je,je...

aquests dies sense línies, han estat dies de moltes vivències, jugant per les muntanya, dies blancs per valls i carenes de somni,...dies de riures amb bones companyies,....., dies que potser no seran escrits, però si recordats,..... doneu gràcies a les tecnologies que fan possible que quan més desitgem escriure no poguem fer-ho ...., gràcies també perquè de moment no m'han solucionat el problema,.... CATXIS!!!!

tothom sap mogollon de tot, però a mi, mai ningú em soluciona res,...o els meus problemes són únics i insalvables, de caire impossible,...o la gent, ens pensem que sabem d'alguna cosa,...je,je,je...i les màquines se'n riuen de nosaltres,...je,je,je... no miro d'esbrinar-ho, em dona igual, jo sóc un p.... assistit!!! je,je,je...
-no hay prisa amigo-, una frase que explicita el perquè de tot plegat,...volem anar més ràpid que la mateixa llum, que el so, que el 'gebreselasie' i que en 'bekele',...... doncs no!!! que la llum i el so potser siii, però que en gebre i en kenenisa, nooo, eeehhhh!!!!

massa pressa per solucionar, massa pressa per arribar, massa pressa per tot,...i ens oblidem que a vegades el camí per arribar als llocs és potser més important que el propi lloc,....

...'les esperes infinites', es poden suavitzar..., amb grans lectures entre les mans, amb boniques converses, amb una cervesa fresqueta, o un bon café....; pensem que mentre aquests moments ens okupen, la vida passa al nostre voltant sigil-losament, com un lladre de boniques obres d'art...., com la imaginació i els somnis,...sense fer soroll...

mentre aquestes línies s'estan coent al forn, a 200graus,... el dia continua passant, la llum comença a decaure i 'el negre' apareix a l'horitzó amb tota la seva màgia,.... portant la bonica nit al nostre voltant...
s'acosta l'hora pel mr.hyde que tothom guarda en hores de llum,...je,je,je,... penjar el davantal de venedor de llegums, per passar a ser el més perri de la nit....; deixar de ser un bonic mússol, el gran símbol de la saviesa, per passar a ser un ferotge animal de presa,... tots amagats de la llum diurna, i entre les ombres,... passarem una nit més en aquesta bonica i tremenda jungla..., m'encanta!!! ...

totes les nits amb el mateix format..., però totes tant diferents,...

...jo al sisé 'sioux'plau!!!...

Por Esparta...

2009-01-09T16:47:00.000-08:00

...unas velas negras... y una gran bandera pirata...
alguien las ha izado... y no se sabe si alguien nunca las bajará...

..unas pinturas de guerra... y unas enormes hachas se mueven en el aire...
la lucha está servida..., solo la muerte nos detendrá!!!

un dia el sol nos recordo que eramos hombres libres, pero otro dia igual que aquel,...alguien nos robó la libertad...

las palabras són palabras... y cuando con ellas no basta..., dejamos de ser hombres para ser animales,... y hoy somos más animales que nunca...

de nuevo un sueño...

popeeeeeyeeee.....

2009-01-06T08:30:00.000-08:00

qui no té en ment aquest fantàstic personatge,...aquest mariner que trobavem en tot tipus de frenètiques aventures surrealistes,..... enamorat de la olive oyl i sempre enfrentat al terrible bluto.
passió incontenible per les famoses espinaques,...je,je,( recordarem que, en l'argot, la marihuana era coneguda en els anys trenta com espinaca), que li donaven una increible força.

en el mateix any del 'crack borsàtil del 29', ....un 17 de gener, apareixia la primera tira còmica del nostre personatge,....'popeye el marino'.
...i ara 70 anys després de la mort del seu autor; mentre aquí ens les fotiem entre franquistes i repúblicans l'any 38;...l' Elzie Crisler Segar deixava un llegat d'històries d'un cèlebre personatge...

ara que els anys han passat,.... i com la normativa europea dicta...., 'popeye' perd els drets d'autor i passa a ser de domini públic; ....la lluita està servida!!!!,
donat que a EEUU, la normativa dicta que el plaç són 95 anys,..je,je,je...

segurament trobarem alguns conflictes, dignes de les historietes del nostre personatge contra bluto!!!

m'agraen els espinacs!!!!, je,je,je... i ''¿las críticas furibundas? ni me molesto en leerlas''

dies....

2009-01-06T07:43:00.000-08:00

...de sol, de pluja, de neu,...
tots igual d'importants, tots igual de bonics,..... fantàstics per unes coses i emprenyadors per d'altres.
la neu,... deixa un tel prim per terres osonenques, una blancor màgica per un dia de pirates,...je,je,je...un dia de mils i mils de regals, de sorpreses,.. de il.lusions,...de kms de papers brillants i metres de 'celo'..., llaços bonics i rialles entre copes de vins i caves....
i de postre!!! el bonic tortell..., que amaga: convertir-se en pirata o,.... la discreta fava...
pagar el postre o ser coronat, com el més gran pirata del dinar....
encara,...talls de torrons i ampolles buides decoren la joiosa taula.
'el dia dels pirates',....aquells que un dia van portar ofrenes a un xiquet nascut a betlem..., i ara.... molts segles després, disfressats de reis, porten regals a tots els nens d'occident, als nens del primer món,...., això siiii!!! només els que s'han portat be..!!!!

...val la pena fer bondat tot l'any per un moment de glòria??, per un moment d'espatllar papers i buscar dins el paquet???, val la pena sacrificar aquells 365 dies, aquells dies de ser pirata,....per un dia de ser rei, per un dia de corones i tortells....je,je,je...

o ens conformarem amb el carbó i els somriures dels que realment fan que els dies tinguin un bonic sentit....

i de mentre neva...

la neu PODEROSA!!!....

2008-12-29T00:19:00.000-08:00

núvols grisos,....lleganyes als ulls,...mandra, molta mandra.....
un matí tranquil, ...de km i km dins el meu cotxe, camí de la fàbrica de somnis,....un lloc on tot és possible, on... ''les coses difícils es fan al moment, i les impossibles es triga una mica més'....
uns dies de neu i zic-zacs d'alçada,....
uns dies....

segurament la olivetti em farà companyia durant el camí,.....forma part dels meus somnis,...
ciao ninus...

la pelu....

2008-12-27T06:30:00.000-08:00

tot el matí amunt i avall,...entre gotes d'aigua i núvols traidors,.... entre la mullena i la suor els pensaments brollen pel meu cap, ....aquells que apareixen i s'esvaeixen mentre els pedals de la meva nena pugen i baixen...., mentre l'aigua cau per sobre el meu casc, mentre els cotxes passen a un pam sense afluixar,....mentre la vida continua per un pam....

una dutxa calentona per deixar de tremolar i que els llavis tornin al seu color rosadet....., i.....
cap a la pelu!!!! si,si,...aquests són dies de canvis,..i perquè no tallar-se un xic aquests cabellots, je,je,je....siiii, un xic!!!
una cadira pel meu cul i unes revistes 'fashion' em distreuen mentre,......
una dona coloreix el seu cabell i es pentina,...tot explicant el dinar de nadal,...el noi de la pelu està per quatre converses alhora i talla aquí, talla allà...,...si,si,...el tio la toca!!!, altres persones xiuxiuejan sobre el cap d'any... una noia que s'espera demana una 'psp', per de mentres,... i jo atent per veure que és això que ha demanat!!!, apa una consola de jocs....OSTIA!!!! el noi de la pelu ho té tot lligat, ...oléééé....com han canviat les coses desque vaig anar per últim cop a una pelu!!!.... si,si,...la noia engega la maxine i es posa a jugar mentre el noi fa altres caps,....
el dinar de nadal ja s'ha acabat, ara toca parlar de la filla, que es veu que està fora i arriba a principis d'any, i.....
les del xiuxiueig ja han passat a parlar amb un to normal i tots ens assebentem que el seu fill es casa a l'abril,...ooohhhh!!!! jo em pregunto si el pentinat ja és pel casament,... o només volia que sapiguèssim que té un fill que te xicota, edat de casar-se i que es casa......
la noia de la 'psp' rondina perquè ha agafat un joc difícil i no se'n surt,.....
la dona del dinar i la filla ja ha acabat la sessió de pelu, i tota contenta i cofoia marxa somrient,...les del xiuxiueig estan acabant i ja no parlen tant,....ja se'ls fa tard pel dinar,...catxis!!!
el noi de la pelu pentina la noia de la 'psp', i continua amb les mil converses alhora...., deunidó!!! amb la facilitat que es mou,.....
tots marxen,..i entro jo a ocupar el meu seient....., no he tingut temps de rumiar que em vull fer,....saps que!!! talla'l un xic i llestos....

i ara el dia continua amb el clatell més desprotegit!!!

tancat per vacances...

2008-12-23T05:38:00.000-08:00

l
perdoneu les molesties,....però tanquem uns dies.....!!!
volem vacancetes per regenerar....., però el nhug us convida, a casa seva....
jo en canvi, aniré amunt i avall buscant zic-zacs,...
però si pel camí ens trobem,...
algun que altre xin-xin farem....
sé de sobres que els reis no em portaran res, ni el famós carbó!!!....., per això,.... ja ni els esperaré...,
però prometo, aquest any que ve,.... ser més bo!!!
bon nadal a tothom...
ciao tutti...ciao belli.....

jai level,....je,je,je

2008-12-18T03:52:00.000-08:00

per indrets bagens....., per corriols plens de pinassa, per sobre un terra humit...., corrien com desperitades avui les fosquetes, les vermelletes i nuhg el terrible...je,je,je

noms com, el castell, pedra esmoladora, 'roques albes', fussimanya, montcogul, sant martí, alzinar,... han estat els paratges que han donat color a tan bonic dia....

amb un 'ra' esmunyidis d'entrada,.....i extrobertit al final,... un matí d'explendor,.... vistes boniques desde tots els racons...., i algunes boirines donaven un toc romàntic a aquest fantàstic decorat....

pedres i boixos,....que tants cops m'han vist trotar,....pins i roures,....alzines i ginebres,... que et saluden al passar, fan que,... les suors i esbofecs tremendos, es tornin sintonies agradables, com un bonic 'bals'....,mmm....

el ventet i el sol han guanyat la batalla, i crec que l'anticicló ens farà una visita...., li donarem la benvinguda amb la mà, com quan algú que estimem s'envà...

el nhug us vol saludar,.....guau, guau, guau....

42,195km

2008-12-14T06:42:00.000-08:00

....no serà el famós traçat que va fer filípides entre la ciutat de marató i atenes,....no serà la famosa i prestigiosa distància atlètica,...no!!!

avui la marató, serà la que ens trobem al dia a dia,... la força que ha de fer tanta i tanta gent per tirar endavant, per poder arribar al final de cada un dels dies, per empentar aquesta vida que brilla com els estels, o s'enfosqueix com una gola de llop....

a prop de la meva cadira, a 20ºde temperatura que voldria per tothom,.... a no gaire distància de la meva olivetti,.... escolto varis testimonis de gent que viu immersa en malalties mentals,... les famoses malalties d'aquest segle...., com són la depresió, l'autisme, la bipolaritat,.....i d'altres.... de les quals en sabem tant poc, i que tanta gent pateix!!!....

quan sento les dades dels 'tlp', els trastorns lleus de personalitat, em quedo un xic estupefacte, són un 2% de la població, i va en augment.... uuuffff....
....les depresions com un dels trastorns més freqüents,... massa cops tanquem els ulls davant d'aquests casos,... potser per desconeixença, ignorància,.... potser per....

un munt de fets influeixen, en que aquestes malalties apareguin,.... moltes són de neixement, però, a d'altres hi desemboquem per varies circunstàncies,.... drogues, estrés, angoixes, alcohol, ..... si,si, massa exposats al servei del nostre cervell....

i com a solució,... els famosos antidepresius!!!...amb uns efectes secundaris de pooor, com ara alteracions en la conducta, pèrdua de 'lívido',...... uuuaaaa....que guais que són, no??
no tenim solucions màgiques,... la mare dels ous encara està per venir..., no acaba d'arribar mai, sempre agafa el camí més llarg....

sóm un animal massa complexe,.... un animal massa complicat en tants i tants aspectes, ....que si a sobre hi afegim,.... que encara tenim tot el cervell per estudiar....., tot el cervell per descobrir...., (a algú li sona 'freud'),.... ens trobem, que sóm un animalet indefens davant de quasibé totes les malalties que ens puguin sorgir d'imprevist...., i no estic parlant d'una grip, ni d'un costipat!!!!

sempre s'ha dit,... que per que la cadena natural funcioni,... tot animal ha de tenir un depredador,.... i la nostra espècie s'ha encarregat de no tenir-ne cap de directe....
però per altre banda, ...han sorgit uns depredadors letals i encara estem sense armes per combatre'ls del tot...., com el sida, el càncer (depredador per excelència!!!), les malalties mentals,......

a dia d'avui,... són aquestes bésties les que ens persegueixen durant els 42,195km, són els nostres pitjors rivals....
la victòria sempre serà de filípides!!!!

un somriure immens per tots..... companys/es
entre tots guanyarem la 'bella gara'......

anónimo...

2008-12-08T06:59:00.000-08:00

avui...amb el cel ple de núvols i temperatures baixes...em decideixo a respondre públicament a un comentari anònim que vaig trobar al meu blog.
per quí no ho sàpiga...., el meu blog és MEU!!! no és gens de visita obligada, hi escric el que vull, com vull i ....., em sap greu trobar-me algunes paraules de mal gust, com les que hi havia fa uns dies....
no vull extendre'm gaire, però penso que aquesta persona es mereix unes línies només per les molèsties de llegir les meves camàndules,....que no entenc perquè les ha llegides....
val...potser sí que sé el perquè!!! je,je,je....
deu tenir un perfil de persona aborrida, sense saber que fer, sense aficions,....en definitiva amargada!!! i la veritat em sap greu...., ja que prou té aquesta persona amb ella mateixa, com per posar-se a veure que fan els altres....

de debó, penso que criticar una persona sota el nom de anònim, ja ens descriu com és aquesta personeta, petita, temerosa,..... un ratoli en una habitació plena de gats....
jo ho faré al revés, criticaré un anònim amb el meu nom en majúscules!!! ja que sé de sobres que sap qui sóc!!!

---les pròximes línies no són apte per tots els públics--- xx

si la teva vida és tan amarga com aquell escrit, sempre hi haurà un troç de corda esperant perquè t'hi pengis!!!, o qualsevol altre manera és igual de lícita!!!
suicidar-se és de valents, i en aquest cas..... em sembla que no va per aquí!!!
aquesta és la màxima expressió de llibertat d'una persona....., ja ho saps anònim!!!

gràcies a tu, els comentaris no surten publicats fins que me'ls llegeixo!!!
esper que aquests postres siguin del teu agrat!!
bon profit i de nou gràcies

lectors, perdoneu....., però ja sabeu que algú, sempre acaba espatllant les coses....

el senglar

2008-12-06T05:32:00.000-08:00

una bèstia.....que s'amaga pels nostres boscos, per les nostres contrades.....

un bonic animal de caràcter rude, sorollós, ferèstec...., que com una màquina de llaurar, remou els terres en busca d'arrels i altres productes bàsics per la seva alimentació....
entre els seus hàbits...., hi ha els bonics i divertits banys de fang en basals i basses...., amb les agraïdes fregades d'esquena en troncs gruixuts,....on deixen rastre durant dies.

aquesta bestiola, és de les més grosses que ens podem trobar qualsevol dia,...tot corrent,...en bicicleta,....o simplement passejant sota un bonic dia de sol......, sempre i quan, el vent ens sigui favorable...
el bosc està tranquil...., amb guardians com ell,...... una fera que es mou sorollosament, sense complexes,....com el que és..., un senglar!!!

en alguns dies d'estiu.....,quan la foscor arriba en hores més tardanes,.....hi ha llocs, on podem contemplar-los, passejant amb els seus petits,....per entre bonics camps de blat....mmmm...., quin gran espectacle, només apte per no caçadors...je,je,je...
però també gràcies,.... a aquests homes matiners i amb grans escopetes; ....avui he pogut degustar un plat exquisit del nostre protagonista....mmmm..., i encara ara, unes hores més tard...., em balla pel paladar el regustet tendre d'aquesta carn salvatge....(no apte per vegetas...je,je)

i com en moltes tribus, i generacions passades,...que menjaven la carn dels animals més forts per agafar la seva força, i dels animals més àgils per agafar la seva agilitat.....; jo avui...., he menjat senglar per agafar el seu punt més salvatge....

'ggrrrrr.....', un rotet per pair.

paraules

2008-12-05T05:32:00.000-08:00

avui..., en el text número 40 del blog, .....us demano, lectors infatigables...., que us expresseu amb un munt de comentaris.....
avui les paraules han de ser vostres, je,je. ...una pissarra en blanc.........esperant que la ompliu, amb un munt de camàndules!!!
esper les vostres línies.....

jo també vull ser lector.....je,je (amb arva)

allau!!!!!!

2008-12-04T09:52:00.000-08:00

perquè no he pillat els guants gruixuts?.....
perquè no he pillat el gore?....
perquè no he pillat .........
quants cops hem arribat a pillar per no haver pillat.....??? je,je,je
desde casa, amb la calefacció a 19-20 graus, és tan diferent...., es veuen lluny aquells moments de tremolors, aquells moments de no sentir els dits, de no poder parlar amb claredat perquè la boca ta freda...., de pelaaaar-se de fred...je,je,je.
i..., després de moments tranquils i calentons a casa, ...tornem a oblidar-nos de pillar el......je,je..

però la questió,.... potser anava per un altre cantó, 'la seguretat', la seguretat d' un mateix i dels que aquell dia, puguin passejar amb un, per aquests cims tan bonics que tenim a tocar de casa....

encara....., un munt de vegades...., massa amants de les muntanyes, es presenten a dalt de cims, les carenes, o per les valls...... sense un arva(aparell de recerca de víctimes en allaus), un aparell de dimensions xiques, ....del tamany d'un 'cor', que ens pot salvar la vida o la dels nostres companys.
aquest 'trastu' té la funció, en poques paraules d'emisor-receptor...., això vol dir..., que si dues persones el porten i un dels dos queda soterrat sota la neu; l'altre...si sap com funciona!!!!, que no només amb portar-lo n'hi ha prou, je,je..... pot començar la recerca d'immediat;.....si no el duu,... ja es pot posar el tratge de super heroi i començar a moure tones de neu...per mirar de trobar el que fa un xic compartia uns riures amb ell; si té la mala sort de no trobar la famosa cabina de telefons per posar-se el tratge de super, ......cal que tregui l'estampeta de la seva verge preferida, ....no val que sigui la seva veina...., i ja pot vendre l'ànima al diable....

pensem que molts cops ni amb aquest aparell podrem sortir airosos d'aquestes situacions, però sense ell, pot ser un drama, ..........et deus quedar amb una cara de pa de nous amb xoco que flipes.....
massa cops he sentit que són molt cars...je,je,je.... i m'ho diu un que porta uns piolets últim model, o un buga que flipes o .....
kolta..., quan val un cor??? ...poder desenterrar un company o que et desenterrin,... no té preu.....
be..., és un preu molt alt que tots estariem disposats a pagar....

aquí un mindundi,..... no passeja quasibé mai sense aquest aparell, i li agrada que, els qui comparteixen moments amb ell també el portin...., dic quasibé mai perquè tots sabem que som persones....i el dia que el necessiti potser no el porto.... (el murfi no era el del gersei de ralles, que es buscava a les fotos, oi??)
be...., que cadascú agafi la seva opció, però cal que la tingui ven fonamentada,... no sigui que en questió de segons se li vagi per terra com una torre de naipes........; i llavors ve allò de, 'jo pensava que....'
....qui no ha dit mai aquesta frase celebre????....je,je,je.

entre ironia i un petit consell em despedeix....,
les fotos va per vosaltres, si,si per tots vosaltres...je,je

ciao tutti.... i no us deixeu tampoc la pala.....

keith....

2008-11-30T07:44:00.001-08:00

si,si,si.......avui siiiii!!!
fa dies que la tinc pel mig del pas....fa dies que em mira i no sap el perquè!!!
però en cinc minuts entendrà, que hi ha massa coses que li han passat a davant aquests dies...je,je,je... però avui, l'últim dia de la setmana, el diumenge que tanca els set dies per començar de nou...,ella, entrarà en escena...

si,si,si.......avui li toca ser la reina de la casa...li toca fer soroll, li toca aspirar tot allò que no cal que em faci companyia......
us presento la meva amiga inseparable..... el meu aspirador!!!! je,je,je...., igual que keith richards amb una fender telecaster......
uuuaaaa.....ara ven agafadets farem de les nostres.... a sota el llit, darrera les cadires, sota la taula.... uuuaaa...és una 'maxine'!!!! i mai més ven dit!! je,je,je..
us deix que s'està posant nervioseta....

un marujo....

'la montse'

2008-11-28T08:01:00.000-08:00

els dies volen.....
les hores desaparèixen i els minuts ni existèixen!!!!
fa quatre dies la roca calenta feia bullir la sang que corre per les meves venes.... com si la bogeria s'hagués apoderat del meu cos...., la verticalitat, estirar corda, els somriures amb els companys, les cervesetes fresquetes en qualsevol garitu...., uuuaaaa...que dir de les patates xips o les nits romàntiques baixant de cala montse amb la lluna com a companya...., dies bonics amb gent bonica..
si,si...no saps com, cauen quatre flocs, aparèix la blancor a l'horitzó i......
els gats a l'armari i els mosquetons deixen de fer soroll......., que ha passat???
la sang segueix bullint, però amb un altre destí, ......la montse em mira cada matí, com marxo en una altre direcció...., la veig pel retrovisor..., i ella no enten res.., però sap que la miro, i que m'agrae.....
uuuaaaa....les seves formes....,quin plaer reseguir-les amb mans i peus, reseguir el seu bonic cos...mmmm.....

de nou,...torno a ella, a veure la bonica montse,.... ens saludem!!!... sense soroll, sense reseguir-la com li agrada..., però està contenta...., em somriu..., avui, la visita és amb les vermelletes,..... però amb la intensitat de qualsevol altre vegada..., el recorregut és dispers, ple de pujades i baixades per la pell montserratina, entre branques i fulles, per corriols infinits....
la vista...., sempre amunt per veure les màgiques parets, per veure aquella roca calenta tan peculiar, tan màgica...., i ara tant distant..
m'entrebanco i m'entrebanco un munt de cops, je,je,je....ja que la montse em distreu, capta la meva atenció massa vegades, je,je,... els somriures són per ella,...pels seus racons, pels grans moments en la seva companyia...

el temps ha volat..., les preuades hores han desaparegut...., encara de dia, i sense els companys d'altres batalles..., em despedeixo amb la mà mentre el cotxe s'allunya, mentre la montse es va fent petita.....
el silenci de la vessant nord, la llum de les parts altes, el quietisme general i la seva bonica olor..., fan d'aquest lloc un temple d'activitat, un temple de suors, un temple de pau....

pels amants de la montse....

per sobre els núvols...

2008-11-24T07:18:00.000-08:00

uuuaaaa......!!! coca-cola en abundància, i uns dits inquiets per deixar-se caure per damunt la olivetti,...
...........
va ser un dia de núvols, un dia de boniques neus...., per racons que ens han vist passar amb 1000batecs i ulls desorbitats,.....

aquest dia,...sense presses....amb tot el camí per fer,.... i uns núvols quiets, silenciosos, espectants,...miraven la pujada als 'croissants de xoco'...., on els nostres protagonistes amb bonics moviments, dansaven per sobre uns zics-zacs,....com si d'un bonic tango es tractés...
.......
la vista amunt, ens recordava la cridòria d'ànims...., als combatents d'aquella bonica batalla en mesos passats,...on diverses pujades i belles baixades havien provocat grans suors i esbofecs als guerres de les neus.... a aquells cavallers que enfilats sobre les seves llances perseguien l'infinit....
.......
amb el cim sota els seus peus..., i amb un mono traicioner....., van plegar les pells...., per anar a buscar els pròxims zics-zacs on el silenci i la pau encara serien majors.... de nou mirades i somriures els portaren per sobre aquella bonica traça...., per sobre aquella bonica neu...
i com pirates, sobre un bonic veler, aquelles dues siluetes...desapareixeren per sobre els núvols.....

...al món dels somnis....

entre hores...

2008-11-22T13:32:00.000-08:00

encara....entre el son i la vigília,....després d'una migdiada a deshores,...unes paraules més, je,je,je..., aquest cop, una copia serà el meu article,...unes línies que he trobat a la contraportada d'un cd... no és un cd qualsevol, je,je...

cumpliendo con mi oficio
piedra con piedra, pluma a pluma,
pasa el invierno, y deja,
sitios abandonados
habitaciones muertas:
yo trabajo y trabajo,
debo substituir
tantos olvidos,
llenar de pan las tinieblas,
fundar otra vez la esperanza.

pablo neruda

un regalet..... per qui sàpiga en quin cd es troben aquestes línies....je,je,je..
ciao tutti....

una clau del 12!!!

2008-11-19T14:56:00.000-08:00

....em costa obrir els ulls, encara és molt dora; però unes veus arriben de l'habitació del costat...
conec aquesta veu,..je,je,je... un amic que fa temps ens vam conèixer, si,si....mira.. avui intercanviarem uns mots sense saber-ho....;sento que demana si ja he marxat, je,je,.je,je, em reconeix la rialla, i el sento riure!!!... és ell!!!
...........
uuuaaaa.....hauria fet un xic més de llit, una miquetona de mandres,.... però avui!!! és dia de recollar uns cargols...je,je,je..., les boires omplen les parts baixes d'osona; una boira humida i trista que fa tremolar entre plomes....buuuuffff!!! la mandra em condueix a buscar la meva droga, aquella olor, aquell gust amarg,...aquell café del matí, mmmm..... avui acompanyat d'una pasta amb xocolata!!!, je,je,je...però no ho digueu a ningú!!!
les 'nenes vermelles' em miren desde la bossa, també tenen mandra,...no m'extranya, la pujada a bellmunt està coberta d'una bonica boira, ....ja tenim aquí les 'altres nenes'!!!, les meves germanetes....., es saluden..riuen, tremolen...
la frase cau per si sola, je,je,je....has portat la 'clau del 12'; je,je,je....les blavetes somriuen, però l'han portat, siiii!!!,.. la pujada serà infinita,..un bonic calvari de suors i pulsacions altes..., je,je,je... 'sempre porta la clau del 12!!! per collar-me i recollar-me,.....i m'agrae!!!
sortim per sobre la boira.., el sol ens dona la benvinguda.., ja es veu el santuari de bellmunt..per cert un xic lluny encara...catxis!!; la pujada no és gens tonta..però el paisatge espectacular!!! uuuuaaaa....el mar de núvols com una tenebra per sota nostre...i els dos nois camí d'un olimp imaginari,...cada dia les blavetes em sorprenen, cada dia em fan somriure...cada dia em fan patir!!!....però que bonic patir al seu costat, al seu darrere....
la espectacularitat del dia ens sumergeix en un estat d'alegria.., oblidem que estem corrent, oblidem els números digitals que ens connecten amb la realitat....
volem i volem per sobre els núvols,...només trepitgem el terra per tornar a impulsar-nos....

l'aigua de bellmunt remulla les nostres goles.... i de nou, un vol de baixada fins les boires més espeses,.....2horetes al paradís...mmmm...
gràcies blavetes....per ser tan maques!!!

'hoy no he tocado el suelo con los pies y me siento bien...'

the zic-zac strikes back!!!

2008-11-12T10:17:00.000-08:00

....dia de boires i de resol...., dia de solitut a l'entorn....

només el zic i el zac, fotent-li pegues a la 'punta arrablo'......, també coneguda com la sierra de la custodia.......

de sobte....!!!, entre zic-zac i zic-zac...., el sol ens ha vingut a veure!!!

....... i a cau d'orella, ens ha murmurat massa coses....

uuuuaaaa!!!....., oléééé!!!..... han estat les nostres expressions davant de tant bonica imatge....

imagineu-vos......, als peus del montperdut....., un parell d'amics parlant sobre dubtes existencials, de que fer...., o que deixar de fer...., aquest hivern.......

i mira per on!!!.....,el deu 'ra' ha decidit per ells....., les decenes de zic-zacs de la custodia han decidit per ells....,....je,je,je..

uns riures bonics han sortit dels seus llavis,...el ritme s'ha accelerat...., .....i la següent expressió ha sigut.......'se van a cagar'!!!.....je,je,je,je...

aquella flameta..., latent...., que cremava per dintre..., molt a poc a poc....,... que inclús a vegades costava de veure....; ha revifat amb molta força...., i ara....., esperar que cremi i cremi...., fins que tornin les boniques orenetes......, je,je,je

si,si,si!!!!.....sens dubte!!!....., se'ls tornarà a veure per les compes !!...., je,je,je...., a les sortides, als talls a peu...., i sobretot......., a les baixades violentes i al territori zic-zac!!!...je,je,je...

un somriure......

traces....

2008-11-11T16:39:00.000-08:00

avui....., un dia qualsevol....., en un lloc qualsevol......, tot mirant com neva.......
...no sé massa perquè....., he fet una relectura de tots els escrits d'aquest humil blog....
i clar!!! ....no puc ser gaire objectiu, ja que cadascuna de les lletres i fotos són de collita pròpia......je,je,je
també sé,.....el que em trobaré, després de cada coma, de cada punt, de cada espai.......
però......, he disfrutat cada línia, com si fos la primera vegada........
amb això no dic que siguin bons, ni molt menys.....,
si no més aviat...., penso en el que m'ha portat, a escriure'ls....; i a clicar cadascun d'ells, je,je,je... tots tenen alguna excusa per ser, tots un motiu, tots una història amagada al fons d'algun paràgraf...je,je,je...
a través d'aquestes línies, d'aquests textes..., fets ràpid i corrent.....,
entenc millor molts autors............, com ara lorca, ....i molts altres que m'han ocupat estones d'algun bonic dia.
en que devien pensar....., on tenien el cap....., aquests grans escultors de línies fantàstiques.....

'luna,luna,luna......,
si vinieran los gitanos
harian con tu corazón
collares y anillos blancos....'

uuuuaaaa!!!!
m'agraen aquestes linies del 'romancero gitano de lorca'....., sempre l'he trobat bonic....,

les seves ments devien viatjar....., mentre deixaven que la seves plomes impregnessin els papers blancs....,
que els feia brillar els ulls..., per escriure d'aquesta manera.....

penso que..., potseeeeer!!!....., el mateix...., que a nosaltres quan les llegim!!!!!!!

'amant dels grans escrits.....'

tu rai.....

2008-11-11T05:41:00.000-08:00

qui no ha sentit mai aquesta expressió??
qui no ha dit mai aquesta expressió??
'el meu avi' josep, un gran mestre!!!! sempre em deia, que hi havia un home, el 'tu rai', que se l'enduia la corrent del riu, i la gent, encara li deia, 'tu rai'!!!!
quanta raó tenia el meu avi, i gran amic josep!!!
quantes i quantes vegades t'has de sentir aquesta expressió maleïda, al llarg dels dies, al llarg dels anys....
em fa pensar que la insatisfacció popular és massa homogènia, que només volem allò que tenen els demés, les vides dels demés, les feines, les dones, els cotxes, els calers...., sempre mirant per la finestreta per veure que fa el veí........
però que pasa!!!
perquè collons, no mirem de portes endins!!! perquè... tot el dels altres sempre és millor, sempre les vides dels altres són més fàcils; ......sempre tothom neix amb la 'puta' flor al cul, menys un mateix......,oi???
els altres tenen una vida més fàcil!!! si,si,....... sóc jo el més putejat, ...sóc jo el que mai té sort, sóc.........
escolteu!!!! escolteu!!!!
la sort s'ha de buscar!!! no ens vindrà a cercar al sofá, ni al bar, ni...........; no!!!
la sort s'ha de crear, com si d'un mur es tractés!! un gran mur!! .....i .....és de mica en mica que es va construint!!!
..... al llarg dels anys, al llarg d'una vida,..... potser més o menys....., conseguirem allò que volem, allò en que més o menys haviem pensat!!!...... je,je,je...
si més no!!! ......si hem lluitat, com antics guerrers, com guerrers espartans!!! sabrem el valor de les coses...., el que costa conseguir-les,......... les conseguim del tot o no!!! ....cal però, perseguir-les!!!
cal!!!....entrar en batalla cada dia a dia per buscar aquestá sort que volem!!!
si no és així!!!!
ens passarem la vida, dient als altres, 'TU RAI'!!!! i només, els 'tu rai' sabrem que 'la suerte no pica a tu puerta'.

aíííííí queda!!!!

la nit.....

2008-11-09T17:30:00.001-08:00

(ta en contrucció!!! mirarem d'anar per fenya, que anem per pressupost i no per hores!!!)
gràcies lectors... se os quiere!!!!

pelayo....

2008-11-08T13:32:00.000-08:00

una història...., quatre línies,... sobre l'últim pastor transhumant del pirineu.....

pelayo garcés és el seu nom, ordesa casa seva, les ovelles la seva vida...

un home que desde els seus 13 anys, cada maig-juny pujava a ordesa a cuidar les seves obelles, on vivia en una bonica cova; bonica seria per nosaltres per estar-hi una estona, l'estona del curiós; que entra, xafardeja i marxa; però per ell..., casa seva!! una cova humida, una cova encara amb les seves eines, una cova amb el seu nom...... 'la cova garcés!'.

avui, passant per davant, m'han passat pel cap totes les anecdotes que m'han explicat d'aquest gran home; .......apassionat d'aquest racó de món i dels seus animalons peluts, les seves 3000 ovelles....

si, si,....va estar pujant per aquests paratges més de seixanta anys de la seva vida; mai va estar atret pels cims, mai va fer el montperdut; mai ningú conèixera aquests racons com ho va fer ell!! cada racó, cada pedra,......

els seus últims anys, feia vida a góriz, on el cuidaven com el que era, una gran persona; algú que ja era aquí abans que es construís el refugi, un fill d'aquesta terra....; les seves previsions meteorològiques eren exactes, je,je,je.... no com estem acostumats....perdoneu que rigui, je,je,je....

el gen pelayo, amb el seu bastó, en el qual s'arrepenjava molts cops per poder caminar; recorria amunt i avall per aquestes valls les seves amigues de pel llarg, les seves inseparables nenes....

un home ple d'històries, un home amb qui passar hores de conversa,.....

si,si,....anecdotes i més anecdotes, je,je... imagineu...... més de seixanta anys per aquest bonic lloc,.......uuufff!!!

tota una vida dedicada al seu treball, la transhumància....., ...el gran pelayo!!!!

fa dos anys una enfermetat el va separar de les seves ovelles i de la vida per sempre, però, no del record dels qui el van coneixer....

una nit plena d'estels acompanya aquestes línies; una nit...., com tantes havia passat aquí aquest gran pastor.......

góriz!!!

2008-11-06T11:22:00.000-08:00

si,si,si.....tic amagadet en un lloc perdudet, je,je,je...

avui tenia aquest aspecte la meva residència d'aquests propers dies...; ja ho sé, s'està millor a casa.., al sofà..., mirant les series de cada dia..; aquells programes tan fantàstics...., oooohhh!!! i jo aquí!!! catxis!!!

i a més sense cobertura de móbil!!, no sé pas si podré soportar allunyar-me tant d'aquesta quotidianitat tan bonica,.... els 100sms diaris, les 3000 trucades, els programes de la 'sobremesa', les noticies, ........ je,je,je...

vaaa..., ho intentaré!!!, ja que aquí tinc altres cosetes,...je,je,je... la tranquilitat, que no és poca, je,je,je... i a més m'han dit que té una germana que deu ni dó!!! je,je,je... que és diu harmonia!!! je,je...

un lloc on els cotxes no fan soroll, no tenen ni claxon, je,je... les cervesetes tenen un altre gust, i acompanyades d'unes chips, és una orgia de sabors d'alçada!!!

i com no!!! avui ja hem tret les llances a passejar, si,si, avui ha estat el retorn de territori zic-zac!!! uuuaaaa...... barreja de sensacions, massa plaers retinguts durant uns mesos, i ara surten tots a la vegada!!! com esperitats!!! ....imagineu!!! ..bona neu, somriures, zic-zacs, je,je,je... i de moment no massa gent; he dit no massa, rectifico!!!, gens!!! je,je,je... la muntanya és nostra!!!

apreciats asidus!! us envio uns petons bonics i ven nevats!!!( ja us els repartireu, eeehhh)

doncs apa!!! que haig de preparar el soparet...mmmm...!!!

ciao tutti!!!

neu....

2008-11-05T16:00:00.000-08:00

bonic nom per una noia......
no entenc però, perquè acostumen a posar neus.....; quan trobo que neu és més tendre, més fresquet.....
la neu......, que bonica ella, que blanca....., uuuaaa!!! un deliri passejar per ella......; un somni estar-hi hores....
la neu......, els floquets amuntegats com un munt de sorra blanca d'una bonica platja....
la neu......, que la natura amaga, amb unes grans mantes blanques......
si,si, jo l'he vista i és bonica....
mmmm....., la neu

la pell té memòria....

2008-11-02T03:48:00.000-08:00

..........massa vegades, la pell ens recorda; el fred, la calor, les sensacions,.........
la pell......, aquella capa que recobreix els nostres sensibles i delicats cossos; aquell tel últim que ens recorda tot allò que fem, per on passen cadascun dels minuts d'aquesta vida,........
la vermellor ens detecta la bona companyia del sol, la pell de gallina la frescor i les grans sensacions,.....mmmmm......
tots els moments pujant i baixant per corriols, tots els grans moments ripollencs en comapanyia de "les negretes", de la "especilight", de la "scotty"; tots aquests minuts entre somriures amb aquests gran companys, m'han fet entendre i compartir grans cosetes, m'han fet més personeta.....; la meva pell s'endú cadascun d'aquests minuts de germanor i riures de tota mena, les hores amb els tocs a la bombolleta blanca, els diàlegs d'airbag, je,je,je.. em deixava les dotzenes de donuts anant i venint!!!...(gràcies...)
aquest jo, avui, enveja aquests animals que mutan la seva pell, aquests que la canvien i queda pel camí, com un tornar a començar; com un canvi de jo!!!
però no!!! jo no canvio la pell, tot i que a vegades m'aniria be, je,je,je....... aquesta setmana he canviat de pell; he mutat!!! si,si, d'aquesta m'enduc la pellofa vella, són els dos últims anys de la meva vida per terres boniques i bons amics; si,si, vosaltres torn B.
la pell té memòria.......

la musa....

2008-10-28T05:02:00.000-07:00

avui estem molt i molt generosos, i donat que tinc una amiga molt especial....., com no, la tiparraca de la foto!!! podem fer un petit joc al qual ella hi accedeix per voluntat pròpia. no ha estat amenaçada, ni hem segrestat ningu de la seva familia; ni res per l'estil, lo únic que li va el 'rollo'.
es tracta d'encertar de quina model de l'alta costura i prostituta de luxe es tracta. donc les dues opcions, ja que alguns la coneixeran per una cosa i altres per una altre. us donaré alguna altre pista, ja que si no és un xic difícil, en sóc conscient!!!
la pista -té un bikini d' un altre color!!!. apa, ara sí que...., buaaa, m'he pasat, ara ho encerta fins hi tot la iaia del 'pixa'; que qui és el pixa??? cony el de la frase, de: que pasa pixa!!! home, home, el gran pixa.
be, doncs es tracta d'encertar el nom pel qual se la conèix. je,je,je.
qui tingui la sort d'encertar-ho, tindrà dret a una cita amb aquesta musa, una cita que no oblidarà en la vida, li asseguro..je,je,je..
la suerte está echada, i ella impacient per coneixer-vos,...je,.je...
ciao tutti!!!

quan el tamany importa....

2008-10-28T03:48:00.000-07:00

quantes coses ens venen en ment, en les quals el tamany importa....., buuuaaa!!! un munt d'elles. i sense ser típics, i entrar en terrenys de 'lo sexuá'; direm que hi ha moltes altres coses, eeehhhh!!!!, si, si, a mí m'han dit que més enllà d'això hi ha més coses al món,
de debó!!!
i m'he disposat a esbrinar-ho, i mira per on....., en aquesta foto es veu que el tamany SI!!! que importa. segur que si aquest ratoli peses 80kilos aquest gos no li estaria tocant els ous.....; però com se sol dir, el peix gros es menja el peix petit!!!; les majories es mengen les minories....; i amb gana pots arribar a menjar qualsevol cosa...je,je,je...
imaginat a l'entrada d'un local, on el 'segurata' fa tres com tu...., segur que no et surts de la fila, ni li demanes per ballar, je,je,je..., ara, si la cambrera, d'aquest mateix local, té un 'scott'(marca de bici americana), com el meu cap, segur que et prens més de dues copes, je,je,je....; ja ens estavem anant fora de tema, a 'lo único', catxis!!!
retomem on ho haviem deixat, ......era algo d'un ratolí oi?, doncs si...., si la cambrera té.....; ai no!!!, que si el ratolí té un scott( model scale, amb doble suspensió), li demanarem les begudes a ella. uuuffff!!! se'm barregen les coses.....; pararé un parell de minuts per concentrar-me, que si no costa molt, eeehhhh!!!!
(2minuts més tard) ara ja tinc clar que el tamany és important en moltes coses, però en moltes altres potser no tant, perquè al final el ratolí i el gos es van fer amics, i ara viuen junts en una caseta a la muntanya(que no és ni gran ni petita). i a més!!! tenien un colega promotor, (que tenia una germana que posava copes en un bar(que tenia un scott)), i els hi va fer un bon preu per la caseta. aaahhh!!!.... el que mana a casa és el ratolí, que té un genit!!! que paké!!!

un dia qualsevol, un paio qualsevol, per barna!!!....., amb el seu cotxe flamant, llarg com un dia sense pa...., 3hores buscant aparcament, i només en troba per cotxes petits, per cotxes de classe treballadora!!! je,je,je... comença a pujar-li la mosca al nas, però no per aixó els llocs es fan més grans; s'adona que potser no calia comprar-se un barco(eeehhh els barcos no mels toquis, eeehhh) ni una limousine (cotxe per casaments i actes de caire rococó...), je,je,je.....; ara.., l'estrelleta de davant el capó, o les rodonetes olímpiques, que no parin de brillar, je,je,je...; sota una pluja intensa i cap lloc per deixar el buga, de model,'ken i su cotxe familiar', je,je,je...
al final opta per un parking no gratuit...., ja que porta 5h donant voltetes per les boniques manzanes barcelonines, el passeig de gràcia(los niños que lloran), la rambla(9a), la gran diagonal, sarrià, sans, plaça catalunya i plaça espanya,......, si,si, com un bus turístic!! je,je,je....;
i el que les coses són!!! el paio ara ha deixat la feina de corredor de borsa( que com estan les coses) i és dedica a passejar gent per barna mentre busca aparcament, je,je,je....; i diu que es guanya prou be la vida.
si és que gran o petit no és el problema, si no la imaginació de cadascú.....je,je,je.
us deixo que he trobat lloc per aparcar, aquí davant del bar, on la cambrera té un scott de doble suspensió, i un germà que ven cases a la muntanya!!! je,je,je....

us prometo que deixo les substàncies prohibides aviat...je,je...

les excuses, excuses són....

2008-10-27T08:00:00.000-07:00

més o menys creibles, més o menys bones, més o menys encertades; les excuses, excuses són......
penseu en els centenars d'aquestes, que us heu menjat, o be heu servit.....; uuuuffff...... massa cops aquest comodí ens acompanya a llarg del nostre sinuós camí. un recurs massa fàcil per desempallegar-se d'algú; és bonic?
n'hi ha de boníssimes, de no tant bones, de........, però pensem en qui les rep, en qui li toca menjar-se aquest plat que no ha demanat. en qui potser tenia una ilusió per fer quelcom, per estar amb algú, per anar algu lloc, o per......; però aquest bon moment esperat s'ha convertit en 10segons en un fantàstic plat de bledes fredes ......,mmmmm..... que bo!!! quin gran canvi!!!... je,je,je.
doncs potser la cara de moniatu, o de pomes agres reflexa el bon gust d'aquestes màgnifiques bledes fredes!!! va, ara també hi afegirem que estaven crues,....., apa!!! ara sí que estan de la muerte!!!
penso, luego insisto!!! que potser caldria un no quan toca, i no un si, ni potser un ja veurem....., si és no, és no!!! potser el que ens agrada, és donar esperances???
........més enllà d'aquí encara està per pensar-hi. (sortirà en el 2on fascicle, ya en su kiosko!!!)

hi ha un lloc, on les rebudes sempre són alegres, on mai un si, ocupa el lloc d'un no!!, on sempre hi ha lladrugs i carantonyes per tothom. je,je,je.....els qui coneixeu el meu amic ja ho sabeu...., je,je,je. en el seu món no existeixen les excuses, je,je,je... és el meu millor amic!!!!

potser ningú es mereix ni la més cara de les excuses, ni la excusa més barata!!!
nutxi pels amics!!!

donuts

2008-10-23T06:56:00.000-07:00

be, aquestes línies són pels interessats en agenciar-se una panificadora; ja, a través de la compra, o el furt....
ja cadascú sabrà que se li dona millor...
doncs be, jo us explicaré quatre coses; com veieu a la fotografia, són petites i molt portables..., la foto és vella i no s'aprecia molt be, però us asseguro que la tens a casa i ni te n'adones, jo ara estic a la biblio, i estic fent pa aquí en un racó; si és que són la hostia!!! je,je,je ...buuuaaa!!!! és una passada, i a més és una catxonda, quan s'escalfa......, apartat!!!!,....uuuffff!!!
jo fa uns dies que en tinc una, i...... surten amics per tot arreu, tots volen el seu pa!!! si,si ..... fa un pa que......!!!...ei,ei,ei... que és una panificadora, eeehhhh!!!!
mireu-vos la foto i decidiu-vos, la tenen en diferents colors!!!
ja veieu, amb una "maxine" així qualsevol es menja uns donuts eeehhhh!!!! be, uns donuts són uns donuts!!!

el zic i el zac.....

2008-10-23T04:07:00.000-07:00

uuuuffff......... territori zic-zac???? m'agrae aquesta pregunta!!!
doncs mira, penso que és una manera de fer..., de respirar, de mirar, de ........., una manera d'entomar les coses i una manera de fer-les.
va sorgir d'entre muntanyes plenes de neu, va sorgir d'entre suors i fatigues. hores i hores, fent lliscar les llançes per traçes i somriures; hores i hores fent pujar i baixar el cos fatigat per cims i pendents de vèrtic....
el zic i el zac són....., je,je,je..., ara no en parlarem, potser en altres línies, je,je,je... be, tothom qui porta una zic-zac, els coneix!!!
que és una zic-zac??? uuuaaa.... és una samarreta de pirates, una samarreta de somnis i moments fantàstics,..... si,si, una zic-zac és un estat d'ànim!!!
va ser una serie limitada..., unes, per uns.... je,je,je... (proximament penjaré foto t-shirt..)
es despedeix en zic....., un somriure pel zac!!!

700gr de pa....

2008-10-21T07:14:00.000-07:00

avui això serà un petit concurs, je,je,je.....
donat que, el teclejador d'aquestes línies, ha adquirit una panificadora explèndida de fàcil utilització......; us brinda la oportunitat de fer-vos amb un panet de cereals, nous i xocolata..mmmm.....
oi que ja noteu pessigolletes a l'entrecuix, je,je,je....
be, es tracta de respondre unes preguntetes sobre la bonica fotografia, val???

1. com s'anomena el tall que hi ha a la roca, al cap damunt de la foto?
2. com s'anomena el refugi que veiem a la foto?
3. ens trobem en terres aragoneses o franceses?
4. el/la que sàpiga com es diu el punt més alt de la franja rocosa (en aquest cas cap a la dreta, no surt a la foto), o be, el de l'esquerra que surt a la foto, s'endurà un premi molt extra!!!!
be, ja teniu feina.......; els que encertin els dos punts de la pregunta quatre poden triar premi, je,je,je......
ciao tutti....., vai a fer panets....

la cabaña del turmo

2008-10-20T07:09:00.000-07:00

una de les últimes nevades d'aquest hiver, ja llunyà......, de passeig 'territori zic-zac' per la bonica vall d'estós; mentre la dialéctica els tenia entretinguts, s'acostaren a llegir un cartell: 15' la cabaña del turmo. paraules que van retumbar molt endins del zic i del zac.
olééééé!!! la cabaña del turmo!!! si,si.... la cançó de celtas cortos..
' 20 de abril del 90, hola chata como estás??, te sorprende que te escriba??, tanto tiempo es normal.....' uuuaaaa!!!! el pas es va accelerar, volien veure la cabana, on possiblement '...las risas que nos haciamos antes todos juntos...'.
si,si, allà estava un bonic refugi no guardat, enmig d'un pla bonic com cap altre, la cabaña del turmo, preparada i esperant al caminant que requereix del seu aixopluc. vam parar un moment i vam tararejar tan bonica canço, '....pero ja no queda casi nadie de los de antes...'. uuufff!!! quin moment més bonic, la cabana i territori zic-zac cantant pels animalons del bosc, je,je,je.... bonica lletra, bonics moments, ........., llàstima que no poguem viure sempre a la bonica cabaña del turmo, llàstima que massa cops la vida ens ensenyi la seva duresa, i ens allunyi de la cabaña del turmo,....., llàstima!!! però la lluita continua......je,je,je...
ens trobem a 'cabaña del turmo' companys.....
(la foto és d'un altre bonic lloc, del qual avui no toca escriure, ciao tutti...)

me dejaste sola un amanecer.........

2008-10-20T06:44:00.000-07:00

uuuffff....... fa encara pocs dies, va tenir lloc un dels grans concerts de rock més facinants que encara es poden disfrutar, en àmbit nacional. es tracta dels grandíssims 'extremoduro', amb el sempre infatigable(.......), roberto iniesta al capdavant. uuuuaaaa!!!!
els que vau poder assistir; avui sou éssers envejables, per paios de ment dispersa com la meva. el sant al cel i el concert a l'0blit, catxis!!! si,si, no vai pensar-hi mai més, fins que passades unes hores, una carona de son i satisfacció em donava la noticia de tan gran event. el seu rostre reflexava cadascuna de les lletres, cadascuna de les birres, cada segon d'aquell tremendo concert en terres de ponent......
pel meu rostre van passar tots els moments en que ha sonat una lletra, un estribillo, un tarareig, un.....; la imatge del 'robe', descamisat i amb la mirada perduda; aquella veu reconeixible entre milions d'elles.
però tot torna!!!! i esper ansiós que 'extremoduro' no trigui a deixar-se caure per 'tierras para el àguila' o per 'un trozo de planeta'......; aquí estarem esperant.....
i pels assistents!!! esper que assaboriu tan exquisit moment....
......donde estan mis amigos???

excuse-me......

2008-10-16T11:07:00.000-07:00

de nou cosetes curioses........, be, curioses per un servidor......
els waters, cagaderus, pixodroms,..........., també se'ls coneix com excusados.
ara s'enten quan estàs en un sopar i algú, com si li sonés el mobil; diu: excuseu-me!!!
aaahhhh!!! no l'estan trucant, el que passa és que s'està cagant, je,je,je...
be, està prou be aquest nom, ara miraré de pensar-hi i afegir-lo al meu pobre vocabulari. encara que, al no ser un monosílab, no sé si podré encabir-lo en la meva memòria de peix de peixera!!! si, si, com aquells peixets carbasses, que es passen el dia obrint i tancant la boca.... je,je,je..
be, m'haureu d'excusar que......., m'està sonant el mobil!!!
ciao i ens veiem als excusados!!

mtb.....

2008-10-16T04:08:00.000-07:00

avui tenim varies amiguetes,..... no només dues o tres com de costum, i a més avui són de roda "gorda"; la scoty, la treky, la corrateky, la canondeily i la connely.
un grupet de guerreres que no deixaran de pujar i baixar per les valls properes del magnífic cadí. si,si, avui la batalla es succeeix per la cerdanya occidental. per boscos humits i corriols de vèrtic, uuuaaaa!!!! quina passada tenir com a guia una scoty tan juganera, je,je,je...."que preparados vienen los de fuera", je,je,je...
després d'unes horetes de suors i vistes tremendes per paratges fantàstics, i boscos de follets i fades, retornem a la 'partenza',........
merci deu 'ra' per la companyia i l'agradable temperatura; i com no gràcies a totes les companyes de rodes gruixudes. je,je,je...

la tardor...

2008-10-13T08:11:00.000-07:00

els núvols, les fulles seques, l'ambient humit...... un envolcall idoni per un matí ple de suors per racons ripollencs....
les espardenyes han sortit de gresca, je,je,je... si,si com ho sentiu!!! "les vermelles" i "les negres", han fet un tomb pels colors de la tardor, han suat per pujades infinites i s'han deixat anar per baixades de xerrameca....., han sortit engrescadetes i somrients.
un ritme gens tontu les ha endinsat per boscos de fades i follets; boscos d'animalons que et miren passar sense ser vistos, uuuuaaauuu!!! quins racons més màgics ens han fet descobrir avui "les sabatilles negres".
merci "negretes"

el cole..

2008-10-09T04:20:00.000-07:00

a ver, a ver...., si no és por no ir!!! però als nens ens han sortit unas "cosiyas", i clar......, ja se sap, avui no, demà tampoc, l'altre no puc,...... i així oblidem on està l'escola, je,je,je.... uuuffff!!! i tots els altres dies buscant-la!!!
si és que sobreviure és molt dur, i em de currar ja de jovenets per quan siguem més grandets saber-ho fer. si ara a tot arreu demanen experiència....., i quina experiència dona er cole!!! je,je,je...
ja veieu, i ara con "er papa y la fragoneta nueva tenemo muxo trabajo...", però "sus prometo quer dia que pugui hi vai...., vale pixa???"
ya vengo pa!!!

clinex forever...

2008-10-09T04:06:00.000-07:00

així és com es pon el sol als "caños de meca", uuuffff.... quina manera de posar-se, eeehhh......
un indret per perdre's, per deixar que el vent recorri tot el teu cos.... un lloc on les platges són fantàstiques, si,si, amb les dunes, alguns matolls clàssics, les pedretes..... i com no, el mar de plata!!! que és el color que agafa l'aigua quan li reflexa aquest radiant sol. Brutal en tot el seu conjunt, us aconsello portar uns clinex, per les llàgrimes, o pel que pugui passar, .....je,je,je...
una cosa us haig de dir, m'havien parlat que era una platja famosa pel seu nudisme; i jo, cap allà!!!
iiii...., o fan un nudisme diferent..., o allà els més despullats, els pescaitos del garitu!!! je,je,je. potser no era el dia, je,je,je... però val molt i molt la pena un banyet,.... ara hi penso i mmmmm......, quelcom oprimeix el meu slip, je,je,je...

la isla....

2008-10-08T12:48:00.000-07:00

em deixo caure per san fernando, "la isla de san fernando"; on va nèixer un dels més grans del flamenc; josé monge cruz, més conegut com "el camarón de la isla". uuuuffff...... només arribar em rep el seu monument, i em recorda on em trobo,....... mmmmm..... terra flamenca, es respira, s'olora,......... aquí s'han donat moltes palmes, s'han tocat infinites siguiriyas, soleas, bulerias,........., uuuuffff!!!!! que gran......
darrera la figura del mestre trobem un dels locals més frequentats, "la venta vargas"; on el seu propietari té molta música inèdita de camarón; un home amb ulleres que passa desapercebut, i que guarda uns tresors que molts voldrien.......je,je,je..
voltant per la isla, m'apropo al cementiri, després de visitar un parell de bars per hidratar-me fort de cervesa, je,je,je.... allà em trobo a camarón; que espera al visitant com dient "va que cuando esteis todos empieza esta fiesta gitana!!!". assegut en una cadira i amb unes roses vermelles com la sang, que algú li porta cada dia, et permet apropar-te per respirar el que allà es respira.........
uuuuaaaa......!!!! massa sensacions fortes en un dia....., ja de retirada i buscant el local de la penya de camarón espetego en un temple del flamenc...
si,si, el bar macarena!!!! uuuffff....... això ja no sé si el meu cor ho soportarà, je,je,je... les fotos pengen per tot arreu, camarón, la perla de cai, els maita vende ca (fills del bar), i molts altres del món flamenc, la lola...... els més grans passaven i passen per aquest bar on tant se'ls estima....
el cambrer m'explica i m'explica, i jo escolta que escolta, ell erre que erre i jo dale que dale, a las cañitas del bar, je,je,je. era digne d'escoltar,..... li brillaven els ulls, de la seva boca sortien els noms que jo volia escoltar,.... uuuffff!!!..i l'infart a punt de venir-me.... però la cervesa em mantenia entre el xoc i el no-xoc, je,je,je.... em parlava molt dels ""maita", és clar!!! eren fills d'allà!!
em fa entrar en un menjador, on enlloc de sants i verges hi trobem els deus del flamenc!!!! buuufff!!! ara si que caldrà quelcom més que una canyeta per fer-me tornar en sí.... me muero!!!
un personatge entranyable, aquest cambrer, quina estimació més gran per la seva gent, pel flamenc!!!
gràcies "bar la macarena" per aquesta bonica estona.....
ciao pixa!!!

pescaito frito!!!

2008-10-08T11:03:00.000-07:00

ostres!!! us puc assegurar que a "cai" no només es pot menjar pescaito, també tenen una carn que flipes, i si noooo..... mira la foto,......, decideix tu mateix...., mmmm...... les gaditanes!!! a més ja veus, les fan volta i volta!!! je,je,je... i pa comerselas!!!

un dia qualsevol....

2008-10-01T05:48:00.000-07:00

vull formular una pregunteta als lectors d'aquest simple blog, que són aquelles tres coses que més us satisfan al final d'un dia qualsevol??, podeu explaiar-vos........, aaaahhhh..... aquesta pregunta només és per agosarats/ades.

les boniques orenetes........

2008-10-01T05:32:00.001-07:00

les boniques orenetes ja han marxat, l'estiu ja ha arribat a la seva fi, i com cada any arriba la fantàstica tàrdor, i amb ella algun que altre vaixell pirata!!!!
avui a l'horitzó ja es divisava algun vaixell amb veles negres, indiscutiblement amb una bonica bandera al màstil major, .... si,si, una bandera amb dues tibies; un troç de roba que indica que cal preparar-se per les grans batalles....., si, si, ara s'ha de sortir a navegar, cal anar a cercar aquelles onades que ens ensenyaran els secrets de la batalla. aquells dies de suors i llàgrimes que desitgem patir!!!
ara els vaixells navegaran amb les veles esteses, sense poor a afrontar terribles tempestes o terribles batalles,..... cal doncs prepara-los per sortir, cal tenir-los a punt per dies pròxims que vindran.....

bebeu amb moderació.....

2008-09-28T05:55:00.000-07:00

encara no entenc pq les etiquetes de la ratafia són borroses!!! je,je,je.... potser serà el seu consum que fa que es tornin borroses, je,je,je...
la ratafia russet, una de les millors ratafies que hi ha; originària de la capital garrotxina. entre volcans, fagedes i boscos de roure i alzines trobem la ciutat d'olot. lloc on si demanem la ratafia pel seu nom, serem benvinguts.....
una visita a olot i els seus voltants no té cap desperdici, bones passejades, bon menjar i bon beure.... aaahhhh!!!! iiii..... si esteu de sort alguna olotina us regalarà un somriure.
ciao tutti!!!

buuuffff..........!!!!!!

2008-09-27T07:50:00.000-07:00

today, la guapa de la "bh", la incombustible "ditec-r" i la entremeliada "goka", han anat a un festival de suors i llàgrimes. tot amenitzat pels 6milions de caçadors de bolets.....je,je,je... que això, si fem números, és un bolet per persona...
les tres nenes han fet de les seves, i han suat de valent a les rampes duríssimes del taravil.... oléééé!!! com estaven de guapes i radiants amb tant de lluiment!!!!
això sí!!! esperaven una escalada un xic més curteta, i menys mantingudeta!!!
i no!!! ha estat llarga, i dura, com la ......del nacho!!!

aaaaiiiii!!!!.........camarón!!!!

2008-09-25T07:37:00.000-07:00

entre mans una guia de la fabulosa ciutat de "cai", tot encuriosit busco algun troç de pàgina on parlin d'ell, d'un dels grans del flamenc, de josé monge cruz!!! però em costa, no el trobo, aaaahhhh..... aquí!!! en un lloc recòndit a peu de pàgina, hi surt el seu nom....... quedo un xic desenganyat d'aquesta puta guia!!!! un dels fills més emblemàtics que ha donat "la costa de la luz", i no surt per enlloc!!! catxis!!!!
sort que per trobar "la isla de san fernando", lloc que va veure nèixer un dels deus del flamenc, "camarón de la isla", no cal guia, je,je,je,je....
el nom de camarón de la isla li ve, pq com era blanquet, el seu avi li deia que era "blanco como un camarón", i de la isla pq va nèixer a "la isla de san fernando"!!!

un passeig per les boires...

2008-09-25T07:09:00.000-07:00

dia de boires i temperatures baixes......, dia de comàrques humides, ripollés-garrotxa!!!
la"ditec-m" surt de gresca amb la goka,...mmmmm..... ja us ho podeu imaginar!!!! si, si, si!!! gemecs i més gemecs a les pujades, olééééé!!!...mmmm...... fresqueta i tranquilitat a les baixades.... boniques mirades entre elles.... em sembla que s'agraen un xic, somriuen...... i passegen juntetes!!!
durant quasibé tres horetes han campat al seu gust, revoltant per bonics paratges, i en companyia del bonic sol; que les ha trobades més tard, ja al cap de munt de capsacosta. trobo que fan un bon trio!!!
ja de tornada, un adéu amb les bieles!!!
- fins un altre dia "ditec-m" de bonic somriure!!
- ens veiem aviat "goka" tremenda!!
ciao.....

bici o a peu??

2008-09-23T07:51:00.000-07:00

amb aquesta senyal podriem començar un debat, bambes o rodes de cautxu, viatjar amb motxilla de 90litres o alforges.....je,je,je,.... sabeu una cosa farem un xic de tot, i cada coseta quan toqui, i així no cal debat!!!

friends

2008-09-23T07:40:00.000-07:00

la col.locació d'un friend en un lloc tan exposat com aquest, no és del tot fàcil, i per això de forma gràfica us mostro un exemple molt pràctic....

el nhug us saluda!!!

2008-09-23T07:36:00.000-07:00

després d'un banyet, el dia agafa un altre color, ara ja sóc més gos, bon dia a tots, je,je,je... i a totes....je,je,je,je..

bicixtrem. je,je,je...

2008-09-23T07:12:00.000-07:00

el dissabte 20 de setembre un grup d'amants del ciclisme, van decidir afrontar tres bonics ports berguedans en el dia, "rasos de peguera", "coll de pal" i "la creueta". olééééé!!!! va ser una gesta tremenda, plena de suors i riures de tota mena, je,je,je....